El Parc Natural de l’Alt Pirineu, elegit per estudiar el canvi climàtic

El Parc Natural de l’Alt Pirineu s’ha convertit en un dels 16 indrets de tot Europa escollits per estudiar els efectes del canvi climàtic. Així, s’ha incorporat al projecte AELCLIC-Pathfinder (Adaptation of Eurpean Landscapes to Climate Change), cofinançat per EIT-Climate-KIC, que és l’entitat publicoprivada més important de la Unió Europea (UE) per abordar el canvi climàtic. L’objectiu és definir i elaborar plans d’adaptació al canvi climàtic a 16 paisatges europeus, a partir de la creació de xarxes regionals i locals de treball que puguin ser replicats en paisatges similars. En aquest marc, avui el parc organitza a Llavorsí el primer taller participatiu per identificar els actius clau que defineixen el parc natural i contribuir a l’elaboració d’un futur Pla d’adaptació del paisatge del canvi climàtic específic per al paisatge pilot del Parc Natural de l’Alt Pirineu. És el tercer àmbit de Catalunya que se suma a aquesta iniciativa, en la línia de la lluita del Govern per fer front a l’emergència climàtica. Els altres dos espais són la Serra d’Ancosa (Anoia, Alt Camp i Alt Penedès), i la part final del riu Besòs, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi participen prop d’una quinzena de persones que conformen la xarxa local especialment creada per aquest objecte, integrada per ens locals, entitats ambientals, estacions d’esquí, guies interpretadors del parc i experts meteoròlegs i climatòlegs de la societat civil, entre altres. La trobada compta amb xerrades, debats i un taller dinamitzat per la Universitat Politècnica de València, atès que el paisatge del Parc Natural de l’Alt Pirineu s’inclou dins l’àrea sud-est d’Europa, que coordina aquesta universitat.
La cita ha de servir per posar en relleu que els efectes del canvi climàtic ja es poden observar al Pirineus en general i al Parc Natural de l’Alt Pirineu, en particular, a partir d’indicadors com la temperatura, la precipitació i la innivació. 
Precisament, els ecosistemes d’alta muntanya són especialment vulnerables al canvi climàtic, segons l’Agència Europea del Medi Ambient. Segons l’informe El canvi climàtic als Pirineus: impactes, vulnerabilitat i adaptació, publicat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, alguns dels seus efectes ja detectats són un increment de temperatura elevat, la reducció del mantell de neu i la pèrdua de massa en els glaciars. També es preveu el desplaçament de zones de vegetació, l’augment del risc de plagues i malalties forestals que podrien provocar una important pèrdua de biodiversitat, i canvis en la disponibilitat d’aigua, que afectarien l’economia, especialment el turisme de neu i l’activitat hidroelèctrica. També afectacions a infraestructures i nuclis urbans, derivades d’episodis d’inundacions i despreniments. La cita també pretén servir per posar sobre la taula la necessitat de considerar els efectes del canvi climàtic en la planificació i gestió del parc.

Aigüestortes, zona de qualitat acústica

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va rebre ahir el certificat que l’acredita com a zona tranquil·la. Es tracta de l’acreditació com a zona d’especial protecció de la qualitat acústica. Amb el certificat esdevé la zona de qualitat acústica més gran de Catalunya i en el segon espai de Catalunya a disposar d’aquesta acreditació. La Serra del Montsant ja disposa des del 2018 d’aquesta protecció. La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha dit que es tracta d’un valor a preservar atès que és un impacte positiu sobre la biodiversitat de la zona i també un valor turístic. El president del Patronat del Parc Nacional, Josep Enric Llebot, ha explicat que escoltar sons de la natura com el cant del gall fer o la brama del cérvol, s’ha de convertir en experiències sensorials associades al so.