Diari digital d'Andorra Bondia
Una noia recollint els excrements de la seva mascota al carrer.
Una noia recollint els excrements de la seva mascota al carrer.

El 63% de les anàlisis del cens per ADN no serviran però s’han de pagar


Escrit per: 
Mireia Suero Comellas / FOTO: Facundo Santana

Els centres veterinaris no consideren “convenient ni necessari” l’establiment d’un sistema d’identificació caní a través de l’ADN. Ho diuen en un informe elaborat pel col·lectiu en el qual analitzen la viabilitat, eficàcia i fiabilitat d’aquest projecte en base a criteris científics, tècnics, logístics, administratius, jurídics i econòmics. D’aquesta manera, en el document s’assenyala que l’empresa Vetgenòmics (que forma part amb el laboratori Pasteur de la UTE a qui els comuns van adjudicar l’anàlisi de les femtes) adverteix que és necessari tenir un 75% de gossos censats abans de procedir a sancionar els amos incívics. A més, la mateixa empresa indica que en els llocs on s’ha implantat aquest sistema, i sempre que s’hagi assolit aquest 75% del cens, només han resultat identificables el 36,6% de les mostres analitzades. Això vol dir que el 63,4% de les mostres de femta recollides no seran concloents. Amb tot, els comuns les hauran de pagar igualment.

Segons l’informe dels veterinaris, existeixen diversos factors que limiten i disminueixen l’eficàcia del genotipatge caní arran de la degradació de l’ADN en el medi, la manca d’ADN en les mostres o les possibles contaminacions genètiques d’aquestes. A més, cal assegurar que la mostra no ha estat manipulada (es podria donar el cas que algú tirés a terra una caca dipositada pel propietari a la paperera). També poden suposar problemes les mostres d’altres espècies o d’animals amb la mateixa fórmula genètica. A banda, hi ha les possibles dificultats amb què es poden trobar les mostres a la frontera, tenint en compte que seran processades a Barcelona.

A banda, els veterinaris fan referència a la necessitat de tenir el 75% dels gossos censats. Remarquen que avui no tots els animals estan inscrits al RAC (Registre d’Animals de Companyia), que hi ha un problema en l’actualització de la base de dades d’aquest, i que a Andorra hi ha una important població canina itinerant (segones residències, turistes o transfronterers). Menció a part mereix la situació d’Escaldes-Engordany, que no participarà en el projecte.

Així mateix, els centres veterinaris han constatat problemes jurídics en el projecte del cens caní per ADN impulsat pels comuns. D’una banda, s’ha d’assegurar que la mostra no s’ha manipulat des del moment de la defecació fins al resultat final de l’analítica. Així, en el cas que arran de la denúncia d’un propietari es constatés que hi ha hagut contaminació de la prova, s’arxivaria el procés però el Comú en qüestió hauria d’assumir les costes. També hi veuen discriminació per raó de residència (els residents tindrien un procés diferent dels turistes) i destaquen que el projecte no té efecte dissuassori, ja que el propietari incívic pot trobar més avantatjós no registrar l’animal que no pas pagar els 300 euros de multa al qual s’enfronta.

En risc els èxits assolits

Pels centres veterinaris, el projecte posa en perill els èxits assolits en l’actual sistema d’identificació mitjançant el transponedor (microxip) i el propi registre d’animals de companyia. Indiquen que el microxip és el mecanisme més eficaç d’identificació utilitzat internacionalment (i el més ràpid en cas de pèrdues). Tot i que fa més de 15 anys que els professionals treballen per identificar i registrar els animals, avui encara no s’ha assolit el 70% del cens total. La tendència a la millora d’aquestes xifres registrada en els darrers anys, però, es pot veure alterada per l’aplicació del cens caní per ADN, avisen. De fet, alerten que darrerament s’estan trobant amb propietaris que volen donar de baixa el gos del RAC per trasllat, d’altres no volen microxipar l’animal, alguns no el volen inscriure, i fins i tot han tingut consultes per extreure el microxip. Tot això per mantenir les femtes en l’anonimat. Davant de tot plegat avisen que el projecte pot empitjorar el registre al RAC, pot fer augmentar els abandonaments i reduir les adopcions.

A l’últim, els veterinaris adverteixen que l’impacte econòmic no és proporcional als resultats i objectius esperats. Així destaquen l’elevat cost que suposarà tant pels propietaris (els centres ja observen dificultats dels clients per afrontar les despeses que comporta una mascota) com pels comuns. Si tots els gossos censants fessin la prova tindria un cost d’uns 420.000 euros.

Per tot plegat, el col·lectiu demana que el genotipatge dels gossos no sigui obligatori i proposa que qualsevol llei o reglament que impliqui la intervenció d’un veterinari es faci prèvia consulta vinculant o per conveni amb els diferents centres. Els professionals han mantingut diverses reunions amb el Govern i els comuns en les quals van exposar-los els seus dubtes vers el projecte (les primeres, fa tres anys) i és per aquest motiu que lamenten que no s’ha tingut en compte les seves observacions ni s’ha treballat de manera consensuada ni participativa en l’elaboració del reglament ni dels protocols. Davant de tot pregat, els centres veterinaris afirmen que “no creiem en el projecte del genotipatge i en tot cas si hi participem serà perquè ens veiem obligats, davant la insistència i la pressió del Govern i dels comuns participants,  a col·laborar en aquest projecte”.

 

 

veterinaris
cens caní
ADN
caní

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte