El cap de l’executiu fa una crida a interconnectar el creixement i l’entorn

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va manifestar ahir, en la inauguració del simpòsium sobre models de desenvolupament sostenible en països i regions de muntanya, que cal plantejar-se el creixement del país a través d’una interconnexió amb l’entorn, i en aquest sentit va fer una crida a aprofitar les sinergies que hi ha actualment i a “ser part activa en els plans de col·laboració fronterers”.

Com a exemple d’aquest compromís del Govern a aquest creixement sostenible, Bartumeu va assenyalar l’estudi, en el consell de ministres de dimecres passat, del pla director d’estalvi i eficiència energètica a l’administració, les entitats parapúbliques i les societats públiques, que pot ser aprovat la setmana vinent. Aquest pla va destinat a un estalvi energètic i a fer un ús més racional de l’energia.
El secretari d’Estat per a la reforma de l’Administració i la Promoció de la Societat del Coneixement, Alfons Miralles, també va manifestar la necessitat de replantejar-se el model que s’ha fet servir fins ara i treballar per invertir un creixement que va qualificar de “caòtic i accelerat”.
Miralles va assenyalar que la implantació de la fibra òptica serà una gran oportunitat per al desenvolupament del país i va insistir en la necessitat que les empreses andorranes puguin oferir serveis a la resta del món gràcies a una fiscalitat competitiva. En aquest sentit, va concloure que l’objectiu és “diversificar l’economia sense oblidar els actuals pilars”, és a dir, el turisme i el comerç.
Invertir en recerca i innovació sense sacrificar ni el medi ambient ni els drets socials és l’objectiu que, tal com va plantejar Miralles, s’ha d’aconseguir. És per això que va remarcar la necessitat de treballar per implantar estàndards internacionals de qualitat, recuperar els talents del país i desenvolupar parcs tecnològics. Per això, va recordar, cal un marc fiscal homologable, un foment de la iniciativa privada, un impuls de la recerca pública i que les relacions amb la Unió Europea estiguin normalitzades. A més, va concloure, cal potenciar les infraestructures tecnològiques i la legislació.

El model turístic
Un altre dels aspectes que es van posar sobre la taula ahir en el simpòsium és la necessitat de desenvolupar el turisme, però tenint en compte el creixement sostenible. D’aquesta manera, el gerent d’Andorra Turisme, Alexandre Andrés, va manifestar que Andorra ha de treballar per absorbir determinats segments de població que a hores d’ara són un potencial pel que fa a turisme, com són els joves i la gent gran. Andrés va reiterar que un dels grans reptes és la desestacionalització i que la segmentació podria contribuir a aconseguir aquest objectiu. A més a més, va afegir, vendre la destinació “en un marc ètic”, és a dir, com a turisme sostenible, pot ser un altre dels potencials del país.
El gerent d’Andorra Turisme va manifestar que el creixement de la població a tot el món anirà lligat, de manera directa, amb un volum més gran de desplaçaments turístics i que Andorra ha de saber posicionar-se per absorbir part d’aquests fluxos.
Andrés també va posar sobre la taula el fet que aquesta segmentació fa que cada vegada s’hagi d’adreçar el producte a un públic més concret i oferir a cada visitant una oferta determinada. Internet, va comentar, pot esdevenir clau per dirigir aquest missatge a cada segment.

Objectius de l’obsa
En la taula que ahir es dedicava a Andorra també hi va intervenir Èric Jover, director de l’Observatori de la Sostenibilitat (OBSA). En la seva ponència va reivindicar el paper de l’entitat en el desenvolupament sostenible del país, però no només en l’àmbit mediambiental sinó també en el social i econòmic. A més d’explicar com funciona l’Observatori i quines han estat fins ara les seves fites, Jover va exposar alguns dels projectes de futur. En aquest sentit va manifestar que al llarg d’aquest any s’avaluarà el canvi climàtic a Andorra i quin és el seu impacte en diferents àmbits com ara l’esquí.

Les polítiques europees i el cas d’Itàlia,
altres temes
En el simpòsium que se celebra entre ahir i avui al Centre de Congressos de la capital hi ha hagut dues ponències dedicades, respectivament, al cas de la Llombardia i a les polítiques europees. D’aquesta manera, Federica Ancona, de l’Institut de Recerca de la regió de la Llombardia, va parlar dels avantatges i inconvenients de les regions de muntanya i, en el cas d’Itàlia, per exemple, va exposar que hi ha com una mancomunitat d’ajuntaments, però que caldria desenvolupar-la perquè tinguessin més presència i força. Entre els avantatges de les zones de muntanya va assenyalar la millor qualitat de vida, la contribució a l’equilibri demogràfic i la diversitat.
D’altra banda, la representant de la secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, Anna Repullo, va manifestar com cada vegada les regions de muntanya han anat guanyant protagonisme en les polítiques de la Unió Europea, tot i que va remarcar que encara hi ha molta feina a fer. D’aquesta manera, va exposar que un reglament del 1999 va ser el que va donar peu a les primeres polítiques sobre regions de muntanya, però lligades únicament a l’agricultura. Progressivament ha anat evolucionant aquest concepte.