El dilema de l’estalvi energètic

Estalviar energia, sí, però sense que això vagi en detriment de famílies i empreses. Aquesta és la consigna del director general de FEDA, Albert Moles, per encarar els plans i les campanyes d’estalvi energètic que s’estan elaborant i que es treballaran amb els diversos sectors econòmics tal com també va anunciar la setmana passada la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i per sensibilitzar els ciutadans sobre la imperiosa necessitat d’aplicar-se. I és que en el cas que el Principat es plantegés una quota d’estalvi, que podria anar entre el 10 i el 20%, “cadascú ha de fer la seva part” i el que es pot fer des de FEDA és garantir que es compleixi el tant per cent acordat. 

I poden fer “la seva part”  ja sigui “apagant aparadors o abaixant la temperatura, o amb les dues coses a la vegada”, tenint present, però, que “de solució màgica no n’hi ha”. Segons Moles, l’objectiu és doble: d’una banda, que tothom tingui subministrament i no hi hagi interrupcions i de l’altra, que el preu es mantingui o s’apugi poc. Dos objectius encaminats que les famílies i les empreses “puguin treballar normalment”. Així, va declarar que “si el propi estalvi fa que l’empresa no pugui treballar no té sentit”. Arribats a aquest punt, va posar l’exemple de Suïssa, un país molt compromès amb l’estalvi energètic i en el qual moltes cadenes de supermercats han pres una decisió dràstica, de manera que de cada cinc en tanquen un i estalvien així un 10%, establint mecanismes de compensació per a aquells treballadors que durant un temps no podran treballar, com ara ERTOs. Una mica com va passar amb la Covid, va recordar. Perquè al cap i a la fi, el director general de FEDA va exposar que el problema de fons per prendre les decisions és de caràcter econòmic. En aquest sentit, va assenyalar que és molt millor que sigui la pròpia empresa la que prengui les decisions per continuar el negoci que no que se li digui com ho ha de fer amb mesures coercitives com han fet alguns països de la Unió Europea. Amb les empreses es pot parlar i aconsellar i en les reunions amb els diferents sectors es donaran recomanacions de manera molt detallada, fins i tot poden rebre l’assessorament d’experts, “però la decisió final ha de ser el negoci”.

L’important és que la gent ho entengui. I la millor manera perquè sigui així és explicar-ho. “El problema és que ho hem d’entendre en tres mesos”, va reiterar. Tot i així segueix pensant que “és millor que la gent ho entengui i ho faci que no que no ho faci i li posem una multa, perquè amb aquesta multa no pagarem una energia que no hi és”, ja que el problema és d’escassetat. Precisament en relació amb la necessitat de fer els deures tant per part del sector privat com del públic i preguntat sobre si per Nadal podríem veure menys llums enceses, Moles va tornar a insistir en la importància de fer un esforç col·lectiu per a l’estalvi: “crec que s’ha de vigilar en tot”.

“Se li’n deia sentit comú”
En relació amb les actuacions que poden fer els ciutadans a petita escala, el director general de FEDA ho té clar: “Aquest hivern no queda més alternativa que de quatre llums apagar-ne dues” i “si tenim la calefacció a 18 graus no la posem a 22”. Abans a això, “se li’n deia sentit comú”, va recordar. I aquest sentit comú passa també per no agafar l’ascensor si només hem de pujar un pis o per desendollar l’ordinador quan hem acabat la feina. “Amb el dia a dia hi ha molta cosa a fer”, va afegir. Com aquestes es poden fer moltes altres d’actuacions, “una sèrie de coses que fetes per tothom acaben tenint impacte”. Un impacte significatiu per assolir la finalitat d’estalviar, ja que aquesta “és l’única eina que té Europa per a aquest hivern”.