El raonador recomana a Benestar que hi hagi pensions de viduïtat més justes

El raonador del ciutadà, Josep Rodríguez, s’ha adreçat al ministeri de Salut i Benestar perquè la propera reforma de la Llei de la CASS posi fi a la discriminació que pateixen les persones que es queden vídues amb menys de 55 anys.

La institució ha rebut al llarg del present any diverses queixes per aquest concepte i finalment s’ha decidit a actuar en favor d’un col·lectiu que ha denunciat públicament la seva situació en diverses ocasions.
La llei actual determina que les persones que es queden vídues amb menys de 55 anys  només tenen dret a una pensió de reversió temporal durant un període de cinc anys, sense possibilitat d’accedir a una pensió de caràcter vitalici, que és la que reben les persones que es queden en aquesta situació en una edat superior. Abans de l’última reforma de la llei de la seguretat social el llindar que estava establert en aquesta matèria era de 45 anys. Rodríguez considera que, tal com està redactada actualment aquesta llei, hi ha una clara discriminació i per això sol·licita en la recomanació enviada al ministeri de Salut i Benestar que s’actuï en conseqüència.
La demanda concreta del col·lectiu d’afectats és que es modifiquin els articles 182 i 183 de la llei de la Seguretat Social, que atribueix una pensió temporal a les persones que s’han quedat vídues abans dels 55 anys i una de vitalícia quan se supera aquesta edat.
A data 31 de desembre del 2011 la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) pagava 85 pensions de reversió temporal segons la Llei 17/2008, mentre que el total de persones que rebien una pensió de viduïtat vitalícia era de 2.567. Una de les persones a qui s’ha atorgat aquest any una pensió de reversió temporal és Anna Barrera Rodríguez, de 53 anys i amb dos fills, que considera que “la millora hauria de consistir en l’equiparació de drets a totes les edats, a les quals una persona pot enviduar. No té sentit que a una determinada edat es tingui el dret obert i en una altra, tancat, amb independència del temps cotitzat per la persona traspassada i de si la persona que sobreviu necessita o no la prestació econòmica per poder tirar endavant”.
La demanda del col·lectiu és que a l’hora d’atorgar una pensió de viduïtat es tinguin en compte la situació econòmica de la persona i les càrregues familiars que s’han de suportar en desaparèixer un dels cònjuges, així com la contribució que ha fet al sistema de seguretat social la persona traspassada. Barrera assenyala que ha de ser així perquè “les despeses de la llar continuen sent les mateixes. Un plat menys a taula no les fa variar gaire. Entenc també que s’hauria de fixar un import límit a la concurrència de pensions. Com hom sap, la pensió de jubilació és compatible amb la de viduïtat i crec que ho ha de continuar sent per aquests motius que he esmentat”.
Un dels aspectes que fan més consistent la reivindicació del col·lectiu, segons assenyalen els seus membres, és que el Codi Europeu de Seguretat Social, que Andorra va acceptar el 2005 en ratificar la Carta Social Europea, estableix que la prestació de viduïtat s’ha d’atorgar per a tota la durada de l’eventualitat i no tan sols per un període d’anys. El text és vigent a Andorra i no fixa cap edat a partir de la qual es pugui percebre la pensió.

El col·lectiu vol un import màxim i mínim de pensió
Una de les reivindicacions del col·lectiu de persones a les quals s’ha atorgat la pensió de viduïtat temporal però no la vitalícia és que totes les pensions públiques en general haurien de tenir uns imports mínims, uns màxims i uns complements en funció de les càrregues socials que s’hagin de suportar. “S’evitarien situacions de risc d’exclusió social i ajudaríem a fer més sostenible el sistema de la seguretat social, alhora que es contribuiria a fer una millor redistribució de les rendes. Són prou abismals les diferències econòmiques en la vida activa que no cal perpetuar-les sense necessitat a les classes passives”, explica Anna Barrera. El col·lectiu es mostra optimista que “per justícia” les seves demandes siguin tingudes en compte pel Consell General “en la mesura que sigui possible” en la futura modificació de la Llei de la CASS. Els afectats reconeixen que és lògic que la parapública vulgui estalviar diners, però insisteixen que el model actual “no és just”.