Diari digital d'Andorra Bondia
El director del CRES, Joan Micó, presenta els resultats de l'Observatori del primer semestre del 2018.
El director del CRES, Joan Micó, presenta els resultats de l'Observatori del primer semestre del 2018.

El preu de l’habitatge torna a ser la principal preocupació de la població


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: C.G.

Des del 2007 el preu de l’habitatge no representava la principal preocupació per la població. Un 24,6% dels enquestats en l’Observatori del primer semestre del Centre de Recerca Sociològica (CRES) l’assenyalen com el primer aspecte a millorar, deu punts més que el semestre anterior i 17 punts per sobre respecte del mateix període del 2017 (quan se situava en novena posició). Aquest és el canvi més significatiu registrat per l’enquesta, i deixa palès que des del 2017 hi ha una nova tendència i l’habitatge torna representar una preocupació per la població, sobretot per les persones d’entre 25 i 39 anys i gent que realitza treballs administratius i no qualificats. La xifra, però, es manté lluny de la registrada el 2005, quan va arribar al 60%.
Per darrere de l’habitatge, les principals preocupacions són el trànsit (16%), les prestacions socials i les pensions (14%), les infraestructures i equipaments (13%), i els salaris baixos (13%). Això permet concloure que el problema més important per a la població és tot el que fa referència al nivell de vida car i els salaris. Per contra, les dificultats per trobar feina han passat a nivells residuals (ho assenyala només el 3% dels enquestats).
A més, l’estudi pregunta per la percepció dels ciutadans sobre la situació econòmica d’Andorra. Augmenten les persones que afirmen que és millor que fa un any (30,8%) i també les que diuen que ha empitjorat (24,4%). La majoria d’enquestats, a més, qualifiquen la seva situació personal com a molt bona o bona (48,7%), que supera per primer cop des del 2004 la qualificació regular. Així mateix, un 33% assenyala que arriba a final de mes amb dificultat mentre que un 55,5% ho fa amb facilitat.
De l’Observatori també es desprèn que creixen les persones que no poden mantenir la casa a una temperatura adequada (passen d’un 8% el 2016 al 12,4%). Aquesta és principalment gent amb feines no qualificades o que treballen als sectors del comerç i l’hostaleria i la indústria i la construcció. També destaca que un 41,7% de la població no pot anar de vacances almenys una setmana a l’any i sense haver d’anar a casa d’amics i familiars. Així mateix, un 27,7% de la població diu que no pot fer front a una despesa imprevista de 400 euros i gairebé la meitat (un 49,6%) si aquesta despesa és de 700 euros. En el mateix sentit, augmenten les persones que no poden menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, passant del 3,4% fa dos anys al 7,5%. Tot plegat situa l’indicador de privació material severa (un dels utilitzats per calcular la taxa de risc d’exclusió social) en el 4,6% dels individus. Això permet constatar que l’indicador és més favorable que a Espanya, on un 5,8% de la gent viu en situació de privació material severa, però menys que a França, on se situa al 4,4% (amb dades del 2016). Cal remarcar que aquest indicador ha crescut des del 2016, quan se situava a l’1,4%. 
El director del CRES, Joan Micó, va posar en relleu que malgrat el canvi de tendència econòmica hi ha gent que continua estant en una situació delicada. Micó va apuntar que caldrà analitzar si aquesta situació està vinculada amb el cost de vida. Al mateix temps va exposar que aquestes persones que es troben en una situació més precària són famílies monoparentals, amb baixa de llarga durada, a l’atur i també gent gran. També es troben en una situació més vulnerable la gent que treballa en sectors que han patit més la crisi (com la construcció i la indústria, l’hoteleria i comerç, i personal administratiu) o personal no qualificat. La pobresa també afecta més les dones, tenint en compte que són les que carreguen amb els fills i ocupen feines menys qualificades.

L’estudi constata que la utilització del transport públic està relacionat amb la divisió social

Les persones que utilitzen exclusivament el transport públic han registrat un lleuger increment en deu anys, passant del 17,3% el 2008 al 19,2% aquest any. A més, les que ho combinen amb el cotxe privat han passat del 4,4% al 9,4%. Si s’observa el perfil dels usuaris es constata que la utilització del transport públic “està molt relacionada amb la divisió social, a diferència d’altres llocs”, va dir Micó. Principalment es tracta de mestresses de casa, persones amb treballs no qualificats, jubilats, estudiants i treballadors de l’hostaleria i restauració així com les dones. Un 51,6% dels enquestats diu que no utilitza el transport públic per comoditat i un 19,2% per guanyar temps. A més, indiquen que per fomentar-ne l’ús caldria baixar preus (39,9%), millorar les freqüències (12,8%), ampliar i respectar els horaris i implementar un bus nocturn (11,5%). L’estudi indica que un 19,6% de la població utilitza l’autobús interburbà, un 8,6% el transport públic comunal, el 9,3% el bus exprés, i un 3,4% el taxi.

Més crítics amb Andorra Telecom i desconeixement del raonador

La satisfacció amb la CASS ha millorat mentre que el servei més mal valorat és Andorra Telecom. Des de la companyia van atribuir aquest increment de la insatisfacció respecte del 2016 a les incidències que es van produir a finals d’aquell any i que van quedar en la memòria. Amb els canvis en la fibra s’ha constatat una caiguda del 80% de les incidències. També s’ha fet front a la principal queixa (el preu car del producte) amb millores als forfets de dades, incloent-hi la itinerància, una línia que es vol seguir. Remarquen, però, que el 55,8% dels usuaris estan satisfets amb el servei. L’enquesta també mostra que el 48,6% de la població desconeix les funcions del raonador del ciutadà.

preu
Habitatge
preocupació
població
principal
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic