El pacient amb càncer tindrà accés directe a teràpies i fàrmacs nous

El servei d’oncologia de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell té clar que certes qüestions no es poden fer des del Principat, com són cirurgies complicades molt específiques. El que es vol és treballar en biologia molecular i també amb noves teràpies que es fan a fora, i que a Catalunya es fan en centres determinats. Actualment es treballa en la creació de protocols conjunts amb l’Hospital Clínic i l’Hospital de Granollers perquè tots els pacients tinguin assegurada la qualitat i perquè es tingui accés directe als nous tractaments que només estan en alguns centres molt especialitzats. “Són noves teràpies, nous fàrmacs, que encara no estan absolutament aprovats i que molts d’ells estan desenvolupats”, va explicar Santiago Albiol, oncòleg fix de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Albiol explica que amb aquests protocols hi tindran un accés directe, “perquè fins ara, el pacient es buscava la vida, o eren enviats per llocs diferents o per contactes diversos. Amb els protocols també es tindrà un control del procés en el qual també es podrà participar”. 
Des d’oncologia esperen un increment de pacients que accediran a aquestes teràpies noves “perquè ens obre la porta a moltes possibilitats que faran que el futur del pacient millori”. 
L’altra novetat és que a oncologia s’ha incorporat des de la setmana passada la infermera gestora dels casos, que està especialitzada en oncologia, que “millorarà la coordinació entre nivells assistencials”, va comentar Albiol. Serà el referent del pacient de tot el procés oncològic des del diagnòstic, el tractament i fins que es faci el seguiment, perquè no es perdi en el tractament on s’ha d’acudir a diferents centres i de fora.  
“L’infermera gestora de casos acompanya el pacient en tot el procés assistencial, a tots els nivells, i vetllarà perquè no es repeteixin proves, entre d’altres”, va dir Albiol.

2.300 visites al 2016
Al 2016, el servei d’oncologia de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell va atendre 2.300 visites en consultes en oncologia i hematologia (leucèmia, limfomes..). Aquest any s’espera una xifra similar. “Any rere any creixen perquè cada cop hi ha més controls  i com que ja es donen altes, s’ha estabilitzat”, explica l’oncòleg. 
Amb la incorporació de l’oncòleg fix no s’esperen més visites, “el que s’espera és una millor atenció d’aquestes visites. Que es disposi de més temps per al pacient i treure sobrecàrrega”. De fet, Albiol assegura que des que hi ha oncòleg fix, “hem millorat en l’atenció al servei. El temps d’espera dins de la consulta és més curt, i a dins de la consulta el temps és més llarg perquè es pugui explicar i preguntar millor. Estem més integrats a l’hospital i això ha millorat en la gestió global del servei. Creem grups de millora, circuïts en altres centres...”, va explicar l’especialista.
A l’hospital es visita tres dies a la setmana només oncologia i un dia hematologia. I els divendres hi ha l’opció d’obrir alguna consulta per veure resultats. “El fet que la prova trigui dos dies a veure-la l’oncòleg no canvia el futur del pacient”, va comentar l’oncòleg responent al neguit que es tenia des de l’Associació Andorrana Contra el Càncer, que afirmava que el temps d’espera no havia millorat. 

Marcadors i dades
Des del servei de qualitat del propi Hospital s’està posant en marxa una recollida d’informació per determinar dades com el temps d’espera. “Pel que se sap, en el càncer de còlon rectal els temps d’espera són molt millors que a Catalunya. En alguns casos els processos diagnòstics són complexos i duren més. Això, però, no té una repercussió real en el futur del pacient, perquè fer una oncologia més personalitzada implica en alguns casos que s’allargui més el temps de diagnòstic perquè necessites marcadors moleculars que poden tardar una mica més”, va comentar Albiol. De fet, el temps d’espera en el càncer de còlon rectal (des del diagnòstic a la cirurgia), és d’entre dos i tres setmanes. “El 90% dels pacients en menys de 30 dies ja estan operats”, va concretar l’oncòleg.. 
L’oncòleg també va respondre a Assandca, que parlava de duplicitat de proves, manifestant que des del servei es té “plena confiança en les proves complementàries que es fan aquí. Les que es fan a Barcelona són proves de medicina nuclear que aquí no tenim i si se’n repeteixen algunes són casos en què els pacients per pròpia iniciativa van a un centre privat”, va dir. 
Finalment, des d’oncologia s’està establint una sèrie de marcadors propis per ajudar a definir com funcionarà el servei i quines àrees poden millorar. Es té previst estudiar també la satisfacció del pacient. 

“Si fos pacient, preferiria desplaçar-me a fer-me la radioteràpia que no tenir garantida la seguretat”

Amb la radioteràpia tan esperada pels pacients que pateixen càncer i reivindicada per l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca), s’està fent un pla de viabilitat. “La màquina és el de menys, el tema és assegurar les garanties de qualitat”, comenta Santiago Albiol. L’oncòleg explica que és una màquina que genera radioactivitat, i no es pot instal·lar a qualsevol lloc, necessita unes instal·lacions concretes i un personal específic. “No és tan fàcil com aconseguir una màquina, es necessita un físic especialitzat en radioteràpia, un software, però s’està mirant”. Des del punt de vista d’Albiol “el més important és la qualitat”. L’oncòleg reconeix que tant de bo es pogués posar radioteràpia a Andorra, però “la seguretat és el més important. Jo, si fos pacient, personalment preferiria desplaçar-me i tenir una seguretat i una garantia de tractament que no anar a un lloc que està al costat de casa però on no queda clara la garantia de seguretat”. Per calcular les dosis adequades de radioteràpia es necessita un físic especialista en radioteràpia “que tampoc n’hi ha tants i que a Barcelona s’estan rifant. I a més a més és important que sigui algú amb prou bagatge per donar garanties als pacients, que això és molt tòxic”. Segons Albiol és complicat i també ho és aconseguir que un físic vingui al Principat, perquè s’haurà de tenir a temps complet.