El camí cap a una cultura d’al·lèrgics

El Pol va néixer amb al·lèrgia a la proteïna de llet de vaca. Al cap d’un any i mig va patir les primeres dermatitis, una de les reaccions pròpies d’aquesta problemàtica.

Amb gairebé 2 anys li van diagnosticar l’al·lèrgia i quan en va fer 3 els metges van detectar que era multial·lèrgic. Durant aquest procés va haver d’estar ingressat a l’hospital fins a quinze dies seguits amb una reacció cutània que equival a cremades de segon grau. Es tracta d’un dels molts infants del país que tenen alguna al·lèrgia o intolerància alimentària. A més, en un cas com el seu, aquesta malaltia pot arribar a provocar-li la mort, com a conseqüència de l’anomenat xoc anafilàctic.
Des que va tenir el Pol, la vida de la Teresa Font ha estat lligada als trastorns alimentaris. “En un principi, jo no en sabia res –admet‒, però després, com a mare, comences a investigar, a buscar i a preguntar per poder entendre per què, com i quan.” Fa cinc anys va fer un pas endavant. Junt amb altres famílies afectades, va promoure l’Associació d’Al·lèrgics i Intolerants Alimentaris (AIA), que actualment presideix.
Segons Font, l’entitat va néixer per “divulgar una cultura d’al·lèrgics”, i argumenta: “Cal que la gent entengui què no poden menjar perquè els fa mal.” En els últims anys, l’AIA, així com l’Associació de Celíacs d’Andorra (ACEL), han fet una tasca important perquè la societat estigui realment una mica més mentalitzada de l’abast d’aquesta malaltia. Per donar-la a conèixer s’ha fet des de xerrades a l’hospital i a les escoles fins a tallers de cuina. Així mateix, després de quatre anys de sol·licituds reiterades de les dues entitats, el Govern ha tirat endavant la cuina centralitzada, que hauria de donar resposta a les necessitats sorgides a les escoles.
En els últims dos anys, l’AIA també ha publicat un llibre de cuina per a al·lèrgics i ha promogut un segell de qualitat, que actualment han incorporat uns grans magatzems, la cantina d’un centre escolar i una cadena hotelera. “Ens trobàvem que la gent no sabia com manipular o com comprar els productes per a multial·lèrgics, així que l’associació, junt amb una empresa de seguretat alimentària, va fixar uns protocols”, explica la presidenta de l’entitat, que afegeix: “Si els professionals segueixen els protocols, no hi ha marge d’error.”
Teresa Font admet que “el segell ha anat lent” i argumenta que “fer menjar per a al·lèrgics no és fàcil, entre altres coses perquè els cuiners els tenien por i respecte”. Així mateix, la presidenta de l’AIA explica que “en una cuina on hi ha de tot, les al·lèrgies no hi tenen cabuda; amb el segell, tenen una cuina separada o en moments concrets l’habiliten”. 
Cinc anys després de crear l’associació, i gràcies als coneixements adquirits sobre els trastorns alimentaris, ha assumit el càrrec de coordinadora del projecte d’al·lèrgics a la cadena d’hotels que va obtenir el segell de qualitat. Font reflexiona sobre els orígens de tot plegat: “El primer que sóc és mare. Després, presidenta de l’AIA. Com a mare, m’he posat a l’altra banda i m’he exigit el mateix.”
Després de contactar amb el xef executiu de la cadena hotelera i comprovar que creia en el projecte, s’hi va posar a treballar. “Em considero privilegiada –assegura‒ perquè la cuina m’agrada i treballo en una cosa que creia que es podia fer.” Com ja va fer l’associació amb el llibre de cuina per a al·lèrgics alimentaris, l’objectiu d’aquest projecte consisteix a adaptar els menús a les necessitats dels clients amb al·lèrgies perquè puguin menjar els mateixos plats que la resta i de forma completament segura.
“La conclusió de la gent que ve és que se senten inclosos, ja que no prenen coses diferents de la resta”, comenta Font, que ha preparat uns 170 plats per a més d’una vintena de persones des que el servei es va posar en marxa. Amb tot, assegura: “Em passo més hores escrivint que cuinant, perquè és l’única manera de garantir la seguretat.” Després de confeccionar un inventari de productes segurs, es va fixar uns protocols que obliguen a registrar tots els passos del procés: “Tot queda documentat, des que arriba la farina fins que s’acaba el plat.”
De moment, la cadena hotelera ha rebut famílies procedents de Catalunya, València, Madrid i fins i tot de Cadis. Així, Font creu que aquesta iniciativa “pot establir un punt de referència, ja que a Europa hi ha molt pocs llocs que ofereixin menús específics per a multial·lèrgics, així que aquest valor afegit pot ser un dels factors perquè la gent es decanti per visitar Andorra”.