Educació té gairebé a punt un pla de ciberseguretat per a les escoles

El ministeri d’Educació i Ensenyament Superior està enllestint un pla de ciberseguretat per a les escoles. A hores d’ara l’estan treballant amb l’Agència Nacional de Ciberseguretat. Ho va anunciar ahir la directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès, en el marc de la primera jornada de difusió de les conclusions de l’estudi de l’impacte de la tecnologia en l’adolescència organitzada per Unicef Andorra amb el suport d’Andorra Telecom. Segons Pagés, la Llei de mesures per a la seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació aprovada el juny passat demana l’elaboració d’un pla de ciberseguretat que permetrà acotar com treballar amb els joves, no només la protecció de dades i l’ús responsable de les tecnologies, sinó anar “molt més enllà” i incidir en els hàbits saludables d’ús d’aquestes eines i conèixer els seus riscos, entre d’altres. 

Pagés va remarcar que cal normalitzar les tecnologies i les xarxes socials com a eines i ordenar les accions que ja es feien en els diferents sistemes educatius. També va concretar que el pla recollirà una bateria d’accions adreçades als “tres col·lectius que impacten directament les escoles”: els alumnes, amb activitats per a totes les edats, dels 3 als 18 anys; els docents, tant a nivell personal per saber gestionar i prevenir riscos derivats de l’ús de la tecnologia com a l’hora d’ensenyar als alumnes a ser prudents i prevenir aquests riscos; i les famílies.

Què diuen les famílies?

Precisament, la veu de les famílies també es va poder sentir en la jornada. Així, la representant de l’Associació de Pares i Mares de l’Escola Andorrana, Mireia Muñoz, va remarcar que estan “preocupats” pels efectes emocionals i addictius que pot causar un mal ús de les tecnologies. Igualment, va exposar que els  falten  eines per poder donar resposta a aquesta situació. “Ens toca posar-nos les piles i demanar ajuda per veure com podem canviar aquesta tendència o com podem treballar amb els nostres infants i adolescents de cara que les conclusions d’aquest estudi no siguin tan perjudicials per als joves com a dia d’avui ens estan mostrant”, va assenyalar. En aquest sentit, considera que els pares han de rebre formació per saber a què s’estan enfrontant. “Som la generació que hem passat de no tenir mòbil a donar una finestra totalment oberta als adolescents que ni tan sols nosaltres coneixem”, va declarar. També va admetre que “el control parental no ens aporta una solució, tot al contrari”. I va defensar que “en l’etapa de l’adolescència hem de parlar i comunicar-nos per poder marcar amb els nostres fills i filles aquests límits”. 

Muñoz va explicar l’experiència de la seva associació, que preocupada per aquesta qüestió han creat una comissió per veure quines són les necessitats, les problemàtiques i els neguits de les famílies a través d’unes enquestes. A partir d’aquí la idea és poder oferir petites píndoles d’informació i xerrades. En qualsevol cas, creu que “culpabilitzar les famílies i els joves no és el camí”, sinó que cal treballar en xarxa per plantejar solucions, ja que el món digital “ha vingut per quedar-se i per facilitar-nos la vida en un moment donat”. Finalment va aportar que cal aprendre a destriar “el positiu que ens pot aportar i el que no és correcte segons les edats”. També es va mostrar favorable a establir una mena d’assignatura per formar en l’ús de les tecnologies des de petits.

I els joves?

Els dos alumnes de batxillerat del col·legi Sant Ermengol, Elena Rossell i Bernat Solanellas, van coincidir que “el control parental no és la solució perquè trenca la confiança entre pares i fills”. Rossell va reconèixer que “hi ha una addicció important entre els joves” i que “és molt comú trobar-te amb temes d’assetjament o amb propostes pujades de to”. Els joves també van assenyalar que els exemples dels adults, amb els mòbils a la mà durant els àpats, no els ajuden. “S’ha de proposar millor una comunicació activa i crear pactes i arribar a un acord”, va defensar Rossell, i acudir als professionals de salut mental quan calgui. 

Per la seva banda, Solanellas va advocar perquè joves i pares canviïn el punt de vista i l’actitud cap a les tecnologies. “El món ha  canviat i tothom s’ha d’adaptar”. Així, va compartir que “els adults veuen l’addicció dels fills però no es veuen ells mateixos, que també en participen i fan un mal ús de la tecnologia”. 

La presidenta d’Unicef Andorra, Marianela Mora, va valorar la jornada com un primer pas per compartir les propostes dels  actors socials implicats. Es va mostrar convençuda que algunes seran senzilles i fàcils de materialitzar. “Amb poc pressupost es poden fer moltes coses per conscienciar”, va afirmar. I és que al seu parer “l’escola no és el problema, el problema el tenim els pares”.