El futur (del clima) està a les cendres

Recollir indicis sobre com van patir aquelles cultures paleolítiques i neolítiques el canvi climàtic ocorregut fa quatre, sis, mil·lennis, és l’objectiu del projecte de recerca en què s’embarca la Fundació Marcel Chevalier, en col·laboració amb la Universitat de Castella-La Manxa i fons del ministeri espanyol d’Innovació i Ciència, un projecte amb sis zeros al finançament i més d’un lustre de durada. Continua un projecte iniciat a la zona de Béjar, es van desplaçar cap a Gredos i ara continuen per la serra de Guadarrama, al parc de Peñalara. “Ens donarà un transsecte est-oest de com ha anat evolucionant el clima i com influeix l’Atlàntic”, explica el geòleg Valentí Turu. Examinaran també els volcans del Cap de Calatrava, de la mateixa edat dels d’Olot: l’última erupció és de fa aquests quatre o sis mil anys i va provocar una irradiació de totes les cendres cap al nord i l’est peninsular. Les traces van arribar a la costa càntabra. I fins aquí? “No tenim dades, només ho hem constatat fins a Terol; aquí no s’ha estudiat, tot i que és un camp amb potencial enorme”. Per què? “Perquè els Pirineus fan de barrera entre Aquitània i la conca de l’Ebre i marca fins on arriba la influència del clima atlàntic i el mediterrani”. 

En aquest punt la pregunta arriba sola: i en què ens afecta en l’actualitat? “Ara ens arriben aquestes pluges de fang del nord del Sàhara, que són cícliques, es produeixen més o menys cada deu anys i tenen a veure amb la influència de l’Atlàntic”, exposa Turu. De manera que si en comptes d’un cop cada dècada arriben de manera més freqüent, o menys, “és que estarem davant d’un canvi en el clima”. I això, apunta el geòleg, és un símil que avui experimentem ja però que es pot estudiar: les conseqüències que va comportar queden escrites als sediments. 

Per tant, resumeix, a Andorra “ens interessa tenir aquests coneixements perquè la pandèmia ens ha ensenyat que som vulnerables a coses que no tenen res a veure amb les accions que puguem fer al país, ens ha vingut de fora” i el clima, recorda, no té fronteres. “Ara, les ajudes, la manera com s’organitza la societat per fer-hi front, depenen molt de l’estructura dels estats”.  Si hi ha un canvi sobtat en el clima “els altres països miraran per ells i els petits, com el nostre, sense un lligam important amb entitats supranacionals, l’única cosa que pot fer és patir-ne les conseqüències”.  Estudis com el que ara engeguen “ens mostren que els canvis no són mil·lenaris, ni centenaris tan sols, sinó d’escala humana: una persona els pot percebre”. I que al llarg del temps hi ha hagut canvis sobtats, ho ensenyen els sediments.

Turu no es refereix només al canvi climàtic provocat per la mà de l’home, adverteix, sinó als naturals. Com el conegut com a Event Bond 1, que va coincidir –per casualitat?– amb la caiguda de l’imperi romà: no només els bàrbars van atacar des del nord, també una modificació climàtica es va precipitar des d’aquelles latituds. “I els canvis climàtics globals arriben amb una freqüència de 1.500 anys”, rebla. Inevitables. Però que no agafin mirant a un altre costat. 

 Un estiu amb les temperatures més altes dels últims 30 anys

Passada la primera meitat del que els experts anomenen com estiu meteorològic, es pot afirmar que les temperatures mitjanes climàtiques són més altes del normal. A Andorra la Vella s’han registrat entre 26 i 27 graus de mitjana. És per això que són “les més elevades dels últims 30 anys”, en paraules del meteoròleg Guillem Martín, del Servei Meteorològic Nacional. Ara bé, en altitud, “estaran més properes al que és habitual”, diu. Així, fa uns dies que a les Fonts d’Arinsal es van registrar 15 graus a la nit i fins i tot hi va haver alguna feble nevada als cims més alts. De tota manera, tot i que les precipitacions són més minses, no ens lliurarem els pròxims dies d’algunes tempestes cap al vespre.