El centre de dia de Salut Mental es trasllada a l’edifici de les columnes

El centre de dia del servei de salut mental i els equips d’atenció comunitària seran traslladats en un parell de mesos a l’edifici de les columnes. En concret, a les dependències que ocupava l’oficina Covid. Es tracta d’un primer pas per desenvolupar “una xarxa que estigui enmig de la comunitat”, la pedra angular del Pla de salut mental i addiccions (Pisma) i del pla funcional que el cap de salut mental, Carlos Mur, va presentar ara fa un any i cinc mesos quan el van triar per al càrrec: “desenvolupar ben bé uns serveis de salut mental comunitaris”. Ho explica ara tot fent autocrítica i reconeixent que “falta posar en marxa” aquesta “línia bàsica”, però alhora es mostra il·lusionat per poder fer aquest anunci. 

La reubicació del centre de salut mental a l’edifici de les columnes permetrà atendre “més i millor les persones”, ja que “les instal·lacions que s’han ofert  són magnífiques i s’han d’aprofitar”, valora Mur, i no descarta que amb el temps s’hi traslladin altres unitats de salut mental. Més a mitjà termini es podria plantejar que les consultes externes de salut mental sortissin de l’hospital. Pel que fa al trasllat de la Unitat de Conductes Addictives (UCA), tot i reconèixer que està sobre la taula, assenyala que “entra dintre de la reestructuració global de l’hospital”. Mur posa en relleu que el problema de l’hospital és precisament aquesta mancança d’espais i la dificultat per al creixement. Una qüestió, és clar, que no només afecta salut mental. Però per ser justos, considera prioritari posar remei a la situació de provisionalitat que arrossega el servei, “que esdevé constant des de fa anys”.

Aquest trasllat del centre de dia comportarà l’alliberament d’espai a la planta -3 de l’hospital, la qual cosa afavorirà que es pugui fer un reordenament intern d’aquesta. Per Mur suposarà “poder comptar amb un espai que ara no tenim perquè les infraestructures al -3 són reduïdes tant pel que fa als despatxos com a les sales grupals”. El cap de salut mental insisteix, però, que l’ús global de les instal·lacions correspon a la direcció general del SAAS, que és qui ha de decidir quin ús es fa d’aquests espais “dintre d’un pla de moviments globals”. De tota manera, des del servei té molt clar el que necessiten de manera més urgent: una sala i dos despatxos més per visitar, perquè hi ha professionals que no compten amb despatx propi, “la qual cosa és incòmoda per posar en marxa agendes”. 

L’altra gran prioritat  és la reforma de la quarta planta, amb una nova unitat d’hospitalització infantojuvenil amb la qual es guanyin almenys dos llits més i fer una separació específica de la unitat dedicada als adults. Segons Mur, dintre de la reestructuració del servei d’hospitalització de  salut mental, és fonamental la unitat d’aguts infantojuvenil i fer el projecte d’un centre de salut mental polivalent. Aquests són els pilars essencials per a “una infraestructura digna, sobretot per a l’ingrés d’infants i adolescents”.

I posats a dignificar espais i “humanitzar una mica les instal·lacions que ara tenim disponibles”, anuncia que les pròximes setmanes es canviaran les cadires de la sala d’espera. I és que encara que siguin petites coses, tot hi ajuda. 

148 pacients adults atesos a domicili per infermeres
Dintre del desenvolupament de l’atenció comunitària, el cap del servei, Carlos Mur, assenyala que a hores d’ara ja són 148 els pacients amb trastorn mental greu en seguiment i agenda d’infermeria comunitària. Per entendre el que això suposa, explica que aquesta atenció consisteix que un infermer es desplaça físicament a fer visites als domicilis dels pacients. Per a què? Fer cures,  assegurar l’adherència terapèutica, ajudar-los en tasques concretes o administrar-los medicació, entre d’altres,  cosa que evita trasllats cap al centre de salut mental. Mur posa en relleu que aquest seguiment a casa és important per fer una ullada a l’entorn on viu el pacient. Que tingui el pis brut o net i veure que té a la nevera facilita informació de com està la persona. El repte és posar en marxa el mateix programa a infantojuvenil, “perquè tindríem un nivell de contenció molt més important” i es podrien prevenir episodis aguts de pacients adolescents que arriben a Urgències i acaben ingressats.