El Consell Comarcal aprova el seu pressupost més alt: 10,4 milions

El ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha aprovat aquest vespre el pressupost més elevat amb què mai ha comptat: 10,4 milions d’euros, amb un increment d’1,3 milions respecte de l’any passat i del qual destinarà un 36%, és a dir, 3,7 milions, a realitzar inversions reals al territori. Unes inversions on el gruix anirà destinat al capítol d’energia, amb els canvis en l’enllumenat públic: 1,5 milions. També hi haurà uns 700.000 euros per a fer obres en les depuradores i quasi 600.000 per executar el projecte Camina Pirineus.

Les obres d’ampliació de la seu de l’organisme, d’altra banda, s’enduran al voltant de 500.000 euros. Però el capítol de personal es cruspirà 2,5 milions i el de consum de béns corrents i serveis, una quantitat similar.
    
El document ha estat aprovat amb el vot en contra dels consellers de Compromís. “És calcat a l’anterior i no dona resposta a les necessitats de la comarca”, ha argumentat la portaveu del grup, Carlota Valls. “No es pot fer màgia”, li ha etzibat la presidenta, Josefina Lladós, és la Generalitat qui posa la part del lleó dels diners (al voltant del 60%) “i nosaltres tenim poc marge de maniobra” a banda de “repartir en funció de les necessitats” detectades.
    
Ha estat un dels punts centrals de l’ordre del dia, encara que el debat l'han generat altres qüestions, per així dir-ho menors, com ara el produït arran de les obres al col·lector de Montferrer. Hi ha un problema greu, ha recordat Jordi Nadal, amb els pobles que llencen aigües de rebuig als torrents sense tractar. És competència de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha puntualitzat Lladós, que està “agafant empemta” per resoldre-ho. Un argument no vàlid per a Antoni Mas: “No és eximent quan s’està cometent un delicte”.

Els Pontarrons, bé d’interès local, i un Síndic de Greuges comarcal
L’ens comarcal ha aprovat també la qualificació de Bé d’Interès Cultural Local (BICL) l’indret dels Pontarrons, al municipi de Fígols i Alinyà, un conjunt de ponts medievals a banda i banda del riu Segre. Van ser construïts entre 1026 i 1054 en el trajecte que ara s’anomena Camí de Sant Ermengol agafant el nom del bisbe que els va fer construir. El punt ha comptat amb l’acord dels grups de govern i Compromís, amb alguna puntualització per part del conseller Mas sobre l’informe elaborat pels tècnics on, en opinió seva, potser hauria de tenir més presència un personatge com Arnau de Tost. Ha lloat de totes maneres la “bona voluntat” de fer un inventari de camins, bon moment, ha assenyalat “per recuperar camins usurpats per privats”.

Un altre dels punts aprovats en l’extensa sessió  ha estat la moció de Compromís, a la que s'ha adherit (amb matisos afegits) la majoria per iniciar els tràmits que permetin crear la figura del síndic de greuges comarcal. Una necessitat, ha justificat Valls, que va quedar de manifest arran de la presentació recentment de l’informe de la síndica de la Seu, a qui es van adreçar veïns de tota la comarca. Un model “òptim” per començar, ha proposat la consellera de Compromís, és el conveni signat per la Cerdanya amb el Síndic de Greuges de Catalunya, que es compromet a unes visites l’any i elaborar un informe.