El 80% dels monitors d’esquí de fora estan en procés de formació

Un 80,3% dels monitors d’esquí estrangers estan en procés de formació. Així ho indiquen les validacions fetes per l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (Efpem) per a la temporada 2015-2016, unes dades que no inclouen els professionals espanyols ja que la titulació d’aquest país es convalida automàticament. Al Principat hi ha quatre nivells de formació (l’1, el 2A, el 2B i el 2). Amb el nivell 1 s’obté un certificat que habilita per exercir, sempre dins d’unes competències limitades, però és amb el ni­vell 2 que s’obté un diploma i quan es considera que un monitor ha acabat la formació. 
Aquests darrers, però, tan sols representen el 19,7% dels professionals que van venir de fora. En total, la temporada passada l’Efpem va fer 375 validacions (el centre atorga un nivell a cada monitor en funció del volum horari de la formació que ha seguit i les competències que té). D’aquestes, 74 van ser de nivell 2, la màxima titulació (19,7%), 120 del nivell 2B (32%), 26 nivell del 2A (7%) i 154 del nivell 1 (41%). A més, una va ser per treballar al jardí d’infants. Segons el nivell, aquests professionals tenen unes competències. Així, els monitors de nivell 1 només poden fer classes d’iniciació, és a dir fins a la classe 2. Amb el nivell 2A ja es pot fer la classe 3 (ensenyar a esquiar a algú que ja baixa ràpid i que ja pot anar per pistes vermelles i negres segons l’estat). El nivell 2B permet fer forapista i el nivell 2,  forapista i iniciació a l’estil lliure, i és el té més competències pedagògiques, més formació i més experiència.
Les dades, tot i que encara hi pot haver canvis, s’han mantingut pràcticament sense canvis per a aquesta temporada. L’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME) considera que no hi ha prou instructors titulats per cobrir les exigències de la clientela que reben avui les estacions. Alerten que s’estan traspassant els límits de la legalitat i lamenten que no hi hagi cap monitor amb la màxima titulació de països com Anglaterra, un dels mercats importants d’Andorra, ja que guanyen més treballant als Alps. Exposen que tenir aquests professionals seria una forma d’atraure públic britànic, ja que en el cas contrari hi ha classes que no es poden cobrir perquè els instructors no tenen el nivell. Segons les dades facilitades per l’AAME, la majoria de monitors són argentins (169), 50 titulats canadencs, 23 britànics i 22 espanyols. De nivells 2, a falta de canvis, només hi ha enguany 61 argentins, un italià i set xilens. La resta tots estan en formació.
Francesc Poujarniscle, director de l’Efpem, destaca que el nivell 1 permet fer classes d’ini­ciació dins la legalitat. “Pots ser molt bon monitor amb un nivell 1, però no pots fer més que ini­ciació perquè estaries sortint de les teves competències”, va indicar, al mateix temps que va remarcar que en el cas que això succeís i hi hagués alguna queixa o accident l’estació “tindria un problema”. Poujarniscle va declarar que si un 50% del públic dels camps de neu són esquiadors que s’inicien, l’estació pot tenir un 50% dels monitors de ni­vell 1. En el cas que un 90% dels clients siguin persones que vulguin perfeccionar-se no podria tenir un 50% d’instructors de nivell 1. 
Les homologacions que fa l’Efpem permeten que els monitors andorrans no en surtin desafavorits (aquí es requereixen 1.000 hores de formació per al nivell 2) i garantir les competències dels estrangers.

L’AAME diu que les grans estacions només accepten monitors estrangers si tenen el nivell 2

Segons l’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME), les grans estacions dels Alps i d’Amèrica del Sud només contracten personal estranger si té una titulació màxima (nivell 2). La resta la cobreixen amb instructors nacionals. Amb tot, l’entitat indica que hi ha escoles privades que a falta d’aquests monitors més formats contracten professionals en formació. 
L’associació assenyala que l’objectiu per a Andorra seria que el 80% dels instructors tinguessin el nivell 2 i el 20% restant el ni­vell 1. Això permetria fugir del low cost i assolir un servei d’excel·lència. Perquè això sigui possible, diuen, cal una millora de les condicions salarials perquè “si amb un nivell 1 fas tota mena de classes i cobres poc menys que amb el nivell 2, ¿per què acabar la titulació?”.