El Govern atorga 1.395 ajuts per al lloguer, un 30% més que el 2020

El Govern ha atorgat per aquest any fins a 1.395 ajuts per a l’habitatge de lloguer, un 30% més respecte als 1.072 atorgats en la convocatòria per a l’any 2020, segons les dades fetes públiques avui pel ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, i el director d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde, que han desvinculat aquest creixement de la situació generada per la pandèmia de la Covid-19 i han atribuït a la flexibilització dels criteris per poder accedir als ajuts.

Així, Filloy i Villaverde, que han recordat que per a la Covid-19 ja es va crear l’any passat un ajut específic al qual es van destinar 70.000 euros, han explicat que per a aquesta convocatòria s’han “eliminat 3 dels requisits” que se sol·licitaven amb anterioritat. Així, tal com ha precisat el director d’Afers Socials en aquesta ocasió si una família superava l’import  màxim del lloguer, i era aquest l’únic criteri que no complia, no se li ha denegat la sol·licitud com es feia fins ara, sinó que s’accepta i se li atorga la prestació fins al llindar establert.

També s’ha optat per eliminar els imports parcials, de manera que si una família se situa molt a prop del llindar d’ingressos màxim i amb la prestació els supera podrà percebre a partir d’ara l’ajuda íntegra i no únicament la part que correspongués fins a arribar al llindar. Finalment, s’ha eliminat la limitació de ser parent de fins a segon grau, ja que “aquesta relació no vol dir que la família no pagués la renda corresponent per l’habitatge”, tal com ha destacat Villaverde, que ha remarcat que la intenció del departament és que aquestes modificacions tinguin continuïtat en les futures convocatòries dels ajuts a l’habitatge de lloguer.

Pel que fa al detall de les demandes, Filloy ha precisat que en total el departament ha rebut 1.778 sol·licituds de la prestació, un 22,2% més respecte a les 1.454 que es van registrar l’any anterior, el 78,46% de les quals resoltes favorablement, cinc punts percentuals més que en la passada convocatòria, quan es van concedir el 73,7% de les sol·licituds, mentre que el 21,54% restant, 383, van ser refusades en no complir amb els requisits demanats. 

L’increment de peticions i d’ajuts atorgats ha comportat també un augment de l’import aportat pel Govern, que ha passat dels 2 milions d’euros de l’any passat a 2,8 milions, i també de l’import mitjà de la prestació, que ha crescut un 10,3% i ha passat dels 1.875,74 euros (156 euros mensuals) de l’any passat a 2.069,10 (172 euros mensuals) d’aquest exercici.

Precisament, quant al pagament d’aquesta prestació, Filloy i Villaverde han explicat que s’ha modificat el procediment de gestió i que s’abonarà d’ofici l’import corresponent al primer semestre de l’any. Així, els beneficiaris de la prestació no caldrà que vagin als serveis de tràmits del Govern o dels comuns per presentar els rebuts corresponents als mesos de gener, febrer, març, abril, maig i juny, rebuts, però, com ha puntualitzat Filloy, que sí que caldrà presentar posteriorment quan es faci efectiu el pagament corresponent als dos trimestres restants.

Quant al perfil de les sol·licituds resoltes favorablement, el 28,6% d’aquestes, 399, corresponen a famílies monoparentals, i l’executiu hi destina un total de 894.802 euros, el 21%, 293, a persones grans, a qui s’atorga un import global de 570.863 euros i el 6,5% a joves, que rebran un import global de 203.557 euros. El 6,1% de les ajudes, 86, són per a famílies nombroses, per un import de 220.268 euros.

Per parròquies, el 39% de les ajudes atorgades, 540, corresponen a llars d’Andorra la Vella, el 19%, 266, d’Escaldes-Engordany i el 14%, 197 ajuts, de Sant Julià de Lòria, fet “normal tenint en compte que es tracta de les parròquies més poblades”, com ha apuntat el ministre. S’han concedit també ajudes a 186 llars d’Encamp, el 13%, a 114 de la Massana (8%), a 55 de Canillo (4%) i a 37 d’Ordino (3%).

Pel que fa a la nacionalitat dels beneficiaris, 439 ajudes (32%) s’han concedit a ciutadans espanyols, 412 (30%) a persones amb nacionalitat andorrana i 303 (22%) a ciutadans portuguesos. També hi ha hagut 55 prestacions (4%) per a persones amb la nacionalitat marroquina i 34 (2%) per a francesos, mentre que el 10% restant, 152, corresponen a persones d’altres nacionalitats.

En relació amb l’import mitjà de la renda mensual per col·lectiu, el ministre ha explicat que l’import mitjà ha augmentat dels 489 euros del 2020 als 516 d’aquest any. Així, els joves passen de pagar una mitjana de 487 a 532 euros, les famílies monoparentals de 501 a 533 euros i les famílies nombroses de 583 a 609 euros. “És clarament visible que l’increment dels lloguers per aquest any, tot i tenir la mesura de la congelació, té més impacte en els joves, que són els que habitualment accedeixen a un habitatge més nou”, ha destacat Filloy.

Pel que fa a l’estructura de les llars que es beneficien de la prestació, fins a 834, el 60%, corresponen a llars d’un o dos membres, 289 (21%) de tres membres, 170 (12%) de 4, 69 (5%) de 5 i finalment hi ha 33 llars (2%) de més de 5 membres. Quant al perfil general del beneficiari de l’ajut, correspon al col·lectiu de la família nuclear, que viu a Andorra la Vella, és de nacionalitat espanyola, i viu en una llar amb 2 membres de mitjana. En el cas dels joves, viu majoritàriament a la capital, sol, i és de nacionalitat andorrana.

Demandes desfavorables
Quant a les 383 sol·licituds denegades, només una més que en l’anterior convocatòria, fins a 217, el 56% del total, s’han refusat perquè se superava el barem d’ingressos màxim o el barem de puntuació patrimonial, 60, el 16%, perquè el sol·licitant no va poder acreditar els anys mínims de residència necessaris i 53, el 14%, per manca de documentació o perquè aquesta era contradictòria.

També es van rebutjar 35 peticions (9%) per discrepància entre les dades declarades i les administratives (el cens), 12 (3%) per superar el llindar d’estalvis màxims, i finalment 6 (2%) que responien a d’altres casuístiques.

Interpel·lat sobre la reiteració any a any de peticions que es van denegant, Villaverde ha apuntat que “només hi ha constància” de demandes que s’han anat presentant a les diferents convocatòries i que s’havien rebutjat per superar la renda màxima de lloguer establerta, però no pel que fa a la resta de motius de denegació.

Creixement constant
Des de la posada en marxa, el 2005, del programa d’ajuts a l’habitatge de lloguer els beneficiaris s’han incrementat en un 304,7%, a la vegada que l’import que hi han destinat els successius governs s’ha multiplicat per set. I és que el 2005 es van concedir 345 ajudes per un import global de 478.524,21 euros i des d’aleshores les xifres no han parat de créixer fins als 1.395 ajuts i 2.886.395,76 euros d’import en la convocatòria per aquest exercici.

De fet, el nombre de sol·licituds resoltes favorablement va augmentar progressivament fins al 2009, quan se’n van registrar 809. L’any següent va caure fins a les 593 i es va estabilitzar en 860 el 2013 i 2014. Des del 2017 ha continuat pujant fins ara. Quant a l’import, ja el 2007 es va superar el milió d’euros i malgrat els descensos del 2010 i 2017 no només no ha tornat a baixar d’aquesta xifra, sinó que l’any passat es van superar els 2 milions i enguany s’apropa als 3.

Tarifes elèctriques
Finalment, Filloy i Villaverde han aprofitat la compareixença per recordar que, d’acord amb els convenis signats pel ministeri amb les diferents companyies distribuïdores d’energia elèctrica, els beneficiaris de l’ajut a l’habitatge de lloguer poden sol·licitar i obtenir la tarifa elèctrica bonificada durant el període en què la prestació econòmica estigui vigent. En aquest sentit, el titular d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, ha precisat que aquesta tarifa eximeix del pagament del terme de potència contractat fins a 8,8 kW i que pot representar un estalvi mensual d’entre 4,39 i 13,24 euros.