El Govern fa pública la guia tècnica per els estudis de càrrega dels comuns cinc mesos després

Cinc mesos després de l'entrada en vigor de la Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i de la Llei general de l’allotjament turístic, que donava un termini d'un any als comuns per tal d'elaborar un estudi de capacitat de càrrega màxima de les seves respectives parròquies, i quatre mesos després de l'aprovació del decret de modificació de les directius d'ordenació, el Govern ha fet pública la guia tècnica que ha de servir de base per a l'elaboració i la coordinació d'aquests estudis de càrrega màxima parroquials.

Així, amb la guia s'estableixen els estàndards, les referències i les taules d'equivalència que s'han de tenir en compte per a l'elaboració dels estudis a la vegada que assenyala aquells organismes que són els que poden disposar de la informació de base per elaborar els informes.

D'aquesta manera, pel que fa a la capacitat màxima de subministrament i distribució d'aigua potable, que s'ha d'establir en base de la disponibilitat del recurs hídric, la guia estableix que les entitats subministradores han de posar la informació que tinguin a disposició dels comuns, que hauran de comprtar també amb un estudi especific que valori la disponibilitat i la pressió present i futura sobre el recurs hídric i la seva distribució al llarg de l'any en funció de les necessitats estacionals, de tal forma que es garanteix el manteniment del cabal ecològic.

Quant a la capacitat de subministrament i la distribució es recorda que s'han d'avaluar les necessitats sobre el conjunt de tota la xarxa se subministrament i distribució, inclosos els emmagatzematges, les estacions de tractament, les xarxes de distribució i les seves pèrdues. A més, la guia recorda les disposicions de la Llei d'economia circular que planteja l'objectiu que el consum d'aigua se situï per sota els 150 litres per habitant i dia tenint en compte la població equivalent, és a dir prenent en consideració la resident i la flotant corresponent a tursites, excursionistes i fronterers. I en aquest sentit, a l'hora de fer el càlcul s'estableix un coeficient d'1 per a residents i turistes i de 0,4 per a excursionistes i fronterers.

En relació a la capacitat màxima de distribució d'energia elèctrica, la guia preveu també que FEDA i les entitats subministradores hagin d'aportar les dades, les limitacions i les informacions de què disposin a petició dels comuns, a la vegada que estableix que a l'hora de definir aquesta capacitat màxima s'hagi de valorar la disponibilitat d'energia elèctrica pròpia i la de l'operador energètic, i la capacitat de distribució de cada zona actual i futura en funció del creixement urbanístic, al llarg de l'anu i de forma estacional.

Pel que fa a la capacitat màxia de la xarxa viària que accedeix a la parròquia i que hi discorrer, s'haurà de valorar la capacitat màxima de la xarxa actual així com el pla de mobilitat parroquial, el Pla sectorial de carreteres general i el Pla sectorial de noves infraestructures viàries. En aquest cas el ministeri competent en matèria de mobilitat qui ha de facilitar les dades a les administracions parroquials, que poden consultar a la web de Mobilitat aspectes com les intensitats mitjanes de les vies urbanes, els carrers i les carreteres de tota la xarxa.

Així, com a valors de referència a tenir en compte a l'hora d'analitzar la capacitat màxima de la xarxa de caràcter general, la guia apunta a les dades incloses al Pla de mobilitat 2030, on ja es recullen modelitzacions en què es detecten alguns punts de la xarxa susceptibles de generar retenciobs i que a dia f'avui ja presenten índexs de saturació situats entre el 90% i el 100%, que per d'aquí a set anys estima un total de 335.770 viatges al dia, comptant el dels residents, transfronterers, visitants i turistes i distribució de mercaderies, entre d'altres.

A la vegada, i com a "factor atenuant", la guia indica que caldrà tenir en compte la inversió programada que farà els propers anys el Govern pel que fa a la construcció de la desviació de la Massana, de manera que les modelitzacions que es facin puguin preveure l'existència d'aquesta infraestructura en un escenari a deu anys vista.

En relació a la capacitat màxima de conducció i depuració d'aigües residuals, s'assenyala que cal tenir en compte les infraestructures actuals (col·lectors i estacions de depuració d'aigües residuals, i el Pla de sanejament vigent. I en aquesta línia es recorda que ja es preveia una estació depuradora opcional a mitjà i llarg termini per donar servei al nucli d’Encamp i alliberar la instal·lació del sistema sud de l’augment previsible de càrregues contaminants i hidràuliques, a la veagda que en la revisió del Pla de sanejament del 2006 també es preveia la possibilitat d’ampliació de la depuradora del sistema sud.

Els plans hauran de tenir en compte també les capacitats màximes de transport i tractament de residus sòlids i de les infraestructures corresponents, i particlarment les del Centre de Tractament de Residus i de les deixalleries. Així, la guia deixa clar que la capacitat màxima actual de tractament del CTRASA és de 60.000 tones anuals de residus urbans, i els objectius de la Llei d'economia circular estableixen una reducció del 15% el 2030 i del 20% el 2035. Amb aquests objectius, la quantitat de residus no reciclables per tractar al centre de la Comella per any i habitant seria de 175 quilograms.

Quant a la capacitat màxima de població escolar que pot ser escolaritzada, la guia deixa clar que aquesta no pot ser avaluada per les administracions parroquials ja la saturació dels equipaments educatius no depèn de cadascuna de les parròquies individualment. Així, i després d'especificar que és el ministeri competent en la matèria qui posa a disposició dels comuns les dades que requereixen, s'assenyala que en no haver-hi prevista cap inversió per a la construcció de nous centres, ni per ampliacions significatives dels existents, es consideri en un hortizó de deu anys que la capacitat màxima d'escolarització és la capacitat màxima actual.

Un cas similar passa amb la capacitat màxima de població en relació amb la capacitat hospitalària, que no podrà ser avaluada únicament a escala parroquial.