El comerç i l’hoteleria encapçalen els expedients per l’ús del català

La majoria d’expedients oberts per Política Lingüística durant els primers set mesos de l’any fan referència al comerç i l’hoteleria. En concret, dels 24 expedients iniciats, vuit estan relacionats amb el personal que presta atenció al públic en aquests sectors. Segons es va detallar des del Govern, es tracta de treballadors d’empreses privades que no van poder atendre en català la persona que va presentar la queixa, i en alguna ocasió es va donar el cas que aquest empleat no l’entenia. 
El president de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Carles Ramos, va acceptar que la poca utilització del català és “un problema que existeix” i va afegir que “només cal fer una volta pel país”. Tot i que va insistir que el percentatge de queixes dels clients per aquest motiu és molt baix, va indicar que, tractant-se de l’idioma oficial, caldria resoldre les mancances que hi ha i donar “la primera salutació” en aquesta llengua per després atendre l’hoste en el seu idioma d’origen. Ramos va explicar que la baixa utilització del català a l’hoteleria ve motivada pel fet que entre el personal base (com ara els cambrers o recepcionistes) hi ha molta gent que no és del país. Alguns d’aquests s’interessen pels cursos gratuïts que ofereix el Govern en horari nocturn. Amb tot, considera que “haurien d’estar més adaptats a la realitat del sector”, oferint un ventall més ampli d’horaris i classes, al mateix temps que caldria incloure altres idiomes. 
Ramos no és partidari, però, d’establir com a obligatoris els cursos (ja siguin de català o d’altres competències) tal i com va proposar el president de la Cambra de Comerç. Adverteix que això faria encara més difícil trobar personal per treballar i va recordar que a hores d’ara les empreses ja tenen problemes. “Les obligacions i prohibicions no m’agraden però sí que caldria estimular-los”, va declarar.
De la seva banda, la presidenta de l’Associació de Comerciants de Riberaygua i Travesseres, Rosa Pascuet, va defensar que “al petit comerç”, majoritàriament, “el personal parla català” i també francès. Pascuet va posar en relleu que “a Andorra ens adaptem molt al client” i és per això que els treballadors solen utilitzar les llengües de la clientela que tenen. Al mateix temps es va referir a la proposta de vincular els coneixements de la llengua oficial amb l’obtenció del permís de residència i treball. Considera que aquest no hauria de ser un requisit perquè si això s’instaurés “no vindrà ningú a treballar a Andorra”. La presidenta de l’Associació de Comerciants de Riberaygua i Travesseres argumenta, però, que “potser sí que al cap de quatre o cinc anys l’haurien de parlar”. És per això que es va mostrar a favor de donar un “temps gran” per assolir aquests coneixements.
Pascuet va defensar la necessitat que el personal del sector estigui format i és per això que hi ha empreses que hi aposten fort, va dir. Així indica que alguns establiments assisteixen als cursos que s’organitzen des de la Cambra de Comerç. El problema amb què es troben els establiments és que no sempre poden enviar el personal a seguir les formacions perquè no tenen suficient plantilla per atendre els clients. “Amb les vacances, les festes setmanals i els dies recuperables no tenim temps”, va assenyalar al mateix temps que va apuntar que “el que no pots demanar és que després de vuit hores els empleats vagin a fer un curs”.
El president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, va alertar últimament de “la pèrdua de la identitat lingüística”. En aquest sentit, va lamentar que els empleats del comerç i el turisme no utilitzin el català, un fet que diu que no es pot atribuir a la dificultat per trobar personal o a un excés de rotació. Considera que es dóna per una manca d’exigència per part de les administracions públiques i els empresaris.