El judici de BPA acaba la primera fase sense una data per a la represa

La primera fase del judici corresponent a la causa general de BPA va acabar ahir amb moltes incògnites. D’entrada, després de tres jornades per plantejar les qüestions prèvies, és a dir, totes aquelles presumptes anomalies i mancances que s’haurien produït en la instrucció, la primera fase de la vista va acabar sense una data clara per a la represa. A més, des de les defenses s’ha posat en dubte molts dels elements que han servit com a prova de càrrec per part de l’acusació. I és que bona part de les qüestions prèvies demanen que es retirin escoltes telefòniques i documentació provinent d’altres causes i que poden vulnerar drets fonamentals dels processats. Una petició que si rep una resposta positiva per part del tribunal, podria deixar la causa pràcticament buida de contingut.

Però anem a pams. Per què no se sap quina seria la data de represa? Ahir el president de la sala, Enric Anglada, va comunicar, un cop acabada la sessió, que “atesa la complexitat” i vistes “altres obligacions del tribunal” es preveu que la decisió sobre les qüestions prèvies no es pugui comunicar fins a finals d’abril. Ara bé, com ja va explicar ahir aquest rotatiu, el mateix Anglada havia remarcat, prèviament, que no volia iniciar el judici de fons fins que no tingués “tots els fronts tancats”. Això voldria dir esperar que hi hagués resolucions definitives tant dels possibles recursos de les defenses a les decisions de les qüestions prèvies, com de la resta de plets paral·lels que estan en marxa i que poden afectar la causa. Una espera impossible de quantificar. Amb tot, fins i tot el fiscal i l’acusació particular exercida pel Govern van mostrar el posicionament favorable a poder ben delimitar allò que s’haurà de jutjar.

En la darrera jornada destinada a les qüestions prèvies va tornar a prendre protagonisme la coneguda com a sentència Campos, i és que s’ha tornat a debatre si és correcte o no incorporar escoltes telefòniques o documentació provinent d’altres causes i sovint fetes fora del país, a la causa objecte del judici quan aquests elements afecten drets fonamentals com el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions. Mentre les defenses ho veuen il·lícit, el fiscal i l’advocat del Govern consideren que està avalat pels convenis internacionals, que la sentència Campos només afecta un cas concret i que no ha creat jurisprudència.

Enfrontament
Si bé l’enfrontament entre el fiscal i els advocats defensors ha estat evident els tres dies de judici, ahir la tensió va pujar de nivell en el moment de tractar dues demandes plantejades pels advocats Josep Anton Silvestre i Toni Riestra. Els lletrats van posar el crit al cel per la incorporació, el passat mes de desembre, d’uns correus electrònics provinents de la causa de Norman Puerta que al seu parer s’han afegit sense aute judicial que autoritzés a la seva obtenció i sense resolució judicial que avalés la incorporació a la causa. A més, posen en dubte, fins i tot, la seva veracitat. És per aquest motiu que Silvestre va arribar a plantejar tant a les defenses com al fiscal i l’acusació particular la possibilitat de retornar el sumari de manera puntual fins que es resolgués si les comunicacions n’han de formar part o no. Abans d’acabar la vista es va suspendre la sessió per tal que el tribunal deliberés i finalment, Anglada va anunciar que no podien decidir abans de resoldre les qüestions plantejades per les defenses.

Després de les exposicions dels defensors, el fiscal general, Alfons Alberca, va respondre defensant la seva actuació i assegurant que la prova era vàlida, ja que els correus s’havien obtingut de forma legítima perquè els empleats havien signat des del 2005 uns contractes laborals que preveien que se’ls poguessin monitorar els correus i trucades i, utilitzar-los en cas d’haver de fer una declaració de sospita per possible blanqueig. Aquests correus s’haurien incorporat en el cas Norman Puerta per ampliar una declaració de sospita que es va fer el 2007.

Però Alberca va anar més enllà i va entrar en el fons, detallant contingut dels correus, sense citar noms, això sí, i assegurant que proven l’existència d’una estructura organitzada dins de BPA per permetre el blanqueig.

Intoxicació
La intervenció va indignar totes les defenses i Silvestre i Riestra van recriminar-li el fet d’entrar en el fons i donar per provats fets que consideren que són falsos. “Fins ara pensava que si això fos un partit de futbol, hauria de tenir mal d’esquena de tant recollir pilotes que han anat fora tots aquests dies. Però després de veure la seva intervenció, ha perdut la pilota i els papers”, va etzibar-li Riestra, que el va acusar d’haver utilitzat aquesta informació amb la voluntat “d’intoxicar” aprofitant la presència dels mitjans de comunicació.

Silvestre tampoc es va quedar curt. El seu to de veu va pujar tant que fins i tot el president del tribunal li va demanar que el rebaixés, alhora que li va impedir fer una rèplica completa entrant plenament al fons de la qüestió. El lletrat, però, va assegurar que no es podia parlar d’estructura organitzada, sinó que es tractaria d’un cas similar al sofert per un altre banc del país, en què dos treballadors de forma paral·lela i sense el coneixement de la cúpula de l’entitat, duien a terme pràctiques delictives. Per tot plegat va dirigir-se al fiscal afirmant: “La condemna pública ja la té. L’altra no, perquè perdrà el plet”. I va finalitzar la seva intervenció recordant les recusacions que havia presentat contra Alberca. “No l’hauria d’haver recusat, l’únic que li puc demanar és que abdiqui”.

Després de la tensió, però, va tornar la calma a la sala per finalitzar una sessió que va ser la més curta de les tres dedicades a l’exposició de les qüestions prèvies. Com s’ha dit a l’inici, ara tocar deliberar per donar-hi resposta. Amb anterioritat, el mateix lletrat Silvestre va demanar al tribunal que fos “valent” i que no ho deixés tot en mans del TC.