El riu Gran Valira registra per primera vegada el 2012 una qualitat “bona”

El riu Gran Valira ha aconseguit el 2012 una qualificació de "bona" qualitat. Es tracta del primer resultat positiu des que es fa el seguiment de la qualitat de les aigües superficials, especialment pel que fa a l’estació de control situada a la Margineda.

D’aquesta manera, el cent per cent de les estacions de seguiment van obtenir una qualitat excel·lent, bona o passable l’any passat, quan l’any 2005 aquest valor només ascendia al 67%, i es consoliden així, segons assenyalen des de l’executiu, els valors que s’havien registrat el 2011, que demostraven una millora significativa de la qualitat.
D’aquesta manera, des de Medi Ambient assenyalen que els resultats de la qualitat de les aigües superficials corresponents a l’any passat segueixen mostrant un apropament gradual i significatiu als objectius proposats en el pla de sanejament de les aigües per a l’any 2020. Així, a grans trets, per a aquest any es preveu que tots els rius del país tinguin una qualitat excel·lent, tret d’alguns trams situats aigües avall de nuclis urbans i/o d’estacions depuradores d’aigües residuals, on s’acceptaran nivells bons.
A banda de destacar els resultats obtinguts al riu Gran Valira, un fet que es dóna per primera vegada i quan en anys anteriors la qualitat era dolenta o fins i tot molt dolenta però mai bona com l’any passat, el cap de la unitat de la qualitat de les aigües de Medi Ambient, Carles Miquel, posa en relleu que es consoliden els resultats del 2011, quan per primera vegada cap tram va registrar resultats dolents o molt dolents i els barems es van situar a partir del nivell passable.
Així, actualment, el 79% de les estacions tenen una qualitat excel·lent o bona, mentre que l’any 2005 el percentatge era només del 38%. I una altra dada rellevant és que el 92% de les estacions de seguiment de la qualitat de les aigües superficials se situen com a molt en una classe de qualitat de diferència en relació amb els objectius per a l’any 2020. Aquest mateix paràmetre es va situar el 2005 en el 50%.
Malgrat aquests avenços encara queda molta feina per fer, tal com posa en relleu Miquel, i, així, dos dels punts en els quals caldrà incidir és el riu Valira d’Orient i l’Arièja, on en alguns trams encara es continuen donant qualitats passables. D’aquesta manera, tot i que la qualitat al llarg d’aquests dos rius varia d’un punt a l’altre i per tant la qualificació no és passable en tot el tram, es dóna la circumstància que en tots dos casos ja es detecta una afectació en capçalera.
Miquel posa en relleu que en aquests anys s’ha aconseguit un avenç molt important però ara queda la feina més feixuga, ja que caldrà anar molt més al detall per esbrinar quins punts poden ser conflictius i dur a terme les feines necessàries per corregir-los. Així, ja hi ha en marxa un estudi de diagnòstic d’aquests punts negres, que haurà d’estar enllestit cap a principis de l’any que ve, ja que el termini per elaborar-lo és d’un any.
Un cop es tinguin aquests resultats s’hauran de determinar les accions que cal dur a terme i aquesta feina dependrà de manera conjunta dels comuns i del Govern. A partir d’ara, doncs, la feina per a la millora de la qualitat de les aigües dels rius serà més “de formiga”, tal com la defineix Miquel.

Punts de control
Per conèixer la qualitat de les aigües dels rius, el departament de Medi Ambient gestiona una xarxa de seguiment de la qualitat de les aigües superficials que consta de 38 estacions repartides per tot el territori.
Els resultats obtinguts en aquestes estacions permeten validar o adaptar les polítiques de gestió i protecció dels cursos d’aigua i al mateix temps determinar l’evolució de la qualitat actual cap als objectius definits pel pla de sanejament per a l’horitzó 2020.
Les mesures dels diferents contaminants permeten assignar a cada tram de riu una qualitat, que s’associa a una escala  de cinc classes de qualitat, que van des de molt dolenta fins a excel·lent, passant per dolenta, passable i bona. Al llarg dels anys s’ha anat notant una millora important, a mesura, també, que s’han anat construint les infraestructures de sanejament com les depuradores.

42,9 kg de deixalles per quilòmetre de riu netejat
A banda d’avaluar la qualitat de les aigües a través del seguiment de la qualitat físico-química, el departament de Medi Ambient també gestiona el servei de neteja de residus sòlids dels rius. Aquest servei té com a finalitat extreure els residus sòlids que s’hi han abocat o que hi han estat dipositats per altres causes. D’aquesta manera, cal destacar que durant l’any passat es van netejar uns 885 quilòmetres de rius i es van extreure més de 38 tones de residus (1 quilogram cada 23,3 metres o 42,9 quilograms per quilòmetre). L’any anterior, s’havien netejat uns 597 quilòmetres de rius i s’havien extret gairebé 59 tones de residus, així que la mitjana va ser de 98 quilograms per quilòmetre.