El mòbil a la dutxa? Un senyal d’alerta

La sobreexposició a les xarxes pot generar en els adolescents i joves, sobretot entre els 16 i 24 anys, molta ansietat, desesperació per no tenir la imatge que voldries, depressió i fins i tot alguna idea de suïcidi, especialment entre les noies de 16 a 18 anys. Aquests són alguns dels quadres clínics amb què es troben els professionals que tracten d’ajudar a guarir el que pot acabar sent una addició comportamental. Ho explica la psicòloga Sílvia Palau des de la seva experiència professional posant l’èmfasi en el fet que el confinament ha agreujat aquest tipus de comportaments. “N’hi ha molts que venen i em diuen que han tingut idees suïcides, i el confinament no hi ha ajudat gaire”.

Comparar-se constantment amb els altres per la imatge corporal, a Instagram, per exemple, està a l’ordre del dia amb el que això suposa de pressió per als adolescents, una pressió que ve de l’entorn, dels seus iguals, però també dels que s’hi dediquen, els influencers, explica. “Això ho veu tothom, diu Palau,  però és complicat que ells ho entenguin”. 

Aquesta sobreexposició a les xarxes afecta la qualitat del son i provoca trastorns de conducta alimentària. Hi ha joves que es desperten a la nit amb la dèria de comprovar si tenen més seguidors i això provoca irritabilitat. És “com si el món cibernètic fos l’únic món que existeix”, diu. Per cert, comenta, ara hi un nou moviment, anomenat FOMO, acrònim de fear of missing out, que consisteix a tenir por a perdre’s alguna cosa que està passant i que respon a la necessitat compulsiva de saber què ha succeït, el que suposa estar tota l’estona mirant el mòbil. “Es perden les relacions socials per una relació cibernètica”, indica Palau. 

No tot és negatiu al món cibernètic,  reconeix la psicòloga, ja que les xarxes permeten expressar-te, tenir una identitat pròpia, conèixer gent i iniciar una causa. Ara bé, sempre amb mesura.

I com pot una família detectar senyals d’alarma en els seus fills. Són signes els estats d’ànim molt canviants, un baix rendiment escolar o si va a la dutxa amb el mòbil. Sí, a la dutxa. I tot i que no és fàcil, a casa, Palau aconsella restringir els horaris de dedicació al món cibernètic. Molts hauran pactat que durant els àpats no es mira el mòbil, per exemple. Ajuda, i molt,  fer plans de família, “intentar-los desconnectar d’aquest món tan connectat”, apunta Palau. Que vegin que és una vida irreal. Però arribats a cert punt, és molt important acudir a un professional per treballar l’autoestima, la crítica i la frustració. “Un like dona un plaer immediat i curt, és una falsa eufòria”, remarca Palau. I “s’ha  de treballar com si fos una addicció, substituir un plaer per un altre”. Això sí, si els joves s’adonen mínimament i demanen ajuda és un primer pas molt important i “el pronòstic, revela, és bastant bo”. També creu que estaria molt bé “incloure gestió emocional a les escoles en l’era 2.0”. 

La sobreexposició a les xarxes no és només cosa d’adolescents, també es dona entre pares i mares, sobretot els més joves, fa notar Palau. Així és que també amb ells cal treballar perquè no generin ansietat en els fills. Per no parlar de tot el que suposa sobreexposar els menors publicant imatges seves en situacions compromeses sense demanar-los el consentiment.  Fins i tot es poden donar casos del que alguns qualifiquen d’explotació comercial dels fills a les xarxes, de crear nens i nenes anunci exposats als cliks i als likes dels seguidors.