El centre de salut mental del Bisbat, pendent d’Andorra i la Generalitat

Fa anys, des d’abans que esclatés la pandèmia, que el Bisbat d’Urgell va llançar el guant, en oferir les instal·lacions físiques (l’edifici del Seminari Conciliar) per allotjar un centre de salut mental que inclogués centre de dia, ambulatori i estigués pensat per a ingressos de llarga estada, que donés servei no sols a la comarca alturgellenca i Andorra, sinó per a les comarques veïnes, de l’Alta Ribagorça i els Pallars fins a Solsona i Puigcerdà. Però pel que fa als avenços en el projecte, sembla que el més calent és a l’aigüera: són els governs d’Andorra i la Generalitat els que han recollit el guant  i han de posar en marxa l’equipament, atès que serien els encarregats de gestionar-lo. Sembla encallat. O, si més no, avança molt lentament, tant per a les expectatives del Bisbat mateix com, sobretot, dels usuaris i les seves famílies. 

“Necessari? I tant que ho és, perquè tota la gent d’aquí hem d’anar a parar a Lleida, a Santa Maria, i si es requereix hospitalització més llarga, a Almacelles, que és un centre que cogestiona Sant Joan de Déu, o a Peramata de Reus com a centre de llarga estada”, exposa Rosa Castellví, presidenta de l’Associació d’Amics i Familiars de Malalts Mentals de l’Alt Urgell.  Precisament el model que lidera Sant Joan de Déu a Lleida, que ofereix també l’opció de pisos assistits, és el que des de l’associació consideren òptim.  

Puntualitza que serà benvingut un projecte que, tot i que impulsat pel Bisbat, s’integri a la xarxa sanitària pública catalana: “Benvingut sigui un centre laic, d’accés públic i gestionat per professionals de llarga experiència”. Castellví reconeix, no obstant això, que fa temps que no ha rebut cap informació oficial sobre la marxa del projecte. Van demanar informació a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, una altra de les institucions implicades en el projecte, però encara no n’han rebut. 

Seminari Menor
Per ubicar el centre, el Bisbat va oferir l’ala de Sant Lluís del Seminari, corresponent a l’antic Seminari Menor. Temps enrere es va intentar treure partit del bastiment amb un projecte que no va arribar a bon terme i que contemplava l’explotació d’un hotel, a banda del centre sanitari. Així, el Bisbat va reformar l'ala antiga del Seminari Major, on s'ubica la residència de sacerdots grans, i al mateix temps va oferir la tercera planta de manera gratuïta al Centre sociosanitari de la Fundació Sant Hospital per a allotjar els avis durant el confinament per evitar contagis. Ara, l'ala del Seminari Menor es renovaria integralment (les obres no estan realitzades, com s'informa erròniament a l'edició impresa d'aquest rotatiu) amb la idea, a proposta del Bisbat, de què sigui gestionada tècnicament per la congregació de Benito Menni, que compta amb una llarga experiència en temes de salut mental. Les places seran gestionades amb convenis amb el Govern d'Andorra i la Generalitat de Catalunya.

La reforma es podrà dur a terme gràcies a l’herència de Maria Maestre Pal, de casa Molines, que gestionen com a marmessors. El llegat, expliquen fons propers a l’Església, recull de manera molt explícita a quines finalitats s’han de destinar els fons disponibles. El centre per a persones amb patologies psiquiàtriques entraria en aquestes opcions i, a més, coincideix amb un dels àmbits pels quals ha mostrat més interès i sensibilitat l’arquebisbe Joan-Enric Vives al llarg de la seva trajectòria, indiquen les mateixes fonts. 

Ara bé, si el continent físic és una aportació del Bisbat (a fons perdut, insisteixen des de la institució, que només es reservaria algunes de les places per gestionar-les directament), els governs andorrà i català han d’agafar les regnes per dotar l’equipament de material i personal, així com fer-se càrrec de les despeses de gestió i funcionament. I és aquí on la situació s’alenteix. Fa dos anys, en una entrevista en aquest rotatiu, l’aleshores alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, estimava que en cinc anys estaria ja en funcionament.