El Constitucional no admet a tràmit el recurs d'empara sobre la recusació del pèrit de l'accident del túnel dels Dos Valires

El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d'empara presentat per l'empresa RMD Kwiform Iberica contra l'aute del 4 d'agost del 2010 per una presumpta vulneració a un procés degut en l'afer que investiga l'accident del túnel dels Dos Valires del 7 de novembre del 2009.

En l'aute es demanava la recusació del pèrit judicial Michel Virlogeux per existir una amistat amb una de les parts en litigi. D'altra banda, el Constitucional tampoc ha admès a tràmit el recurs d'empara presentat per la mateixa empresa en què demanava la nul·litat del procés judicial en no haver disposat d'assistència lletrada en el moment de ser interrogats. Els dos autes apareixen publicats aquest dimecres al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
El Tribunal Constitucional creu que no es vulneren els drets fonamentals dels demandants en la denegació de la revocació d'un dels pèrits per amistat amb una de les parts en litigi, i per extensió, als altres dos pèrits. L'aute fet públic aquest dimecres posa de relleu que ja en el seu moment la Batllia va afirmar que el fet que l'ordenament andorrà no prevegi la recusació dels pèrits judicials, no vol dir que no existeixin mecanismes judicials per garantir els drets del procés. De fet, un dels arguments que han motivat la desestimació és que en el moment en què es va resoldre l’incident de nul·litat d’actuacions el procés encara estava en fase d’instrucció i, per consegüent, 'els recurrents tindran l’oportunitat de fer valer els seus drets i interessos en relació amb la parcialitat dels perits en altres fases del procediment i els tribunals encarregats d’enjudiciar el cas tindran plena llibertat per valorar els dictàmens pericials'.
D'altra banda, el Constitucional també ha decidit no admetre a tràmit l'altre recurs d'empara presentat per RMD contra l'aute del passat 4 d'agost en què es desestimava la petició de nul·litat del procés per no haver disposat d'assistència lletrada durant els interrogatoris. Ja en el seu moment, la Batllia va posar de manifest que els tres demandants van ser interrogats en qualitat de testimonis, i que per tant no tenen un dret constitucional a l'assistència lletrada. La defensa va al·legar que el to els interrogatoris havia estat 'incriminatori'.
El Constitucional considera que la decisió sobre l’existència d’indicis suficients per inculpar a una persona correspon en exclusiva als tribunals ordinaris i només adquireix relleu constitucional 'quan la decisió dels tribunals ordinaris és immotivada, és fruit d’un error material patent o és irraonable des de la perspectiva lògica o jurídica'. I en aquest sentit, l'aute publicat aquest dimecres posa de relleu que no es pot imputar cap d'aquests supòsits a l'aute recorregut ja que 'la seva motivació és més que suficient; no s’al·lega per part dels recurrents, ni és fàcilment detectable, cap error material i, finalment, tampoc es pot considerar lògicament o jurídicament irraonable la decisió d’inculpar els testimonis en el moment en què es va fer, tot valorant com a dada coadjuvant per arribar a aquesta conclusió que els interrogatoris no encobrien una inculpació de fet'.
Finalment, també en aquest cas, el Tribunal Constitucional considera que, tenint en compte que el procediment es troba encara en fase sumarial, els recurrents podran defensar els seus drets i els tribunals encarregats d’enjudiciar el cas 'tenen plena llibertat per valorar les declaracions efectuades pels testimonis convertits més endavant en inculpats'.