El banc de llavors recupera fins a 150 varietats autòctones en perill d’extinció

Pau Pàmies és un veí d’Aulàs (Pallars Jussà) que fa dos anys que es dedica a recuperar plantes autòctones de tot el Pirineu. Actualment el seu banc de llavors està format per 350 espècies, 250 de les quals són diferents i unes 150 són varietats locals en perill d’extinció. Pel que fa als arbres, en té uns dos-cents d’identificats.

 
Per conservar i millorar totes aquestes espècies, Pàmies lluita per potenciar l’intercanvi de llavors, de la mateixa manera que ho van fer els avantpassats. Pàmies explica que al Pirineu unes cent persones formen una xarxa d’intercanvi de llavors per conservar i millorar les plantes. Per perpetuar les espècies recuperades, Pàmies fa planter i el ven als mercats.
Entre el centenar de plantes que Pàmies ha recuperat i que més agraeix la gent hi ha diferents tomates que ja havien des­aparegut, com són les varietats morada, bombilla i poma. El porro i els pebrots del Pirineu són dues espècies recuperades amb un sabor molt especial. Però tot i haver conservat unes 150 espècies locals en perill d’extinció, al seu banc de llavors li falta introduir varietats com la coliflor, bròquil, espàrrecs, api, cereals i patates, diu Pàmies.
Pàmies explica que les llavors no tenen un interès comercial i que per aquest motiu s’estan perdent. El seu objectiu és preservar les espècies autòctones de cada zona. Comenta que en l’àmbit mundial s’ha perdut el 80 per cent de les espècies agrícoles, quantitat que iguala o supera la que s’ha perdut al Pirineu.
El veí d’Aulàs exposa que aquest projecte de recuperació de llavors i arbres té per objectiu dignificar la feina feta pels  avantpassats tornant a crear una xarxa d’intercanvi de llavors i tornant a posar en valor aquestes espècies. Actualment al Pirineu hi ha un centenar de persones que de manera voluntària dediquen part del seu temps a millorar i conservar aquestes varietats. Pàmies diu que, sense l’intercanvi, el seu banc de llavors deixaria de tenir sentit.
Localitzar aquests arbres i llavors és una feina important, però el que caldrà fer ara és estudiar com responen a les diferents zones on s’han tornat a plantar, explica Pàmies. Durant sis mesos a l’any es dedica a localitzar i estudiar el comportament de cada llavor en cada poble per trobar les que millor s’hi adapten i tornar-les a introduir així als horts i les terres de cultiu amb garanties d’èxit.
Per autofinançar-se, Pàmies aprofita els mesos de primavera i estiu per vendre el planter de les llavors que té i donar així l’opció a la gent de tornar a introduir aquestes espècies en els horts d’autoconsum. El planter que Pàmies ven té el valor afegit que és ecològic. Escoles com les d’Alins, Esterri d’Àneu, Ribera de Cardós, Tírvia o Sort estan fent horts ecològics amb el planter de Pàmies dins el projecte comarcal Del Tros al Plat.
Pàmies fa dos anys que rastreja el Pirineu buscant noves llavors o arbres, però no és l’únic que fa aquesta tasca. Fa uns cinc anys el planter de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) va fer una recollida de llavors. A més, el Consell Generau de la Vall d’Aran ha recollit arbres autòctons, el viver de Vilamitjana (Pallars Jussà) desenvolupa una tasca per preservar arbres autòctons i des del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i la Vall de Boí també s’ha treballat en aquest sentit.