El clípol torna a circular

Els que van viure l’època de finals dels anys 50 recordaran l’emblemàtic clípol que van fundar Climent Travesset, Joan Pol i Enric Pol el 14 de juliol del 1956. Una marca que, amb el pas dels anys, va acabar esdevenint la nomenclatura per referir-se al transport interurbà, convertint-se alhora en una nova paraula del lèxic andorrà. Per recuperar aquest bocí de la història del Principat, els set comuns s'han reunit avui amb la societat Clípol SA per signar un conveni per poder fer ús de la marca Clípol en els autobusos comunals. Precisament, els petits busos duran l’emblemàtic rètol de Clípol amb l’objectiu de recuperar l’ús d’aquesta nomenclatura entre les noves generacions. 

Per recordar com era l’autobús, el nebot de la família Pol, Ferran Font, va dur un dels antics clípols, el de matrícula 1080, perquè autoritats, familiars i curiosos poguessin veure de prop el vehicle, de 15 places i en el qual van poder pujar-hi cònsols i visitants. A l’acte van acudir moltes persones que van treballar per l’empresa Clípol, des de qui fou mecànic i planxista, Jordi Gil Minguella; fills dels clipolers, com el Josep Castellón; i les tres filles de Climent Travesset. Més d’una vintena de persones van aplegar-se a la plaça mentre comentaven i recordaven anècdotes i vivències de l’època en què circulava el clípol. “Recordo que quan nevava anàvem tots al fons del vehicle per donar tracció a l’eix posterior”, deia Castellón. Les tres filles de Climent Travesset explicaven que el clípol “era la vida de casa”: excursions amb turistes cantant cançons franceses, viatges a Os de Civís per dur-hi el pa, entre altres. Però el clípol era més que un transport interurbà, a l’època també era un transport sanitari més, recorden les germanes Travesset, ja que “alguna vegada trucaven a casa de nit i el meu pare baixava pacients a l’hospital, i habitualment també feia trasllats a la Seu i fins i tot a Barcelona”.