El TC critica la inacció de Corts en la causa Landstreet per segona vegada

El Constitucional ha tornat a replicar al Tribunal de Corts (com ja va fer amb motiu d’un altre recurs i mitjançant una sentència publicada el 19 de desembre passat) i ara conclou que és “la inacció del Tribunal de Corts la que provoca una dilació indeguda” en la causa Landstreet. Per aquest motiu –i altres– ha estimat el recurs d’empara interposat per un altre dels processats perquè confirma que se li ha vulnerat el dret fonamental a un judici de durada raonable. 
Es tracta d’una causa en la qual es jutgen uns fets que podrien ser constitutius dels delictes majors d’abús de posició dominant, administració deslleial d’una empresa, defraudació a la CASS, falsejament de comptes socials i blanqueig de diners.  Va ser el 17 de febrer del 2017 quan li van bloquejar 848.419 euros al recurrent. El dia dos d’agost del 2018, l’interessat  va denunciar la vulneració del seu dret a un procés degut i a un judici de durada raonable. I més tard, el 23 de novembre passat, va presentar recurs d’empara contra la inactivitat del Tribunal de Corts. 
Segons el recurrent, la causa no comporta una complexitat especial. Destaca, aquesta part, que la seva actitud no ha provocat cap retard, ni ha estat passiva, “sinó que ha anat més enllà d’allò que és exigible, recordant al Tribunal de Corts que estava en espera del pronunciament de la seva decisió”. Finalment, el recurrent conclou que el Tribunal de Corts no ha estat diligent i no ha respectat els terminis establerts en el Codi de procediment penal. 
En contra, el ministeri fiscal, basa la seva argumentació en “la complexitat” de la causa.  La fiscalia recorda que fins que no hagin contestat totes les parts els vuit recursos d’apel·lació “no es pot considerar que el retard sigui imputable a l’Administració de Justícia”. 
El ministeri públic remarca que la causa “és extremadament complexa, amb més de 16.000 folis i amb moltíssimes persones físiques i jurídiques presumptament implicades, amb complexos entramats societaris i econòmics”. Aprofita per recordar que la societat panamenya Landstreet “va ser emprada” per Joan Pau Miquel, “per, mitjançant factures falses, obtenir ingressos i realitzar pagaments per elevadíssimes quanties al marge del control i la comptabilitat de l’entitat bancària BPA a prescriptors, empleats, directius i algun dels principals accionistes de la pròpia BPA, utilitzant-se aquella societat panamenya com a societat pantalla amb comptes pont per, entre altres, pagar dàdives en afers de corrupció”.
Però finalment, l’alt tribunal, en la sentència publicada aquesta setmana, nega tal “complexitat” de la qüestió, confirma que el recurrent no ha retardat mitjançant accions dilatòries el curs de la Justícia, i responsabilitza Corts de ser l’òrgan que ha d’adoptar les mesures pertinents per dictar la decisió. 

La llibertat d’expressió dels policies “té uns límits”

La sentència del Tribunal Constitucional ho diu molt clar: la llibertat d’expressió és un dret fonamental, però  “el legislador ha establert uns límits específics amb relació a aquesta llibertat pel que fa als agents de policia, els quals estan subjectes a un deure de reserva, la vulneració del qual està sancionat”. Amb aquest i d’altres arguments, el TC desestima el recurs d’empara presentat per la representació processal d’una agent de policia.  Aquesta agent denunciava que se li havien vulnerat els drets a la jurisdicció i a la llibertat d’expressió, perquè arran d’un article d’opinió signat per ella en un mitjà de comunicació on va realitzar “diverses manifestacions que l’Administració va considerar ofensives i contràries al degut respecte i consideració envers les institucions”, el Govern li va imposar una sanció de 15 dies de suspensió de funcions, amb pèrdua de les retribucions corresponents, i també va tenir un expedient d’una falta greu en proferir manifestacions que atemptaven contra la imatge del cos.

Després de 12 anys, Corts desbloqueja 500.000 euros provinents de Formentera

Els tres veïns de Formentera que van ser jutjats el 29 de gener passat per un presumpte blanqueig de diners d’origen il·lícit provinents del tràfic de drogues han quedat absolts. El Tribunal de Corts no veu indicis de criminalitat i també ha desbloquejat els 500.000 euros que tenien retinguts des de fa 12 anys a diverses entitats bancàries. La fiscalia va demanar per a tots tres processats quatre anys de presó, dels quals part condicional i una multa a pagar entre els tres de 800.000 euros a més del decomís del mig milió d’euros. Els tres homes, ara absolts, eren el propietari d’un hostal, el director d’un banc de l’illa i el propietari d’apartaments. Tots tres van fer operacions de lloguer d’apartaments i d’hotels a operadors turístics italians amb els quals aconseguien grans quantitats dineràries. Una part la declaraven a hisenda espanyola i l’altra la ingressaven a Andorra per evadir impostos. 
El principal motiu de l’acusació per part de fiscalia és perquè just l’any anterior en què van obrir els comptes  bancaris al Principat, el 2002, un dels processats es va veure relacionat amb un  delicte de tràfic de drogues. Ell  anava de festa a Eivissa amb el seu vaixell amb un altre home i segons ha declarat sempre no sabia que l’amic anava a recollir 6,5 quilos d’haixix. Tot i declarar que no sabia res de la droga, va acceptar la condemna de la justícia espanyola. Això, però, va servir per lligar l’argument de la fiscalia com un indici que ingressaven diners a Andorra provinents del tràfic de drogues. El testimoni, però, d’un director d’un operador turístic italià va ser clau en declarar que va ser ell qui va ingressar en un moment més d’un milió d’euros en concepte de dipòsit de l’arrendament, primer d’uns apartaments i després d’un hostal, per 5 i 10 anys. 
Del mig milió que quedarà desbloquejat, 350.000 euros seran retornats a una parella, que va declarar com a testimoni, i que  van comprar un terreny a un dels processats i finalment es van fer enrere en la compra perquè no es podia construir. Tal com posava en un clàusula del contracte, tenen dret que se’ls retornin els diners.

Absolt el policia que es va fer passar pel copilot 

L’agent de policia que, conduint, va deixar el cotxe encastat quan anava a entrar a un aparcament i que a l’informe es va fer passar per copilot, ha estat absolt del delicte pel qual va ser processat: creació mediata de document inveraç. Tal com va declarar en el judici, celebrat el 28 de gener passat, ho va fer “per vergonya”. Es tracta d’un agent que el 4 de febrer de l’any passat portava menys d’un any a dins del cos policial. Va sortir de nit amb un amic i van beure “dues cerveses”, quan van baixar a la capital en el cotxe que ell conduïa van decidir aparcar-lo a l’aparcament de les Boïgues, tot just a sota del despatx central de la policia. En la maniobra d’entrar el vehicle al pàrquing se’n va anar en contra de la vorera i el cotxe va quedar encastat. Com que havien d’avisar la policia, l’agent i l’amic van decidir canviar-se els papers pensant que tot quedaria en una sanció administrativa. I l’agent, que era el conductor, va passar al lloc del copilot per no quedar malament davant dels companys policies. Com que al primer informe policia va sortir el seu nom com a copilot, la fiscalia el va acusar de crear un document inveraç i li va demanar 18 mesos de presó condicional i la inhabilitació per cinc anys. 
L’agent encausat, però, en la segona declaració davant la Batllia, va declarar la veritat.