El Col·legi d'Advocats aposta per una assistència activa des del moment de la detenció

El Col·legi d'Advocats, en boca del seu degà, Jean-Michel Rascagneres, s'ha posicionat demanant que l'assistència lletrada en la detenció sigui defensora i no merament assistencial.

Així mateix, Rascagneres ha tornat a reclamar solucions en relació a les execucions de sentències i resolucions judicials que s'acumulen a la Batllia, optant també per la creació de la figura de l'executor privat. Igualment, confia que el Govern presenti properament a tràmit parlamentari els textos sobre la carrera judicial. D'altra banda, el degà del Col·legi d'Advocats ha informat que la institució ha sol·licitat entrar a formar part del Consell de l'Advocacia Europea, un organisme que agrupa els diferents col·legis professionals, i que ha de beneficiar els advocats andorrans en la seva sortida cap a l'exterior.

El degà dels advocats ha exposat la posició del Col·legi en relació a l'assistència lletrada des de la detenció durant la Cerimònia de la Toga, que ha servit per a que nou nous advocats adquirissin el compromís d'exercir la professió d'acord amb les lleis. Així, Rascagneres ha explicat que en aquesta llei cal un posicionament polític sobre quin model d'assistència es vol tenir a Andorra. Rascagneres ha exposat que hi ha dues modalitats bàsiques: una d'assistir, 'com a convidat de pedra'; i l'altra que és de defensar i que permet 'accedir al dossier i intervenir en l'interrogatori'. En aquest punt, el degà del Col·legi d'Advocats ha comentat que la darrera sentència d'Estrasburg aposta per aquesta darrera modalitat, i ha afegit que 'nosaltres esperem que anirem per aquest camí'. Segons el cap de Govern, l'Executiu està treballant en aquest text i confia presentar-lo al Consell General el mes vinent.

A més d'aquesta vella reivindicació, els professionals de l'advocacia i la judicatura fa temps que demanen un text per establir la carrera judicial. En aquest projecte de llei també hi està treballant el Govern. De fet, Rascagneres ha explicat que la setmana passada l'Executiu va fer arribar un text al Col·legi d'Advocats per a què hi puguin aportar observacions. Segons el degà, el text va en la línia del primer esborrany i no presenta cap modificació substancial.

Així, Rascagneres ha assegurat que 'els principis globals els compartim', que són els de garantir una carrera judicial, garantir una andorranització de la Justícia i garantir la independència i imparcialitat dels jutges. En aquest text també s'obliga als advocats a seguir una formació continuada i una inicial. En aquest sentit, Rascagneres ha recordat que era una petició del propi Col·legi, i que per tant no suposa 'cap canvi ni dificultat'. En relació a l'apartat de la carrera judicial, el degà dels advocats ha comentat que 'a primera vista tampoc hi ha res rebutjable d'entrada'.

Un altre dels temes que el degà del Col·legi d'Advocats ha aprofitat per tocar durant el seu discurs ha estat el de les execucions de resolucions i sentències que s'acumulen a la Batllia, una qüestió que 's'ha de sanejar el més urgentment possible'. Rascagneres ha explicat que hi ha dos possibles solucions: reforçar la Batllia o introduir la figura de l'executor judicial privat. Aquesta darrera opció seria la preferida pels advocats, tot i les dificultats que comporta, ja que s'hauria de fer per llei. Rascagneres ha sentenciat que el reforç de la Batllia no seria més que 'un pedaç' i la privatització de l'execució judicial seria 'un remei per sempre'.

Un tercer text legal del que s'ha parlat en aquesta Cerimònia de la Toga, on s'ha homenatjat Antoni Morell pels seus 25 anys de professió en l'àmbit privat, ha estat el del codi de procediment civil. En aquest cas, ja s'ha fet arribar un document amb els principis d'actuació 'molt general' al Govern, i a partir d'aquí s'hauria de començar a treballar en la redacció del codi pròpiament dit, per modernitzar-lo i per a que sigui una 'eina que doni certa celeritat als judicis'.

Finalment, Rascagneres ha anunciat que el Col·legi d'Advocats ha demanat la seva adhesió al Consell de l'Advocacia Europea, un organisme que agrupa gairebé tots els col·legis d'Europa, reconegut per la Unió Europea per representar els interessos dels professionals. Aquesta entitat posa en relació els diferents col·legis i permet l'intercanvi d'advocats, una manera perquè els professionals andorrans puguin sortir a l'estranger per exercir la professió. El Consell de l'Advocacia també treballa en l'àmbit de la lluita contra el crim organitzat i el blanqueig de diners. L'adhesió del Col·legi d'Advocats andorrà serà, possiblement efectiva a partir del setembre o l'octubre vinents, després que l'organisme internacional hagi comprovat que el sistema jurídic és homologable, que es funciona de la mateixa manera i es regeix pels mateixos principis.