El ‘Llibre Blanc’ avisa de l’envelliment progressiu que pateix la població

El Llibre Blanc de la Igualtat alerta de l’envelliment de la població. L’any passat els majors de 65 anys censats eren 11.006 persones, xifra que representa un 14% de la població, un percentatge que al 1972 era només del 6,6%. El document, a més, especifica que la mitjana de les pensions de jubilació l’any passat era de 562 euros, i que  només el 20,7% de les pensions són de gent que ha cotitzat més de 31 anys i que cobren una mitjana de 1.267 euros. 
En aquest sentit, insisteix en el que anomena “lent procés d’envelliment”, en el qual contribueix una taxa de natalitat baixa, on actualment la població jove no garanteix la reposició total de la població activa treballadora. De fet, només el 18% de la població té entre zero i 17 anys, i els menors de zero a cinc anys només són el 5% de la població total, “insuficient per garantir una reposició poblacional”, va explicar l’assessora d’igualtat, Mònica Geronès.
Segons Geronès la gent gran és el col·lectiu que més serveis té en tots els àmbits promoguts des del sector públic i del privat. En percepció de salut, “les dones tenen una percepció de més mala salut que els homes perquè continuen ocupant-se de moltes tasques de cura quan ja són jubilades, perquè continuen tenint feina”, explica Geronès.
La majoria de la gent gran pensa que la responsabilitat de la cura d’aquest col·lectiu ha de ser compartida entre família i Estat. “Dos de cada tres persones entre 65 i 75 anys opinen que és una responsabilitat compartida, i la gent més gran de 75 anys creuen que l’estat hauria de posar més”, explica l’assessora. 
Aquest increment del pes de les persones grans en la població també es tradueix en el fet que “cada cop més hi ha més gent ocupada de més de 60 anys i això és un element a tenir en compte per estudiar les conseqüències que això pot tenir en un futur”

Amb discapacitat
De les 3.746 persones que són reconegudes amb alguna discapacitat, i que representen el 4,6% de la població, el 44% té una discapacitat psíquica, el 31% física, i un 19% combinada. D’aquest índex de població discapacitada, el 21% són infants. En aquest sentit, Geronès destaca que “entre un 30% i un 60% de les persones amb discapacitat en edat laboral tenen força possibilitat d’entrar al món laboral i el Govern està treballant perquè aquestes persones puguin integrar-se”.  També destaca que hi ha molts serveis i organització per atendre’ls. Remarca que s’està treballant en polítiques d’integració laboral, per empoderar el col·lectiu i normalitzar-lo al màxim, però insisteix en la prioritat de l’aprofundiment d’aquestes polítiques d’integració laboral i també de lleure.
Vinculat a això és remarcable una de les prioritats que marca el Llibre Blanc de la Igualtat, que és establir que als concursos públics s’estableixin clàusules de caràcter social perquè  les empreses s’impliquin en la lluita contra les desigualtats. “Per exemple, per poder accedir als concursos públics s’ha de tenir un pla de conciliació laboral,  o has d’incorporar un percentatge de persones amb discapacitats”, va comentar Geronès. 

Discriminació
D’altra banda, segons l’enquesta realitzada per l’elaboració del Llibre Blanc a 266 persones, la gran majoria, un 76%, consideren que aquest envelliment progressiu provocarà una disminució de les pensions de jubilació en els propers anys. Una altra dada destacada de l’estudi és que el 60% dels enquestats afirma haver patit algun tipus de discriminació, per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social. 

Mònica Geronès: “El ‘Llibre Blanc’ s’ha d’actualitzar cada quatre anys i la llei d’igualtat hauria d’estar d’aquí a un any i mig”

Detectades les prioritats i el diagnòstic al ‘Llibre Blanc de la Igualtat’, què es fa?
Ho passem al Govern i al Consell General. Les prioritats les hem treballat conjuntament. 

El ‘Llibre Blanc’ quedaria tancat?
Sí, al setembre es publicarà. 

Però aquest ‘Llibre Blanc’ s’ha d’actualitzar cada 10 anys, per exemple? 
Abans, cada quatre. El ‘Llibre Blanc’ és un punt de partida. És una fotografia de com està Andorra ara mateix en matèria d’igualtat d’oportunitats. De fet, amb l’observatori que s’ha de crear, com una altra prioritat, el que es pretén és que amb la recerca  de dades estigui contínuament actualitzada i per tant que faciliti l’acció política.

En quin model de país en matèria d’igualtat s’hauria d’emmirallar?
S’ha de mirar cap a Europa al Consell d’Europa i mirar també el que estan fent als països veïns.

S’hi ha trobat alguna sorpresa?
No, perquè hi ha hagut una gran coincidència entre la percepció de la gent, i les xifres estadístiques; ja partíem d’una idiosincràsia pròpia. Destacaria que hi ha molta activitat i voluntat política i gran voluntat per reduir les discriminacions. 

Si el Govern li pregunta a vostè com a assessora  per quin col·lectiu hem de començar perquè és el més vulnerable, per quin apostaria?
Jo començaria per la llei d’igualtat perquè incorporarà tots els col·lectius i les seves necessitats. Tots els col·lectius són igualment importants. Els infants són els més vulnerables perquè no tenen capacitat de decisió, per això una de les prioritats és una llei d’infància. La gent gran és vulnerable, però està molt coberta.
Les dades no són preocupants perquè no són dispars. Hi ha una convergència de necessitats entre administració i entitats.  

Quan hauria d’estar acabada aquesta llei d’igualtat?
Jo crec que podria estar d’aquí a un any i mig, com a molt dos anys.