El FRJ tanca el primer trimestre de l’any amb una rendibilitat del 2,15%

El Fons de reserva de jubilació (FRJ) ha obtingut una rendibilitat del 2,15% durant el primer trimestre de l’any i el valor de la cartera frega els 1.500 milions d’euros. Així ho va avançar ahir en la compareixença per presentar els resultats del fons de l’exercici 2020 el president de la comissió gestora del FRJ, Jordi Cinca, que tot i la bona arrencada d’any es va mostrar prudent assegurant que “són tres mesos del total de dotze i això pot variar moltíssim, ja que estem en un moment molt complex”.

Cinca sí que va valorar de forma “positiva” els resultats de l’exercici 2020, on la cartera del fons es va incrementar en 71,08 milions i va arribar als 1.462, un any “complex, amb incerteses i molta volatilitat als mercats” i que fins i tot “en algun moment ens podria induir al pànic i a decisions precipitades”.

En aquest sentit, el responsable de la comissió gestora del fons, que va insistir que l’objectiu del FRJ és assolir una rendibilitat superior a la inflació a mitjà i llarg termini, va recordar que el fons va “patir molt” els mesos de març i abril, on es van produir “pèrdues latents” de més de 100 milions d’euros, si bé va celebrar la “recuperació de l’activitat” al segon semestre, que ha permès al fons tancar l’any amb una rendibilitat del 2,76%, i “assolir amb escreix” l’objectiu de superar la inflació, que va ser del -0,2%. De fet, Cinca va recordar que si s’agafa la rendibilitat anualitzada del fons dels darrers deu anys (2,51%) se supera en un 1,80% l’IPC anualitzat en aquest període (0,70%), fet que també es dona si es comptabilitzen els darrers cinc anys, en què la rendibilitat del fons ha estat del 2,36% i l’IPC del 0,89%.

Així, dels 71,08 milions que va créixer el fons l’any passat, lluny dels 149,55 milions d’increment de l’exercici 2019, 32,34 provenen dels excedents de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els altres 38,74 són producte de la gestió dels actius del fons. Malgrat considerar el resultat final del 2020 com una “xifra força significativa”, Cinca va remarcar que els efectes de la pandèmia de la Covid-19 han incidit negativament en els excedents de cotitzacions aportats per la CASS, que han estat de 6,1 milions menys dels inicialment pressupostats. Sigui com sigui el superàvit de la branca de jubilació manté la tendència a la baixa dels darrers anys i tot apunta, com recollia el darrer estudi actuarial, que s’haurà de recórrer als diners del fons per fer front a les pensions el 2025.

D’altra banda, Cinca, que va defensar la política d’inversió seguida pel FRJ la darrera dècada, ja que “si s’hagués tingut els diners en un dipòsit el rendiment hauria estat molt inferior i es tindrien 260 milions menys”, va destacar també la reducció dels costos bancaris de la gestió del fons, que des del 2015 s’han reduït en 1,1 milions d’euros, ja que s’ha passat d’un TER del 0,33% el 2015 a un del 0,15% ja l’exercici 2019 i l’any passat, en què el fons va pagar 2,04 milions de comissions bancàries. Si a aquestes s’hi sumen altres costos com són les despeses de personal, de funcionament o d’auditories i estudis tècnics, entre altres, el cost total del FRJ se situa en un 0,23%, xifra “molt bona”, ja que “estem a la franja baixa en relació amb el cost de sistemes de pensions d’altres països”.

Pel que fa a les expectatives del FRJ per aquest any, Cinca va augurar que tot apunta que el tercer i quart trimestre “han de ser de creixement de l’economia” i que per als països de l’OCDE es parla d’un creixement d’entre el 5% i el 7%. Amb tot, el president de la comissió gestora del FRJ, que va celebrar el fet que hi continuarà havent un suport important a l’economia  per part de bancs centrals i governs, es va voler mostrar prudent, ja que caldrà veure també l’evolució de les dades sanitàries i “d’aquesta quarta onada, i també com avança finalment el procés de vacunació”. Al marge de les incerteses generades per la pandèmia, Cinca va incidir també en el manteniment d’un entorn de tipus d’interès baixos, que “afavoreix qui s’ha d’endeutar però no qui ha d’estalviar”, com és el cas del FRJ, que ha de “buscar un mínim de rendibilitat”.

Així, de cara a aquest exercici, Cinca va destacar que s’incidirà “encara més” a mirar d’augmentar la diversificació de les inversions, tant des d’un vessant geogràfic com en divises, si bé per l’entorn l’euro seguirà sent prioritari, a la vegada que es buscarà una major diversificació en actius menys líquids. En aquest sentit, el president de la comissió gestora va admetre que el FRJ  està “infrainvertit” en actius com poden ser els immobiliaris i les accions d’empreses no cotitzades, opcions que es podrien estudiar. Amb tot, i referint-se a l’aspecte immobiliari i en la possibilitat de participar en el fons publicoprivat que preveu la llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Cinca va deixar clar que la vocació del fons no és ser “impulsor de polítiques socials”, tot i que va apuntar que “si des d’organismes públics es fan mecanismes que permetin la inversió de tercers, els haurem d’analitzar i veure si encaixen en termes de seguretat, rendibilitat i horitzó temporal en la nostra estratègia”.

Interpel·lat sobre la sostenibilitat del sistema de pensions, Cinca va reiterar la necessitat d’adoptar mesures, advertint que “no n’hi ha una de sola”, i va incidir en la importància d’abordar aquest debat.