El dentista acusat de danys a onze pacients admet manca d’experiència

El dentista acusat d’haver causat danys a onze pacients arran de la seva pràctica va exposar ahir davant el Tribunal de Batlles que potser en el moment en què es van produir els fets no tenia la suficient experiència, amb la qual cosa va justificar alguns dels perjudicis patits per les víctimes.

D’aquesta manera, va explicar que va acabar la carrera el 2000 i cal destacar que els primers fets es remunten al 2001. De totes maneres, va afirmar que sempre ha actuat de la millor manera que sabia i fent “el possible” per solucionar els problemes que poguessin presentar els pacients. Així, va mantenir durant tota la seva declaració que ell considera que la seva actuació professional va ser correcta tot i que va admetre la manca de perícia o de coneixements, ja que va afegir que moltes vegades hi havia coses “que no li havien ensenyat” a la universitat.
Per tant, el doctor admet que algunes de les actuacions que va tenir amb els onze pacients van estar mancades d’aquests coneixements i va exposar que va cometre alguns errors. Així, per exemple, va manifestar que en un dels casos havia comès una errada en cimentar una pròtesi, la qual cosa hauria provocat problemes amb aquesta, i en un segon cas també va manifestar que potser havia llimat massa una endodòncia. Tot i així, en alguns dels casos va manifestar que els pacients no havien tornat per seguir tractament quan se’ls ho havia indicat i també va justificar determinats problemes que van patir amb una mala higiene bucal o un mal ús, entre d’altres, d’una pròtesi.
Prèviament a la declaració de l’acusat, va intervenir una de les acusacions particulars, que va demanar la suspensió de la vista i la retroacció del procediment perquè es poguessin practicar totes les proves, arran d’una sèrie d’infraccions en les diligències prèvies, i a més a més sol·licitava que, donada l’alarma social, l’acusat fos ingressat al Centre Penitenciari de manera immediata. Posteriorment a aquests plantejaments i escoltades les altres parts, el tribunal va decidir continuar la vista, ja que va considerar que no hi havia “cap obstacle” per no poder-ho fer, i també va concloure que no calia la presó donat l’arrelament de l’acusat al país i el fet que la responsabilitat civil està garantida.
Els pèrits judicials van manifestar que les actuacions del doctor havien estat defectuoses, ja que, per exemple, un d’ells va indicar que una de les pròtesis era massa gran i això podia comportar un perill per a la persona si l’engolia o i algunes de les pròtesis estaven mal fetes. Aquest mateix pèrit va indicar que una pròtesi és una cosa que “s’ensenya” a la universitat i, a més a més, va afegir que determinades  operacions que va fer el dentista “no eren complicades”. La defensa també va aportar el testimoni d’un pèrit que va matisar algunes de les afirmacions que havien fet els altres dos doctors, i la majoria dels casos estava d’acord amb l’actuació que havia dut a terme l’acusat.
Durant els peritatges es van donar certs moments de tensió entre una de les acusacions particulars i una de les pèrits, ja que el lletrat, que és el mateix que va presentar la qüestió prèvia, posava en dubte que s’hagués tingut la documentació mèdica suficient per fer el peritatge. Fins i tot en un dels moments una de les perjudicades li va retreure a la pèrit que “ella” no li havia examinat la boca, sinó que havia estat un home, a la qual cosa la doctora va contestar que sí que li havia fet l’examen i que amb ella hi havia el seu marit que l’ajudava, però que en tot cas ella va examinar tots els perjudicats.
Pel que fa a les víctimes, cal destacar que exposen la mala praxi del doctor i moltes asseguren haver patit greus conseqüències. D’aquesta manera, una d’elles va relatar com se li va desencaixar la mandíbula després que el doctor li tragués un queixal i els forts dolors que va haver de patir. També hauria fet determinades actuacions sense el consentiment dels perjudicats. A més a més, alguns dels pacients van patir greus infeccions i inflamacions. En un dels casos, fins i tot, els forenses van exposar que l’estat en què tenia la pacient la boca, juntament amb el fet que patís una cardiopatia, li podia haver comportat un risc molt important per a la salut.
El judici va ser maratonià, ja que la declaració de l’acusat es va allargar més de quatre hores i, a banda dels perjudicats, hi havia més d’una quinzena de testimonis citats.
Una de les acusacions particulars demana que la pena imposada sigui d’un any de presó i cinc d’inhabilitació, mentre que el ministeri fiscal vol la inhabilitació durant dos anys.
Tota la qüestió de les indemnitzacions que haurien de percebre els denunciants es resoldrà en el termini d’execució de la sentència, ja que hi ha molts informes mèdics que van estar a l’abast de les parts fa quatre dies.