El Govern recupera el preu de les visites mèdiques d’abans de la crisi

Després que l’últim increment s’hagués fet el 2011 i de la rebaixa “extraordinària” efectuada l’any següent arran de la crisi econòmica, el Govern va acordar ahir modificar a l’alça les tarifes de responsabilitat dels actes mèdics de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) referents a les consultes dels metges de capçalera, dels especialistes i dels psiquiatres. 

Així ho van explicar ahir el ministre portaveu, Jordi Cinca, i el titular de Salut, Carles Álvarez, que van precisar que amb aquesta mesura es pretén “recuperar” les tarifes que hi havia abans de la crisi i, a la vegada,  “revertir” també “l’esforç” que es va demanar als professionals sanitaris quan es van rebaixar les tarifes el 2012.
Així, amb la modificació del decret, la visita al metge generalista costarà ara 23,60 euros, 5,90 dels quals a càrrec de l’usuari (39 cèntims més que fins ara), la consulta a l’especialista costarà 29 euros, 7,25 a càrrec del pacient (47 cèntims més que amb les tarifes vigents fins ara), mentre que la visita al psiquiatra tindrà un cost de 36 euros, 9 dels quals a càrrec de l’usuari (45 cèntims més que fins ara).
Álvarez, que va precisar que en els darrers vuit anys les tarifes dels generalistes s’hauran incrementat un 1,72%, les dels especialistes, un 1,57%, i les del psiquiatres, un 0%, va explicar que amb la decisió d’augmentar les tarifes de les visites es vol també “compensar” en certa manera l’aplicació de la reforma sanitària, en què s’està implementant una nova metodologia de treball que representa una càrrega de feina suplementària per als metges, amb responsabilitats addicionals en el desenvolupament de la seva tasca diària. 
Precisament, quant a la implantació d’aquesta reforma i,  concretament, de la història clínica compartida, el titular de Salut va explicar que una dotzena de metges, principalment de primària i pediatres, ja estan participant en la prova pilot i que, de moment, “va bé”, ja que hi ha una “bona acceptació per part del col·lectiu mèdic”.
Amb tot, Álvarez, que va precisar que s’estan analitzant els requeriments d’aquest col·lectiu quant a programari, va admetre que li agradaria que la implementació de la història clínica pogués “anar més de pressa”,  tot i que també va recordar que aquest sistema està “molt pensat” per a la gestió hospitalària i que, per tant, cal adaptar-lo. 
Pel que fa a altres qüestions pendents que queden de la reforma, el ministre va remarcar que es continua treballant en la cartera de serveis i que, en tractar-se d’un decret i no haver de passar pel Consell General, quan “veiem el moment propici ho farem”.
El que sí que haurà de passar per la cambra parlamentària és la modificació de la Llei de la CASS, de la qual “cal canviar alguns aspectes” si es “volen establir copagaments diferents quan es posi en marxa la figura del metge referent”.
En aquest sentit, el ministre va destacar que encara s’està estudiant el percentatge de copagament de més que s’aplicarà a aquelles persones que vagin directament a l’especialista sense passar pel metge referent, mentre que va confirmar que qui sí que utilitzi correctament la via d’entrada prevista al sistema de salut gaudirà de la figura del tercer pagador i només haurà d’abonar la part que li pertoqui.

Suport a les interventores encausades pel SAAS

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va voler expressar ahir el suport de l’executiu a les dues interventores de Govern que han estat citades com a investigades en el marc de la causa oberta arran de la denúncia presentada per les irregularitats detectades al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) pel Tribunal de Comptes. Cinca va admetre la “preocupació” de l’executiu pel fet que “es pugui posar en dubte el treball d’interventores de l’Estat que entenem que han fet bé la seva feina”. Tot i això, el ministre va remarcar que el canvi de la consideració de les dues interventores, que inicialment havien estat citades com a testimonis, a investigades, després de la declaració d’un dels implicats en la causa, els permetrà poder accedir a tota la documentació de la causa i, a la vegada,  disposar d’assistència lletrada, qüestions que no haurien estat així si la batlle que instrueix el cas els hagués mantingut la citació com a testimonis.