Un dels objectius del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) en el marc de la reforma que ha impulsat és potenciar l’atenció a la gent gran a domicili.

I segons va avançar ahir el director, Lluís Burgués, l’any que ve ja es podrien veure passos en aquest sentit. La intenció és que el 2014 es disposi d’“un disseny de com ho volem fer” i si el ministeri hi dóna el vistiplau i es tenen els recursos necessaris, Burgués creu que “podríem començar a fer coses en aquest sentit”.
El repte, va dir, és millorar l’atenció del pacient fràgil i de la gent gran a domicili fent que sigui de més qualitat i tan homogènia com sigui possible a la que s’ofereix a una persona gran autònoma en una residència. Per aquest motiu, el director del SAAS va remarcar que s’han de potenciar els serveis d’atenció primària durant l’any que ve i intentar avançar en aquesta assimilació de les dues alternatives. Burgués va indicar que això implica moltes dificultats, com poden ser les arquitectòniques o respectar l’àmbit natural del domicili de la persona.
El SAAS preveu que aquesta millora de l’atenció domiciliària no requereixi més personal. Burgués va explicar que, probablement, el que caldrà és reassignar recursos. Així, va exposar que si l’any que ve s’optimitza l’àrea d’hospitalització i es poden fer més coses en menys temps i de forma ambulatòria, això permetrà dirigir recursos cap a altres àrees assistencials. Així mateix, va concloure que el repte de futur és l’atenció de proximitat i la cronicitat i, per tant, aquí és on s’haurà de dedicar recursos cada cop més importants.
El director del SAAS va fer aquestes declaracions en el marc de les jornades sociosanitàries sobre l’atenció centrada en la persona. Es tracta d’un nou model d’atenció als geriàtrics encaminat a mantenir l’autonomia dels usuaris i la capacitat de participar en les decisions que els afecten. Aquest canvi en la forma de procedir es treballa des de finals del 2012 al Cedre. El director del centre sociosanitari, Ernest Sáiz, va explicar que durant aquest any s’ha fet formació als professionals per donar a conèixer el model i s’han construït sis bones pràctiques. Ara cal avaluar-les i anar-ne implementant una o dues al llarg de l’any.
Les bones pràctiques que s’han començat a treballar afecten l’alimentació, l’atenció al final de vida, el tracte humà, la comunicació i la relació amb les famílies, així com una que recull què és aquest model i com s’implanta. Segons va explicar Sáiz, tot això persegueix la participació activa del resident i la família, adaptant-se a les necessitats de l’usuari i evitant que sigui aquest qui s’hagi d’adaptar al sistema. A més va remarcar la importància, per exemple, de menjar en una taula ben parada amb tovalles de roba i poder elegir entre dos primers i dos segons plats –i donar així més autonomia a l’usuari– i fer que els horaris siguin més domèstics. El director del Cedre va indicar que aquest nou model no requereix més inversió, sinó que es tracta d’un enfocament diferent a l’hora de fer les coses i implementar petites adaptacions.
En les jornades hi va participar Pilar Rodríguez, presidenta de la fundació Pilares para la Autonomía Personal, que va explicar que l’atenció centrada en la persona implica que és l’usuari el que decideix les rutines quotidianes i no els professionals, i es permet així que pugui mantenir el seu estil de vida. Rodríguez també va recordar que l’atenció a la dependència ha passat a convertir-se en un dret a Europa que cal saber reivindicar perquè no hi hagi retrocessos. A més, va indicar que els serveis d’atenció a la dependència són creadors de llocs de treball.

Bon clima al SAAS
Burgués es va referir al malestar que ha sorgit per les reformes al SAAS. Considera que no té un alt grau de reticències ja que en les reunions amb els professionals es detecten ganes de col·laborar. Al mateix temps va dir que el clima a l’hospital pel que fa a treball diari és millor que abans que n’assumís la direcció. Burgués va afegir que el SAAS necessita els metges en exercici liberal i que serà tan obert com sigui possible per integrar-los de la forma més positiva per a totes les parts.

Els factors ambientals i l’alimentació influeixen en la possibilitat de patir determinades malalties
El metge especialista en pediatria i coordinador clínic de l’àrea de neonatologia de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Josep Estrada, va destacar ahir, en el marc d’una sessió clínica, que a banda de la predisposició genètica de cada persona a patir determinades malalties els factors ambientals també hi influiran. En els infants, en ser immadurs biològicament i per tant més sensibles als contaminants físics i químics, aquest fet s’agreuja. En aquest sentit va indicar que el 40% de les malalties provocades per factors ambientals afecten nens. Per aquest motiu va exposar els beneficis de tenir uns hàbits i un estil de vida saludables. Estrada va parlar dels efectes dels tòxics químics com el parabens, present en els cosmètics, o el bisfenol A, en els plàstics, i també dels tòxics naturals com els que contenen, per exemple, aliments com el peix o els bolets. A més va indicar que actualment s’estudien els efectes de les ones de radiofreqüència i els camps magnètics que emeten aparells electrònics, telèfons mòbils o xarxes wi-fi. El doctor va finalitzar la sessió oferint un decàleg de bones pràctiques. Els consells fan referència a la necessitat de fer una dieta variada, fer exercici físic, llegir les etiquetes dels articles que comprem i renovar periòdicament els estris de cuina, entre altres aspectes.