El que més troba a faltar? “La calma”

Uns amics de la família que havien vingut de vacances a Andorra els van convèncer per recalar al “lloc més segur del món” i recomençar així una nova vida lluny de Kíiv, on vivien quan va esclatar la guerra. Zlata Ariepieva i la seva família es van llençar a l’aventura i després de travessar tot Europa en cotxe “sols” durant un mes van arribar aquí el 20 de març de l’any passat. Va ser un  viatge “molt dur”, diu, però Andorra es va convertir “en la comunitat més atractiva per a nosaltres”, “el millor indret per créixer”, afegeix. En el seu cas, no han deixat familiars allà perquè ja fa temps que van marxar. Els que sí s’han quedat són companys de classe i amics amb els quals manté el contacte, però el que estan vivint allà “és prou inquietant com per escoltar tots els problemes”. 

Explica que la seva família està molt interessada a quedar-se a Andorra, conscients, a més, que la guerra va per llarg i que calen “solucions radicals” per expulsar Rússia del seu territori. El seu desig, com el de qualsevol altra persona, és “lluitar per un futur brillant”. Fruit d’aquestes ganes és que estiguin fent tot el possible per quedar-se tant pel que fa a la feina, l’educació i la comunicació.  I precisament la comunicació ha estat un dels problemes amb els quals s’han trobat.  “A més, a vegades jo, i la gran majoria dels ucraïnesos, sento una enorme solitud perquè pertanyem a diferents cultures”. Zatla troba a faltar poder comunicar els seus sentiments o parlar de la guerra. “És molt difícil ser positiva sempre i controlar totes les emocions”.

Segons comparteix, al principi, la seva va ser una lluita per la supervivència, preocupats per tenir a l’abast el més necessari. Avui dia la seva rutina diària s’ha tornat “molt més fàcil” i diu que els andorrans els han ajudat a resoldre qüestions com ara la integració a l’escola o un lloc de treball. La seva vida després d’un any de viure aquí s’ha tornat relativament tranquil·la, tot i que la preocupació pel futur sempre està present. 

El que més enyora és “una vida tranquil·la amb petits problemes”, i que l’entorn entengui perfectament el que diu. Avui en dia “tots ens hem convertit en adults per segona vegada”. I costa perquè han de buscar un nou apartament, una feina, noves aficions... “Trobo a faltar la calma”. Precisament tenir un pis per viure és una de les coses que més desitja, com la majoria dels seus compatriotes, encara que són conscients de la dificultat que això comporta “però estem lluitant per trobar solucions”.

El curs que ve vol anar a la universitat, està acabant els estudis al Lycée, així és que a vegades treballa per fer guardiola i ajudar la família.