El debat que hi ha sobre la taula respecte al futur de les pensions fa que el pessimisme a l’entorn d’aquesta qüestió s’hagi instaurant en una gran majoria de la població.

Segons l’Observatori del segon semestre del 2013, elaborat pel CRES entre l’11 i el 28 d’octubre, el 82% de les persones enquestades no se senten gaire o gens confiades respecte al futur de la seva pensió de jubilació. Aquest resultat mostra que avui la gent és més recelosa ja que un estudi elaborat el 2007 exposava que el volum de població que es declarava pessimista sobre el futur del retir era d’un 68%.
Segons la darrera enquesta, són les persones de més edat i els més joves les que s’hi mostren més confiades. També creuen més en el sistema de pensions els francesos i els andorrans que no pas els espanyols i els portuguesos, i les dones se senten molt o bastant confiades en un percentatge inferior als homes.
Tot i aquest pessimisme respecte al futur de la prestació de jubilació, només un 32,4% de la població té un pla de pensions privat mentre que un 67,3% no en té cap. La contractació d’aquest tipus de producte està íntimament lligada al poder adquisitiu. Així, són les persones amb més formació i ingressos més elevats les que solen disposar-ne ja que són les que s’ho poden permetre.
De l’estudi també es desprèn que un 42,3% dels enquestats només tenen la CASS com a assegurança sanitària, un 53,8% la CASS i un complement, un 2,5% una mútua o assegurances privades o públiques, i un 1,1% es troba en situació molt precària i no té cap cobertura. També en aquest cas, els que tenen un complement són les persones amb més ingressos.
Per altra banda, l’enquesta desterra el tòpic que els treballadors quan es jubilen preveuen marxar. Preguntant les persones d’entre 45 i 64 anys, el 60% té pensat viure a Andorra mentre que prenent els de 65 anys i més, el nombre de gent que es vol quedar arriba al 94%. Això indica que els anys de residència és el factor més determinant per decidir-se a passar la jubilació al Principat.

Preocupació per l'atur

El principal problema dels ciutadans és la manca de feina i l’atur. Aquest fet és citat pel 40% dels enquestats i després del creixement des del 2009 ara s’ha estabilitzat. No es detecten canvis en el sentiment de la població sobre els aspectes que caldria millorar. Així, en segon lloc s’assenyala les polítiques socials, les prestacions i les pensions (28%) i en tercer l’economia (17%). Destaca el preu de l’habitatge i el nivell de vida car, que tenen una presència menor, i la immigració, que només és citat pel 2%. També s’ha situat en una posició similar als països veïns la política, que és vist com un problema pel 16% de la població.  

Visió positiva de la immigració tot i que creix la reticència als nouvinguts

Un 73,4% de la població creu que la immigració és positiva per a Andorra. Tot i que des del 2002 no hi ha un canvi en la percepció d’aquest fet sí que ha crescut la gent que aposta per restringir l’entrada de treballadors immigrants. Així, si el 2002 un 40% dels enquestats era partidari de facilitar l’accés de persones de fora avui només ho és el 13%. També ha crescut la sensació que l’arribada d’immigrants dificultarà l’accés al treball dels andorrans i residents (que passa del 44,5% al 69%) i que l’afluència de molts immigrants abaixa els salaris (del 47% al 52%). El director del CRES, Joan Micó, va indicar que els més recelosos són les persones que treballen en sectors més vulnerables per la crisi i que tenen por de perdre la feina. Micó va remarcar que, a diferència d’altres països, el fet migratori es relaciona amb la modernització i també la major part de la població és producte de gent de fora. Tot i així hi ha certs estereotips com el fet que, encara que un 85% veu bé que els residents estrangers practiquin les seves religions, un 44,3% està en desacord que puguin tenir temples. També el 22,7% que diu que caldria restringir l’entrada de persones d’alguns països anomena els de l’est d’Europa, àrabs i romanesos. Micó va assenyalar que tot i així hi ha marroquins convivint i la gent no ho veu com un problema.

El 72% donaria continuïtat a Carlemany per a vianants

Un 72,5% dels enquestats en el darrer Observatori donaria continuïtat al tram de l’avinguda Carlemany que s’ha convertit en zona per a vianants, un 70% si tenim en compte només els residents d’Escaldes-Engordany. L’estudi indica que, pel que fa la població del país, es registra un increment en el volum de persones que es mostren favorables al fet que aquest tram es consolidi en zona per a vianants ja que en la darrera enquesta un 55% deia estar-hi a favor, un 20% en contra i un 25% no es pronunciava. Dels aspectes que han millorat amb el canvi —que són els més citats— s’assenyala el confort per passejar i comprar (89%), les accions de dinamització (74%), i el mobiliari urbà i l’embelliment (56%). El que ha empitjorat és la mobilitat en vehicle per Escaldes (40,6%), els accessos i la senyalització (31,4%) i les facilitats d’aparcament (27%). També creixen els enquestats que creuen que cal fer per a vianants altres carrers. El més citat és l’avinguda Meritxell.