El 70% de la població troba poc útils les respostes de les autoritats religioses

La desafecció religiosa no és cap novetat. Ara bé, potser sí que ho és el fet que set de cada deu ciutadans consideren poc útils, en molts nivells, les tasques que fan les autoritats religioses andorranes.

Almenys aquesta és la conclusió que es desprèn de l’estudi que va elaborar el CRES (Centre de Recerca Sociològica) l’any 2005, unint-se als 96 països que fan un cop cada cinc anys l’enquesta mundial de valors.
Aquesta enquesta, que es va fer a una mostra a l’atzar de mil persones, aborda diferents qüestions i no passa per alt la religiosa. Aprofundint en la qüestió secular, el 73% dels enquestats consideren que les autoritats religioses del país no aporten cap solució útil als problemes socials que té la ciutadania, un percentatge que contrasta amb el 12,7% que troba que sí que donen solucions, que al mateix temps és superat pel percentatge de persones que no van respondre a aquesta pregunta, el 14,8%.
Seguint en aquesta línia, i baixant només tres punts, un 70 per cent dels enquestats consideren que aquestes mateixes autoritats no donen cap mena de solució als problemes de la vida familiar i que fins i tot tampoc no resolen els problemes morals que la vida planteja.
De la mateixa manera, un 67 per cent considera que les autoritats religioses no aporten res a les necessitats de l’individu, alhora que la meitat dels enquestats assenyalen que la religió i les autoritats andorranes poc solucionen en el terreny espiritual.

Alternatives poc encertades
Un altre dels aspectes que es desprèn d’aquesta mostra del Centre de Recerca Sociològica és que una gran part de la població, concretament un 67%, considera que la religió i les seves autoritats no donen les respostes encertades als problemes morals ni a les necessitats de l’individu.
Aquest fet posa de manifest la crisi per la qual passa l’Església a Andorra, que és pitjor que als països veïns. De fet, a l’estat espanyol és el 58%, davant del 67%, el percentatge de gent que troba poc adequades les respostes seculars, mentre que a França la xifra puja fins al 60%, set punts menys que a l’estat andorrà.
El mateix resultat trobem si la mateixa pregunta l’extrapolem als problemes de la vida familiar i de la vida en general, ja que en aquest cas un 70% de la població no creu que les respostes siguin les adequades i pertinents. A l’estat espanyol aquesta xifra descendeix fins al 65%, mentre que a França les persones que no troben solucions adients en les respostes de les autoritats religioses representen el 68% de la població.