El raonador constata un augment dels casos d’“assetjament” a les empreses

La institució del Raonador del Ciutadà ha registrat en els últims mesos un increment de casos relacionats amb qüestions laborals.

En concret, el seu titular, Josep Rodríguez, ha explicat que són moltes les persones que se li han adreçat per veure què havien de fer davant l’“assetjament”, la majoria de les vegades “molt subtil”, que estan patint a les seves empreses perquè les abandonin sense la corresponent indemnització a què tenen dret legalment. La intenció de les empreses, actuant d’aquesta manera, seria desfer-se del treballador amb un cost més baix, una situació a la qual moltes d’elles es veurien abocades a causa de la greu crisi econòmica que pateixen.
El cert, però, és que en aquests casos la figura del raonador del ciutadà no té potestat per intervenir en tractar-se de qüestions entre particulars, ja que la seva missió estipulada per llei és recollir les queixes i reclamacions dels ciutadans en relació amb les administracions i els organismes públics.
Tot i així, segons va indicar Rodríguez, la institució està atenent totes les persones que li arriben amb aquest tipus de problema per assessorar-los del que poden fer i sobre els tràmits que poden portar a terme. El que es fa habitualment en aquests casos és explicar als afectats quins són els seus drets i enviar-los a Inspecció de Treball, que és el departament de l’administració encarregat d’informar  els treballadors. “Aquestes persones, moltes de les quals no saben a on acudir, pateixen una mena d’assetjament encobert i habitualment no gosen dir el que els passa i accepten la situació que viuen a l’empresa per por de perdre la feina i la dificultat que poden tenir per trobar-ne una altra”, va assenyalar el raonador del ciutadà.
Rodríguez considera que l’objectiu de les empreses amb aquesta pràctica és “estalviar” en un moment especialment delicat per a elles per la marxa de l’economia. Els treballadors afectats d’aquest “maltractament laboral” són tant persones que fa set o vuit anys que estan a l’empresa com altres que fa poc temps que hi estan com a empleats. “Els drets són els mateixos”, recalca Rodríguez.
L’informe anual 2012 del Raonador del Ciutadà comptabilitza un total de sis casos rebuts relacionats amb acomiadaments entre el total d’accions en les quals no va poder intervenir en tractar-se d’assumptes o problemes pertanyents a l’àmbit privat. Malgrat el refús d’aquest tipus de queixes, el raonador pot informar els demandants sobre el problema plantejat, cosa que habitualment sempre s’ha anat fent.
El president del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, va confirmar també que la forta crisi econòmica ha fet que algunes empreses es decantin per aquest tipus de pràctiques d’“assetjament” amb l’objectiu “d’esquivar la llei i obligar el treballador a marxar sense pagar-li el que li correspon”. Segons explica Fornieles, en alguns casos l’empresa opta per rebaixar la categoria del treballador i pagar-li un salari més baix “amb l’amenaça de l’acomiadament si no ho vol acceptar”, i en d’altres per destinar-lo a un altre lloc de treball, en el cas que tingui sucursals.
Les “tècniques” per fer fora un empleat passen també, de vegades, “per un tracte pejoratiu o despectiu per forçar la situació i que el treballador se’n vagi o bé aconseguir que tingui una actitud més submisa”. Les empreses que recorren a aquesta pràctica habitualment tenen, segons Fornieles, una gran rotació de personal, “amb la qual cosa la qualitat baixa”.
El “maltractament”, segons indica el president del SAT, pot ser una “directriu del mateix patró”, tot i que de vegades són els encarregats els que l’apliquen pel seu compte sense el coneixement del propietari de l’empresa. “El mobbing es dóna sobretot a les empreses grans perquè a les petites no els interessa perdre treballadors”, afegeix Fornieles, que esmenta també que hoteleria, comerç i seguretat són els sectors econòmics més afectats per aquestes pràctiques.

El Col·legi d’Advocats rep més consultes laborals

El servei de consultes gratuïtes del Col·legi d’Advocats té una demanda elevada, i al llarg de l’any en registra entre 380 i 400, el màxim que pot atendre. El que ha canviat en el darrer any és la modalitat. Segons el degà del col·legi, Francesc Badia, s’ha constatat un increment de les consultes relacionades amb l’àmbit laboral. En total s’han rebut 89 demandes d’aquest tipus. Entre aquestes hi ha qui pregunta sobre els seus drets com a treballador o també qui tem ser acomiadat i s’informa de com hauria d’actuar en aquest cas.
El servei de consultes està obert des de les tres de la tarda fins a les set. Mentre que el 2007 s’atenien unes 350 consultes anuals, en els últims anys s’han situat entre les 380 i les 400. De fet, aquest any, fins a final d’octubre, ja s’havien atès 294 consultes. És per aquest motiu que s’estan plantejant incrementar els dies en què s’ofereix aquest servei, i passar d’un dia a la setmana a dos.