El consum d’aigua per habitant i dia se situa en 230 litres el 2018

El consum d’aigua al llarg de l’any 2018 es va situar en 230 litres per habitant i dia –si es considera només el cabal facturat–, 15 litres més que l’any 2017, segons les dades recollides en l’Inventari i quantificació de la despesa hídrica per usos del Principat d’Andorra corresponent a l’exercici 2018, fet públic pel departament de Medi Ambient, que ja té gairebé enllestit l’informe corresponent al 2019.
No obstant això, si es té en compte el cabal captat, i per tant les pèrdues estimades de la xarxa,  la despesa d’aigua per habitant i dia es va situar en els 390 litres, 54 menys que el 2017. Aquestes xifres, lluny encara de l’objectiu fixat pel ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat de situar el consum d’aigua en 150 litres per persona i dia, trenquen però la tendència a l’alça dels anys 2016 i 2017 en què el consum d’aigua es va incrementar de forma significativa. Així, i tot i que l’ús d’aigua es va incrementar en ramaderia, agricultura i industrial (CTR), el 2018 es va “utilitzar un 13,2% menys d’aigua que al 2017”, segons remarca l’informe. 

Consum per parròquies
De la mateixa manera que ha fet en exercicis anteriors, l’estudi també posa en relleu la dificultat per obtenir dades relatives al consum d’aigua que siguin fiables al cent per cent, ja que en moltes ocasions cal tenir en compte les pèrdues de les xarxes i també la quantificació exacta sobre a quantes persones es distribueix aigua a través d’una xarxa concreta i, fins i tot, la manca de dades respecte a les xarxes veïnals. És per aquest motiu que les xifres detallades per parròquies donen resultats en què sovint la despesa se situa molt per sobre de la mitjana, en xarxes que són relativament petites.
Així, pel que fa a Ordino i en base a la població censada, el consum mitjà per capita va ser de 155 litres per habitant i dia (258 litres si es comptabilitzen les pèrdues de xarxa suposades del 40%), mentre que el consum mitjà a Sant Julià de Lòria va ser de 150 litres (249 amb les pèrdues estimades també en un 40%). A Encamp,  el consum mitjà per habitant i dia va ser l’any 2018 de 175 litres, una quantitat que es duplica amb escreix en el cas de la xarxa del Pas de la Casa, on el consum mitjà va arribar a 416 litres per habitant i dia. Si es tenen en compte les pèrdues de la xarxa, calculades en un 40%, els consums s’elevarien fins als 291 litres, a la xarxa d’Encamp, i fins als 694, al Pas de la Casa. Amb tot, l’informe admet que el càlcul de despesa hídrica per càpita al Pas de la Casa “és de mal calcular degut al gran nombre d’hotels, al nombre de places hoteleres ocupades i al consum atribuïble d’aigua de cada turista”. Pel que fa al consum global a la parròquia, per una població d’11.525 persones, en concepte d’aigua de xarxa, i sense comptabilitzar les pèrdues de la xarxa, va ser de 224 litres per habitant i dia. Si es té en compte tot el cabal captat el consum mitjà per càpita del 2018 es va elevar fins als 373 litres per habitant i dia.
A la capital, el consum mitjà per càpita del 2018 va ser de 235 litres, xifra que, amb les pèrdues, estimades en un 40%, s’eleva fins als 391 litres per habitant i dia, mentre que a Escaldes-Engordany el consum mitjà va ser de 252 litres, 420 tenint en compte les pèrdues de xarxa.
En el cas de la Massana, quant a la xarxa del Comú, el consum mitjà per càpita va ser de 202 litres per habitant i dia, xifra que s’eleva fins als 336 litres si es tenen en compte les pèrdues de xara. Les dades massanenques inclouen també la xarxa d’aigua potable de Vallnord Pal Arinsal, que el 2018 va subministrar fins a 16.510 metres cúbics, dels quals 11.931 corresponents al sector de Pal i 4.579 al d’Arinsal.
Pel domini van passar 488.858 esquiadors, 317.481 a Pal i 171.377 a Arinsal, de manera que el consum es va situar en 34 litres per esquiador i dia tenint en compte les pèrdues de la xarxa i que una temporada són 151 dies.
Finalment, la parròquia de Canillo, on és més complicat determinar un consum mitjà a causa de l’elevada existència de xarxes paral·leles veïnals i el gran nombre d’hotels, així com per la manca de dades, com per exemple les relatives a la xarxa potable d’Ensisa, va registrar el 2018 un consum mitjà de 473 litres per habitant i dia, xifra que s’eleva fins als 915 litres si es comptabilitzen les pèrdues de xarxa, estimades en un 40%.
Així mateix, l’estudi estima que el consum d’aigua en ramaderia va ser de 57.590 metres cúbics, que en agricultura es va captar per regar a l’estiu 1,8 hectòmetre cúbic, mentre el cabal d’aigua termal captat va ser de 495.010 metres cúbics, 247.949 dels quals corresponen als cabals distribuïts per Caldea i Inuú. En no disposar de la xifra d’usuaris, l’estudi agafa el nombre de visitants del termolúdic de l’any anterior per poder estimar que la despesa va ser de 784 litres d’aigua calenta per usuari i dia, xifra que s’eleva fins als 1.306 litres si es tenen presents les pèrdues de xarxa.
Quant al centre de tractament de residus, el 2018 va utilitzar fins a 5.365 metres cúbics d’aigua en el procés industrial.
Pel que fa a la despesa d’aigua total durant el 2018, va ser de 114 hectòmetres cúbics, dels quals 13,1 correspondrien a consums consumptius (despesa domèstica, termalisme, industrial, agrícola i ramadera), el 4% del total disponible, i 100,9 a consums no consumptius (usos hidroelèctrics, l’aqüicultura i la fabricació de neu artificial), mentre que el recurs hídric disponible en el conjunt d’unitats hidrogeològiques s’ha calculat que seria de 278,4 hectòmetres cúbics, de manera que se n’hauria extret el 33%. 
L’estudi posa de manifest que les unitats amb una major extracció d’aigua són la del Forn i la del Valira d’Orient, les més afectades per la producció d’energia elèctrica, mentre que les unitats del Madriu i Prat Primer són les que presenten valors més alts associats al consum de boca.