El 62% dels treballadors temporers només venen una vegada a Andorra

La major part dels temporers no torna a treballar a Andorra després del primer cop. Així ho indica un estudi sobre els permisos de treball temporals encarregat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). L’informe, que analitza la freqüència de retorn al país d’assalariats que ja han estat afiliats a la CASS, s’ha realitzat en base a les dades registrades entre el 2013 i el 2016. D’aquestes se n’extreu que un 62% de les persones que han cotitzat menys de dotze mesos no han tornat una segona vegada al Principat. Per altra banda, s’observa que el 21% dels temporers entre el 2013 i 2016 han vingut en dues ocasions a treballar, mentre que només el 17% ho ha fet tres anys de forma consecutiva.

Les dades del treball, incloses en l’anàlisi actuarial de la situació del règim de pensions de la CASS a finals del 2016 elaborat per la consultoria Actense, assenyalen que la població que ha cotitzat menys de dotze mesos representa aproximadament 75.000 persones. Amb tot, una part significativa d’aquestes no ha treballat des de fa molts anys a Andorra. Davant d’aquest fet, l’estudi considera que la possibilitat que tornin al país és molt feble i per tant es descarta que arribin al llindar dels dotze mesos de cotització i no els correspondria cap jubilació. El treball calcula que, eliminant els temporers que han cotitzat menys de dotze mesos, que tenen una edat superior als 40 anys i que van cotitzar per últim cop fa més de deu anys, només es retindria unes 11.000 persones. Se suposa, doncs, que 64.000 treballadors que han cotitzat menys d’un any no es beneficiaran d’un dret a prestació.

A més, l’estudi exposa que el règim de pensions de la CASS cobreix una població d’uns 50.000 actius, 60.000 antics actius i 12.000 jubilats i beneficiaris de pensions de reversió. L’informe assenyala que aquests elements són característics d’un règim en el qual una part important de la població l’abandona i s’hi reincorpora tenint en compte que els fluxos entre el Principat i els països veïns –sobretot Espanya, França i Portugal– són molt rellevants. 

Quant als 50.000 cotitzants, es destaca que la seva edat mitjana és de 41,5 anys. Així mateix, es recull que d’aquests afiliats uns 44.000 tenen la condició d’assalariat i que reben una remuneració mitjana de 1.800 euros al mes. El treball remarca, davant de totes aquestes dades, que el nivell mitjà d’ingressos dels cotitzants és més aviat modest en comparació amb els països veïns. Arran d’aquest fet, així com de la data de creació del règim i la taxa de cotitzacions, els drets de jubilació adquirits són també relativament modestos. 

Ajornar la jubilació als 67 només permetria retardar dos anys la fi de les reserves de la CASS

L’estudi elaborat per la consultoria Actense també recull diferents simulacions sobre el futur de les reserves de la CASS aplicant alguns canvis en el sistema. Així, amb l’escenari actual, es preveu que el 2037 aquest fons s’esgoti. En el cas que s’ajornés l’edat de jubilació fins als 67 anys s’observa que només es guanyaria dos anys més, un fet que permetria que les reserves s’acabessin el 2040. De fet, quan es va presentar l’informe, des de la CASS ja es va assenyalar que el futur de les pensions havia de passar per la implantació de diferents mesures, com pot ser modificar els coeficients de conversió, ajustar els paràmetres de funcionament dels processos d’adquisició o de servei dels drets, augmentar la cotització, ajornar l’edat de jubilació i altres formes de recursos, com ara taxes sobre el tabac o la benzina.