Diari digital d'Andorra Bondia
Detectats més de 80 casos d’ictus a l’any, la majoria dones i moltes, joves
Detectats més de 80 casos d’ictus a l’any, la majoria dones i moltes, joves

Detectats més de 80 casos d’ictus a l’any, la majoria dones i moltes, joves


Escrit per: 
Pepa Gallego

Al Principat es detecten entre 80 i 85 casos d’ictus a l’any. La majoria en dones, i últimament s’ha notat un increment de l’afectació en les més joves. Però també els homes i els nens, per malformacions congènites i altres patologies adquirides, pateixen el que s’anomena ictus, que és un accident cerebrovascular que és causat per diferents malalties que afecten els conductes de la sang que arriba al cervell i que bé per obstrucció o bé per hemorràgia provoquen danys al cervell, en molts casos irreparables, amb un alt índex de mortalitat.  És com un infart al cervell. I per això, perquè sembla que tothom sap què és un infart de cor i inclús els símptomes per detectar-lo i no saben què és un ictus, l’Associació de Persones amb Diversitat Funcional d’Andorra (Amida) ha organitzat tres actes que volen ser com una minimarató de TV3 per recollir fons per a l’associació i continuar treballant en els diferents tallers i xerrades que fan per als socis i els afectats. Per altra banda, l’Amida vol reunir-se amb el ministre de Salut per reclamar més complements en la rehabilitació de les persones que han patit un ictus. 
Ara per ara, la Seguretat Social només cobreix una hora diària de rehabilitació. Des de l’Amida consideren que “aquesta cobertura és insuficient ja que per rehabilitar-se fan falta moltes hores”, explica Eloy Garcia, que va patir fa quatre anys un ictus i ha estat l’impulsor de les activitats organitzades. És per aquest motiu que la presidenta de l’Amida, Agustina Grandvallet, va manifestar la voluntat de reunir-se amb el ministre de Salut per reclamar més hores de rehabilitació, així com altres teràpies necessàries per a un tractament complet i el suport professional psicològic. 
Mentrestant l’Amida organitza activitats com el grup social, els tallers de creativitat, el coaching tant per als afectats com per als familiars i sessions de ioga, “en funció del que ens demanen els usuaris”, va explicar la presidenta de l’Amida.

MINIMARATÓ PER L’ICTUS 
Com un agraïment a l’Amida per tot el que li ha aportat després de patir l’ictus, Eloy Garcia ha estat l’impulsor de tres activitats que s’organitzen, com la minimarató,  aprofitant que aquest any la iniciativa de la cadena catalana també va dedicada a l’ictus.  
La primera de les activitats organitzades té lloc avui, a les 20.15 h, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Es tracta de la projecció del documental Código ictus, una carrera a contrareloj, que ha tirat endavant la Fundació Jacqueline Pradère. “És un documental amb testimonis d’Andorra que han patit l’ictus i amb testimonis professionals com el doctor Davalos i la doctora Avellanet”, comenta Garcia, de qui va néixer la idea, que gràcies a la Fundació Jaqueline Pradère s’ha materialitzat. 
La segona de les activitats és una conferència per al dimecres 30 de novembre, a les 19.30 h, a la sala MoraBanc, titulada Quan la realitat es trenca, de la mà de Mercè Castro, autora dels llibres Volver a vivir i Palabras que consuelan. Finalment, el dilluns 5 de desembre Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg molt conegut, parlarà d’Alimentació i cervell, perquè l’alimentació és clau per a la prevenció però també per a la rehabilitació d’un ictus. Les entrades es poden adquirir al supermercat Veritas i el que es recapti es destinarà a activitats organitzades per l’Amida.

“És una cursa de fons que encara no s’ha acabat, és un procés molt llarg”

La setmana passada vèiem el documental 100 metros al Principat. La de Ramón Arroyo és una història paral·lela a la d’Eloy Garcia (40 anys). Només s’han de canviar les patologies de l’esclerosi múltiple per les conseqüències d’un ictus. L’obstrucció o l’hemorràgia dels fluxos sanguinis, que són les principals causes per les quals es produeix un ictus o accident cerebrovascular, no van ser el motiu de l’ictus de l’Eloy. Ell va entrar, ara fa quatre anys, a un quiròfan perquè havien d’extirpar-li un tumor cerebral i li van treure més que el tumor. Es va quedar sense una part del cervell. Aleshores l’Eloy Garcia que era abans de l’ictus va morir en aquell quiròfan i en aquell moment va néixer un altre Eloy Garcia, i malgrat que físicament podem dir que està totalment recuperat li han quedat seqüeles físiques i psicològiques difícils de curar. Ell és un supervivent i un exemple de superació, encara que no li agradi aquest paper de protagonista. 
Triatleta que s’havia jugat una plaça olímpica en natació i esportista com ningú, quan es va despertar de l’anestèsia per la intervenció del tumor va ser conscient que no es podia bellugar. Li van diagnosticar una hemiplegia esquerra (que és una paràlisi d’una meitat del tronc i les extremitats del mateix costat, en paraules senzilles) i el pronòstic era molt dolent perquè li mancava aquella part del cervell extirpada. “Incredulitat i negació. No pot ser”, és el primer que li va venir al cap. “De sobte et veus en una cadira de rodes, que t’ho han de fer tot. És molt dur.” L’amenaça que potser es quedaria així tota la vida el va empènyer a superar-ho. “És una cursa de fons, que encara no s’ha acabat, és un procés molt llarg”, diu l’Eloy amb un to de veu i una mirada que et carreguen d’energia, d’aquella que ell ha sabut treure per recuperar-se. Més de vuit hores diàries dedicava a exercicis físics i de piscina amb els seus companys i amics, Miquel Àngel Rodella i Ruben Caminal, que cada dia, un al matí i l’altre a la tarda, l’ajudaven a fer els exercicis de rehabilitació. Ara torna a competir. Torna a ser esportista, però no el d’abans. 
El de l’Eloy és un exemple de superació, tot i que, malgrat l’esforç i la recuperació aconseguida, no tornarà mai a ser qui era. Continua patint rampes a la mà i el peu esquerres, i té l’amenaça contínua de l’epilèpsia. Són les seqüeles que li han quedat, que ell diu que “són poques per les que hauria pogut tenir”, però a més cada mes té una visita al psicòleg. Està molt agraït a l’Amida i, malgrat ser la cara visible de l’ictus al Principat, remarca que hi ha molts anònims que en pateixen les conseqüències i que demà, en la projecció del documental Código ictus: una carrera a contrarreloj!, sortiran a explicar la seva història. La de l’Eloi encoratja perquè en un temps rècord i contra pronòstic ha vençut una vida prostrada. Malgrat les seqüeles, el que sí que ha vençut és “la por de morir; ja no tinc por, els llops ja han marxat”, va explicar. 

Amida
ictus
Eloy Garcia
documental
Fundació Jacqueline Pradère
Agustina Grandvallet
Número de vots: 196
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic