El TC analitzarà si es van vulnerar drets en els escorcolls dels Cierco

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos d’empara dels germans Higini i Ramon Cierco i dels seus advocats arran dels escorcolls que, per ordre judicial, es van fer en domicilis personals i professionals de la família Cierco. L’alt tribunal analitzarà, doncs, si hi va haver alguna vulneració de drets fonamentals en aquestes perquisicions. Aquesta admissió a tràmit priva, ara per ara, a la Batllia d’utilitzar els materials comissats, entre els quals hi ha més de 38.000 comunicacions electròniques i un ampli reportatge fotogràfic de les estances d’un dels immobles registrats. 

Els recursos dels dos germans Cierco i dels quatre advocats andorrans que els assisteixen denunciaven aquesta vulneració de drets en les perquisicions i “com s’ha anat mantenint en el marc d’un procediment urgent i preferent”, diu el comunicat del grup Cierco. El Constitucional  ha acceptat els recursos amb efectes suspensius, que significa, segons el mateix comunicat, que els tribunals ordinaris no poden fer cap ús de tot aquell material comissat en les dependències regirades.

Va ser el 8 de juny quan es van fer els escorcolls en el marc d’una querella de la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, per una presumpta revelació de secrets bancaris. La batlle Alexandra Terés va autoritzar aquesta perquisició “genèrica”, diu el comunicat, als domicilis familiars d’Higini i Ramon Cierco i a les instal·lacions del grup empresarial que dirigeixen. 

Segons el comunicat, les accions judicials que van ser desestimades per la Batllia i el Tribunal Superior i també els recursos d’empara ara admesos posen de manifest que aquestes perquisicions eren “innecessàries i desproporcionades”. Innecessàries perquè, segons els germans Cierco, “una acció tan invasiva de la intimitat com un escorcoll en un domicili personal ha de ser un dels últims recursos per poder determinar la comissió d’un eventual delicte”.  

I ho consideren desproporcionat perquè no hi va haver filtratge en la perquisició de 38.410 missatges electrònics, entre els quals es troben comunicacions amb els advocats que assisteixen en diverses jurisdiccions. Per això, també es van personar a la causa, per protegir el dret al secret de comunicacions i el secret professional.  El grup Cierco va manifestar que “el nostre sentiment és que no es busquin presumptes responsables d’un delicte, sinó delictes contra presumptes responsables”, i demanen que se’ls retornin tots els documents. 

3 milions a l’AREB per costos judicials del ‘cas BPA’

El Govern ha autoritzat un avenç de fons de 2.982.150 euros a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), per atendre les “despeses dels processos judicials i administratius” derivats del cas BPA. L’AREB s’ha vist implicada en diversos procediments judicials relacionats, “principalment, amb l’aïllament de certs comptes i productes de clients que suposen un risc per sospites de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme”. També s’ha hagut de defensar de demandes interposades pels antics accionistes de BPA, de clients que havien subscrit productes financers, i de ciutadans que consideren que han vist perjudicats els seus drets a causa d’actuacions de l’AREB. En total, l’AREB i BPA s’enfronten a la defensa de 109 contenciosos judicials (civils i penals). Aquest traspàs per part del Govern s’extreu de partides de Transports,  d’Ordenament Territorial, de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic i del departament de Sistemes d’Informació. La partida més gran, d’1,05 milions d’euros, s’extreu de la reservada per a l’heliport. La xifra podria augmentar el 2018 si apareguessin noves demandes.

El Govern considera que segueix tenint sentit ser part en el judici de BPA

El Govern considera que “segueix tenint tot el sentit” ser part en el judici de BPA. Ho va explicar el ministre portaveu, Jordi Cinca, després que es donés a conèixer que lletrats defensors dels processats han demanat eliminar l’executiu com a acusació particular del procés judicial, que comença la setmana que ve amb la presentació de les qüestions prèvies. Ho han demanat perquè consideren que la seva participació és contrària al principi de legalitat recollit a la Constitució.

Cinca va explicar que no ha tingut accés als escrits de les defenses i que caldria analitzar els seus arguments per dir que el Govern ha de quedar exclòs del judici. Amb tot, va remarcar que l’executiu ja havia explicat que s’havia personat en aquesta causa en defensa de l’interès general i que la posició es manté. 

El ministre no va voler entrar en més valoracions, ja que es tracta d’un tema judicialitzat i són els tribunals els que decideixen, segons va exposar. Al mateix temps, va insistir que aviat farà tres anys del cas BPA i que no pot ser que segueixi condicionant la gestió del Govern. “No pot ser que el país estigui permanentment enfocat” en aquesta qüestió, que ja ha suposat danys importants, va indicar. Així va declarar que des que el cas es troba en seu judicial, el Govern s’ha preocupat de gestionar el país i ha deixat en mans del poder judicial el que és de la seva competència.