El registre de voluntats anticipades serà operatiu a mitjans de maig

Donant resposta a “una qüestió molt reclamada” i desplegant també la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i de la història clínica així com la Llei d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang, el Govern va aprovar ahir el Reglament del funcionament del Registre nacional de voluntats anticipades.

Així ho va explicar el secretari d’Estat de Salut, Joan León, que va destacar que amb aquest reglament, que entrarà en vigor el 13 de maig vinent, s’ha de facilitar el coneixement de l’existència dels Documents de Voluntats Anticipades (DVA) i l’accés als mateixos així com la seva consulta, per part dels professionals sanitaris responsables de l’assistència. 
I és que com va precisar León, que va dir que és en aquest document “on es pot expressar l’oposició al consentiment presumpte per a la donació d’òrgans i teixits un cop difunt que preveu la Llei d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang”, els DVA que figurin al registre s’incorporaran també en la història clínica compartida. En aquesta línia, el secretari d’Estat de Salut, que va explicar que la sol·licitud d’inscripció al registre s’ha de presentar a Tràmits, va destacar que la persona també podrà lliurar el DVA al seu metge i que aleshores serà aquest qui l’introduirà a la història clínica compartida.
El document de voluntats anticipades, l’eina que serveix perquè la persona doni les indicacions que consideri oportunes que caldrà tenir en compte davant determinades situacions sanitàries en què no estigui en condicions d’expressar la seva voluntat, el podran fer totes les persones que ho desitgin majors de 16 anys i per a l’atorgament d’aquest el reglament preveu dues vies.
Així, segons va explicar León, que va precisar que la persona també podrà nomenar un representant com a interlocutor davant el personal sanitari perquè el substitueixi i vetlli pel compliment de les voluntats anticipades, es podrà fer davant notari o per escrit davant tres testimonis, sempre que dos d’aquests no tinguin relació de parentiu fins a segon grau ni tampoc estiguin vinculats per cap relació patrimonial. Així mateix, podran exercir també com a testimonis professionals sanitaris sempre que no estiguin directament relacionats amb l’assistència directa de la persona. En el cas que la persona acudeixi al notari, aquest li oferirà la possibilitat de trametre una còpia del DVA al Registre nacional de voluntats anticipades, des d’on també passarà a la història clínica compartida.
D’altra banda, León va explicar que es posarà a disposició dels interessats un model orientatiu de document de voluntats anticipades, inspirat en el que s’ha fet a d’altres països de l’entorn, per facilitar “una sèrie de pautes a l’usuari per poder expressar les seves voluntats” i a la vegada mirar “d’homogeneïtzar també els documents”.
El secretari d’Estat de Salut, que va citar algunes de les situacions sanitàries davant les quals es podria recórrer al DVA, com per exemple que la  persona es trobés en estat vegetatiu, en una situació d’agonia, de demència avançada o en el cas d’una malaltia terminal, va destacar que el DVA pot recollir instruccions com ara no perllongar de manera artificial la vida amb tècniques de suport vital com ara la ventilació mecànica o la reanimació cardiopulmonar, no rebre tractaments de suport ni teràpies que ja no siguin útils o demanar l’administració de fàrmacs per pal·liar al màxim el dolor i patiment, entre d’altres.
León va advertir, però, que a l’hora d’aplicar les voluntats no es podrà fer si aquestes són contràries a l’ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica, i que en cas de dubte els professionals hauran de consultar a la comissió ètica assistencial o, arribat el cas, al Comitè Nacional de Bioètica.