Dos camins del parc del Comapedrosa superen la càrrega turística a l’estiu

Només dos dels 13 camins principals del parc del Comapedrosa recollits al seu pla rector superen la càrrega turística màxima a l’estiu, segons informen des del Comú de la Massana. Es tracta del camí de l’Alt de Comapedrosa i el del port del Baiau. En concret, i tenint en compte les dades obtingudes el 2019 a l’ecocomptador del circuit interpretatiu i el percentatge de repartiment mensual de les visites, es constata que sols se supera la càrrega establerta durant els mesos de juliol i agost, en el cas del camí de l’Alt de Comapedrosa, i durant el mes d’agost en el cas del camí del port de Baiau. Entrant encara més al detall, la mitjana de visites per dia d’aquest camí és de 738 persones, i el del Port de Baiau, de 230. En la valoració, es destaca que la sobrecàrrega en aquests dos camins es dona “en moments molt puntuals de la jornada”. El motiu pel qual el percentatge de pas és més elevat en aquests dos camins és “un clar interès dels excursionistes per coronar el cim més alt del país”, asseguren des de la Massana. 

I és que ja fa un parell d’anys que els responsables dels parcs naturals del Comapedrosa i de Sorteny, preocupats per la tendència a l’alça del nombre de visitants que hi acudeixen, van decidir fer amb la mateixa metodologia un estudi de capacitat de càrrega màxima turística “sobre els camins trepitjats” dels parcs, especifica el cap de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat d’Ordino, Sergi Riba, amb un doble objectiu: constatar quin era l’estat de la qüestió i garantir que el visitant tingui “una experiència personal, una seguretat i un servei correctes”. La conclusió de l’estudi del parc del Comapedrosa elaborat pel biòleg Jordi Nicolau és que “a hores d’ara no hi ha una situació de sobrecàrrega preocupant”. De tota manera, el Comú de la Massana treballa en una gestió turística el màxim de sostenible i per això es compromet a anar actualitzant les dades per evitar una càrrega excessiva.
   
50% de càrrega a sorteny
Fixant-nos ara en l’estudi de càrrega turística del parc de Sorteny, Riba exposa que s’està entre el 50 i el 60% de la capacitat màxima, el que vol dir que “estem molt lluny”. I quin seria aquest topall que faria encendre el llum vermell d’alarma? Doncs si se sobrepassessin les 900 persones al dia a l’hivern i les 800 a l’estiu. Riba detalla que quan es va fer l’estudi es va demanar que es diferenciessin expressament aquests dos períodes, ja que tenen unes particularitats específiques. En dies punta es pot arribar als 450 visitants en un mes de febrer, apunta, mentre que al juliol i a l’agost n’hi poden haver entre 350 i 400. I encara precisa més, indicant que aquestes xifres es poden assolir sobretot als camins per accedir a l’Estanyó, a la Serrera, al Planell del Quer i al pla de Sorteny, més enllà del refugi. 

Riba s’entreté a desgranar els indicis que porten a certa preocupació per la sobrecàrrega a l’espai natural, i és que amb la pandèmia l’afluència al parc de Sorteny “ha pujat força”, i va ser aquest augment propiciat per la Covid el que els va motivar a portar a terme l’estudi. De tota manera, assegura que la tendència ascendent de la freqüentació es dona fonamentalment “des de fa 10 anys”, i ara les visites s’han doblat o fins i tot triplicat si ho comparem amb 20 anys enrere, perquè els parcs naturals s’han convertit en “zones d’interès”. I posa com a exemple les dades registrades el 2021 quan  van rebre uns 45.000 visitants i encara les més properes, d’aquest mes de març, segons les quals la freqüentació al parc pràcticament s’ha triplicat en relació amb el mateix mes de l’any passat. Per evitar que es malmetin tant la flora com certes espècies animals ja s’apliquen mesures de contenció, com ara els indicadors que marquen els itineraris a seguir pels visitants. 

En el cas del Comapedrosa, posa com a exemple les rutes d’esquí de rando i de raquetes. “Orientem la gent perquè no trepitgin certes zones, sobretot les humides, o on hi ha fauna que no aguanta la presència humana”, declara. Ara bé, si aquesta progressió continués a l’alça i es pogués arribar a la saturació del parc, el propi pla rector disposa que es podrien aplicar més mesures per limitar la freqüentació en algunes zones, com ara la limitació de la capacitat d’aparcament o fer un ús dels senyals a l’interior de l’espai natural encara més restrictiu. Riba aprofita l’exposició de les dades per reivindicar la gestió dels parcs i que té en compte fins a 60 indicadors.

Els estudis de capacitat màxima de càrrega d’aquests dos parcs s’afegeixen al ja elaborat el 2015 a la vall del Madriu-Perafita-Claror, la conclusió del qual va ser que no es trobava en una situació de sobrefreqüentació. Ara el Govern, seguint l’encomana del Consell General, farà un estudi de càrrega de tot el medi natural per conciliar turisme i pervivència dels ecosistemes.