El telecabina, una opció per un transport públic eficaç a Andorra

Si Andorra vol un transport públic eficaç cal que aquest se separi de la carretera. Així ho defensa l’arquitecta Fiona Pià, que remarca que una bona opció per una mobilitat fluida seria el telecabina. En un estudi sobre el Principat, l’experta va analitzar la mobilitat dels turistes i dels andorrans. Per als primers remarca que la utilització del cotxe pot ser interessant. Per als desplaçaments per les valls, però, veu com una solució per resoldre els embussos el transport per cable. Així mateix indica que els telefèrics també serien interessants per apropar indrets d’interès natural, com pot ser la vall del Madriu, garantint la seva preservació.

Pià va recordar que el telecabina és un sistema de transport molt ecològic i silenciós, eficaç, pot portar un volum important de passatgers, és adequat per a les zones en què hi ha desnivell i és menys car que construir una carretera. A més es dona el cas que Andorra té un profund coneixement d’aquest tipus de transport. L’arquitecta assenyala que tot plegat són “pistes de reflexió” que han de permetre avançar cap a una mobilitat més sostenible al mateix temps que indica que anys enrere el cotxe “feia part del progrés però avui ja ha passat de moda”. També destaca la viabilitat econòmica del telecabina. Una mostra d’això són alguns països d’Amèrica del Sud, en què el transport públic és per cable. Aquest és el cas de Rio de Janeiro, on ha canviat la vida de la gent.

L’arquitecta va afirmar que les infraestructures necessàries per a la mobilitat dels habitants d’una zona són les que més destrueixen el territori. Per això remarca la importància de construir a indrets on ja hi ha carreteres i deixar els espais més verges per a visites puntuals. Urbanitzar la vall i utilitzar el telecabina per anar a esquiar a l’hivern o visitar la muntanya a l’estiu. Aquesta és la filosofia que va seguir un projecte que va elaborar a Andermatt, una població suïssa al costat d’una base militar. La urbanització va consistir a construir a la part baixa, a prop d’una autopista i una línia de tren. El projecte va definir zones pedestres i la utilització de telecabines al mateix temps que fuig del model del xalet de muntanya i cerca un equilibri entre turistes i la població.

Pià explica que quan s’impulsa un projecte d’urbanització és molt freqüent oblidar l’elaboració d’un estudi d’impacte que aquest tindrà en la mobilitat. Així mateix apunta la necessitat de vetllar per l’equilibri entre les iniciatives que es fan per al turista i la població existent. En aquest sentit indica que en apostar per al turisme de masses a indrets amb pocs habitants té efectes desastrosos.

Recuperar les bordes de petits pobles de muntanya per transformar-les en hotels amb pocs llits

El turisme també pot ser una via per donar vida a poblets de muntanya que es van despoblant. Aquest és el cas de Commeire, un nucli de 100 habitants als Alps suïssos. Per garantir l’equilibri entre el turisme i la població local, el promotor va apostar per recuperar quatre antigues bordes i les va transformar en un hotel de quatre estrelles. Es tracta de cases dispersades a l’interior del poble que permeten la interacció entre visitants i residents. 

La rehabilitació va dotar aquestes cases de tot el confort al mateix temps que es va conservar l’arquitectura de les granges que es construïen cent anys enrere amb fusta i pedra. La responsable del projecte, Fiona Pià, explica que es va calcular que com a màxim es posarien al mercat uns 60 llits, que és el que pot acollir el poble. Pià va destacar que és interessant recuperar un poble que es mor, ja que les infraestructures estan fetes. Abans d’impulsar la iniciativa, però, es va fer una anàlisi urbana del patrimoni arquitectònic i social (es va preguntar a la població si veien bé el projecte). L’hotel està destinat a persones que volen fugir de les grans estacions i trobar un moment per relaxar-se. Els materials utilitzats en la seva construcció van ser elaborats a la zona, així com els productes alimentaris que s’ofereixen a l’establiment. L’arquitecta va exposar que el projecte va aconseguir l’equilibri entre el turisme, la natura i el patrimoni i podria ser inspiració per a pobles com ara Pal, Llorts o Fontaneda.