El Superior reconeix la maternitat subrogada a la mare de dues nenes

El Tribunal Superior ha estimat una demanda d’exequàtur i reconeix la sentència dictada per un tribunal forà que dona la maternitat a la mare de dues nenes que van néixer d’una mare de lloguer. El Tribunal havia de decidir entre la negativa a reconèixer aquesta sentència dictada al país d’origen de la demandant, i per la qual se li reconeix la maternitat per mitjà de la gestació subrogada, i declarar l’executorietat de la referida resolució a l’Estat andorrà.  
La sentència, del 12 de setembre passat, es basa en la protecció de la família, l’absència de prohibició en l’ordenament andorrà i la protecció de les dues menors i, finalment, considera que no es produeix cap vulneració de l’ordre públic nacional o internacional. 

Andorra no ho prohibeix 
El Tribunal ha considerat com a favorable l’existència d’una vida familiar àmplia, de qualitat i d’una durada àmplia, malgrat l’absència de vincle biològic, i a més hi ha afegit l’article 3 de la Convenció de les Nacions Unides, feta a Nova York el 20 de novembre de 1989, sobre els drets de l’infant, que té en compte l’interès superior del menor, que ha de ser el criteri primordial a adoptar en totes aquelles decisions que l’afecten. A més, el Tribunal explica en la seva sentència que, a diferència d’Espanya i de França, on en les lleis es prohibeix la gestació per subrogació i es declara nul el contracte en virtut del qual  es pacta aquesta actuació, i a Itàlia, on solament s’admet la fecundació in vitro homòloga, a Andorra “no hi ha una prohibició expressa”. Segons el Superior, l’ordenament andorrà “no conté una norma expressa que es pugui invocar per a la defensa de l’ordre públic internacional o per l’al·legació del frau internacional”.
La sentència té en compte que la Constitució ordena als poders públics la protecció de la família i davant l’absència de prohibició, en consonància amb el principi prioritari de l’interès del menor recollit a la Convenció dels drets de l’infant i que la negativa al reconeixement en aquest cas a una vida familiar durant uns anys “produiria una afectació o una ingerència directa en la identitat de les menors, i en la seva incardinació a la societat andorrana”, entre altres conseqüències. Per tot el Superior considera que no s’aprecia cap vulneració de l’ordre públic nacional o internacional i per això atorga l’exequàtur instat o, cosa que és el mateix, reconeix la maternitat a la mare de les dues nenes, bessones. 
La sentència té en compte jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans en recents resolucions que han establert la interpretació que s’ha de donar a l’article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH). Aquest article assenyala el dret de tothom que se li respecti la seva vida privada i familiar, la seva llar i la seva correspondència. Estableix clarament la protecció contra la interferència il·lícita en la privadesa de les persones. La jurisprudència actual mostra una expansió de la noció de “vida privada i familiar” que beneficia principalment els estrangers, però també, en certa mesura, els homose­xuals.