El 30% dels informes forenses són per agressions físiques i sexuals

L’àrea de Medicina Legal i Forense va emetre l’any passat 303 informes i peritatges, requerits sempre per la Batllia o el servei de policia. Es tracta de documents que els metges forenses elaboren per temes sobre maltractaments, violència domèstica, querelles criminals, presumpta mala praxi, tòxics, psiquiàtrics, detinguts, entre d’altres.  Són 62 menys que el 2017. El gran gruix dels informes, concretament el 30%, són els que es refereixen a agressions, en xifres absolutes, 91 expedients. La majoria (51) fan referència a les agressions físiques, 24 són per violència domèstica,  11  per agressions sexuals, de les quals 8 a adults i 3 a menors. 

Aquest increment d’informes forenses per atacs és una tendència que ve de temps. La cap de l’àrea, Carme Moreno, explica que “cada vegada es veu més agressió física gratuïta, la gent està molt crispada”. Aquests informes solen ser per baralles o bé d’àmbit domèstic o fora d’aquest, sobretot. Però si ens referim a les agressions sexuals, les xifres es mantenen. Cal destacar que de les 8 agressions sexuals en adults, “no s’ha objectivat cap lesió física, no s’ha demostrat cap violència amb  relació a l’examen forense”, va comentar Moreno. Quant a les tres escomeses sexuals a menors, cap ha estat per penetració, i són abusos sexuals on el metge forense a més de l’informe físic elabora també una peritació psicològica i psiquiàtrica. 
De fet, els informes psiquiàtrics també representen un percentatge important i l’any passat van sumar 47. Es tracta de documents utilitzats sobretot per les defenses de processats, que els sol·liciten com a prova pericial.
L’any passat hi va haver 17 informes per certificar incapacitats, i 11 més per ingrés forçós o involuntari a l’àrea de salut mental. 
Cal destacar també els 8 expedients referents a querelles criminals presentades contra metges, sobretot d’urgències. Segons explica la responsable de l’àrea forense, la gran majoria són “queixes que fan els pacients per manca d’explicació o informació”. 
Una altra tipologia d’informe per destacar és el que ha de fer el metge forense quan a un pres, per alguna mala conducta, l’ingressen a la cel·la d’aïllament. L’any passat van ser 3 els informes d’aquest tipus, però cal remarcar que en el que portem d’any, en tres mesos ja s’han elaborat una desena d’informes perquè deu presos han estat ingressats en aquesta cel·la d’aïllament com a càstig. 

Sis mossegades de gos 
La redacció de tots aquests informes representa el 40% de les activitats que fa l’àrea de Medicina Legal i Forense. Per xifra d’expedients, li segueix l’activitat de lesionats, que suposa un 31% del treball d’aquest departament. L’any passat van passar 234 persones per l’àrea forense a fer-se exàmens de valoracions de danys corporals, les quals requereixen més d’una visita. 
La majoria, uns 156, són per agressions, i la resta, 78, per accidents. D’aquests últims, 61 són de trànsit, 8 esportius, cinc laborals i altres 4 inespecífics.
Quant a les lesions per agressions, tres van ser per violència domèstica i 153 més per altres motius. Destaca que 6 d’aquestes agressions són per mossegada de gos, i la cap de l’àrea va remarcar que sobretot es van fer a menors d’edat. 
Per altra banda, els 3 forenses que treballen en aquesta àrea van fer durant l’any passat 21 autòpsies, de les quals 14 per morts violentes, 7 per morts naturals (quan no hi ha cap indici de criminalitat, i es fan perquè no hi ha elements objectius per poder signar el certificat de defunció), 9 per altres accidents i 5 suïcidis. 
Aquestes xifres són similars a les del 2017. Pel que fa a les morts violentes, 5 van ser en accidents de trànsit, 1 per precipitació a la muntanya, 1 per incident en la bicicleta, 1 per una caiguda d’allau, i un altre per hipotèrmia. 
Els suïcidis també entren en aquesta tipologia de mort violenta, dels 5 de l’any passat,  2 van ser penjament, 1 per precipitació i els altres 2 per psicofàrmacs i alcohol. 
Finalment, durant el 2018 es van dur a terme 34 embalsamaments. Es tracta d’una pràctica obligada quan es traslladen difunts fora del Principat, a excepció de França, on aquesta pràctica no és obligatòria. També cal remarcar que cada any s’utilitza més la incineració a petició de la família o per desig del propi difunt abans de morir. Com que és una pràctica privada es paga al preu públic de 800 euros que s’ingressen al ministeri d’Interior. L’any passat en aquest concepte es van sumar 27.200 euros. Dels 34 embalsamaments, 21 van ser traslladats a Espanya, 9 a Portugal, 7 a França, 2 al Regne Unit, 1 a Algèria, 1 altre a Filipines, 1 a Marroc i finalment 1 a Polònia.