Dol, pluja i silenci per les 51 pèrdues

Dol, pluja i silenci. O no tant, perquè l’estrepitós soroll de l’obra adjacent no es va aturar ni aquest minut, el de les víctimes: la represa econòmica és així d’urgent, així d’imperativa. Per tant, sota un plugim que començava a caure i amb la fragor de l’activitat al rerefons, catorze representants de les associacions que agrupen la gent gran de les set parròquies van recordar ahir les 51 víctimes mortals que ha deixat rere seu la Covid-19 a Andorra. Respecte als difunts i solidaritat amb els que els ploren. Mentre els representants del col·lectiu que més ha patit s’aplegaven a la plaça Lídia Armengol, escortats pels Set Poetes, mostres similars es reproduïen arreu del país, protagonitzades a les portes d’institucions diverses, dels comuns a la policia, de l’hospital  i el centre sociosanitari El Cedre a la universitat, del Consell General al Palau episcopal, a la Seu.

L’acte, convocat per la Federació d’Associacions de Gent Gran, va discórrer amb la normalitat previsible. Amb petites discordàncies: segons alguns rellotges encara eren les 11.57 quan acabaven. Al del mestre de cerimònies, Robert Pastor, ja passaven un parell de minuts del migdia. Igualment van acceptar repetir la posada en escena perquè quedés registrada per la càmera de televisió. Un altre rellotge dissonant.

Va ser una anècdota. Com també que el gruix de la premsa es concentrés davant les portes del Govern esperant veure el cap i els membres del consell de ministres protagonitzant el minut de silenci a què havien cridat la ciutadania. Es van quedar amb les ganes, perquè van ser els funcionaris del servei de tràmits tot el que van poder gravar. Els membres del Govern el van fer de portes endins i la foto es va distribuir més tard. No importa. El que  comptava era el comiat simbòlic, el petit homenatge silenciós per posar fi als tres dies de dol oficial.

Una vivència molt dura
“Ho hem viscut d’una manera molt dura”, explicava als mitjans el president de la Fedració dels grans, Fèlix Zapatero, en trencar el silenci. “Han estat sis setmanes molt difícils, sobretot les primeres, amb gent que es trobava amb seriosos problemes per poder baixar a comprar” aliments i productes bàsics. Agraïa, de pas, el suport rebut de diferents col·lectius, igual que la tasca del Govern, especialment els dos ministeris que més els afecten: Salut i Afers Socials. Estan “satisfets” amb la gestió de la crisi, va assegurar, i les associacions que apleguen la gent gran van col·laborar en la mesura de les seves possibilitats, especialment en el terreny de mantenir el col·lectiu informat i, quan va ser necessari, ocupar-se de l’atenció a persones grans que viuen soles.

    Ara, no obstant això, “cal ser prudents, perquè amb l’obertura de més sectors hi ha una tendència a oblidar com de malament ens ho hem passat”. En canvi, “hem de pensar que seguim patint el perill d’haver d’acabar a l’UCI, que tots hem vist com és de greu” aquesta malaltia, va reblar. Zapatero personalment assegura que pretén continuar “portant la mascareta arreu fins com a mínim al setembre”.

    La prudència que demana Zapatero de tota la ciutadania, ells la van exemplificar a l’acte d’ahir: no van voler que s’hi aplegués gaire gent, només un parell de representants per parròquia, de manera merament testimonial.  “Hem volgut fer un acte molt reduït, que precisament nosaltres som el grup de risc”.

    Actes similars, dèiem, es van reproduir amunt i avall per tot el país. Un dels indrets més destacats, el centre sociosanitari El Cedre, juntament amb l’hospital Nostra Senyora de Meritxell.  A les portes dels dos equipaments es van concentrar alguns dels treballadors dels col·lectius que més durament han lluitat contra la malaltia, sanitaris i cuidadors. També dels que més l’han patit en carn pròpia. Professionals de la salut d’altres serveis van manifestar de la mateixa manera el condol per les víctimes mortals, com els del centre d’atenció primària de la Llacuna.
Una representació de funcionaris i polítics –en la mateixa línia de prudència de limitar la quantitat de persones– van confluir també a l’exterior de les cases comunes.

Universitat i policia
A l’exterior de la Universitat d’Andorra, a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria, també es va mantenir aquest minut de silenci acabat entre aplaudiments, com a les dependències policials de la carretera de l’Obac o als serveis de circulació comunals.  

A les mostres de condol per les defuncions a Andorra es va afegir des de la Seu d’Urgell el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives. El bisbe d’Urgell es va unir al minut de silenci davant la bandera oficial del claustre del Palau episcopal que onejava a mig pal. Va estar acompanyat pel seu representant personal, mossèn Josep Mauri, i per la secretària general dels Serveis del copríncep episcopal, Concepció Garcia Moyano.