El telèfon per denunciar bullying rep tres trucades des del novembre

El mes de novembre passat Educació va posar en marxa el telèfon directe (743 313) per denunciar casos d’assetjament escolar i des de llavors s’han rebut tres trucades. Segons es va informar des del Govern, els casos detectats afecten dos alumnes de 9 anys, és a dir, que cursen primera ensenyança, i una de 18 anys que és alumna de Formació Professional.

Concretament s’han denunciat burles, comentaris despectius i un cas d’agressió durant l’hora de menjador. Les tres trucades rebudes no han estat fetes per la víctima directa del bullying, sinó que les han dut a terme les mares i una amiga de les víctimes.

En el moment d’anunciar la posada en marxa del servei, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va destacar el fet de posar una línia telefònica directa a disposició de les famílies perquè es poguessin adreçar a Inspecció i així, agilitzar l’aplicació del protocol contra l’assetjament si és que les víctimes no se senten prou escoltades. 

Preguntats per la valoració de la nova eina, des del ministeri es va indicar que es creu que és “aviat” per fer-ne una valoració, però en tot cas es va voler remarcar la importància de disposar de diferents opcions per fer front a l’assetjament perquè “tot suma” i per tant, “estem contents que la gent la conegui i la faci servir”. Cal recordar que el telèfon s’afegeix als diferents canals de comunicació que ja hi havia disponibles fins al novembre, com és el diàleg directe amb l’escola, l’aplicació B-Resol i el correu electrònic inspeccioeducativa@govern.ad

Balanç
Segons les últimes dades fetes públiques per Educació, durant el curs 2021-2022 es van comptabilitzar fins a 21 casos d’assetjament escolar en els tres sistemes educatius del país, remarcant que la tipologia més habitual és la verbal, seguida de l’assetjament físic, el ciberassetjament i per últim, l’exclusió social. En aquell moment es va explicar que el 80% de les denúncies rebudes corresponien a alumnes de segona ensenyança i la majoria de les víctimes, un 60%, eren nois. La xifra suposava un increment respecte als 17 expedients oberts per bullying durant el curs 2020-2021, que havia estat la xifra més alta dels cinc anys anteriors.

Manca de coordinació per lluitar contra l’estigma en salut mental
Si fa unes setmanes l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra) demanava l’acompliment del punt 1 de l’acord sobre salut mental aprovat pel Consell General l’octubre passat, ara denuncien l’incompliment d’altres aspectes d’aquest document. En concret,  el que es refereix al reforç de les campanyes de prevenció, sensibilització i
conscienciació sobre salut mental i addiccions, estigma i autoestigma entre els infants i joves, i la societat en general, coordinant-se amb les diferents associacions vinculades a la salut mental i addicions, i a les persones que en pateixen (punt 5). I és que segons es va acordar amb el Govern, les entitats buscarien persones disposades a “donar la cara i parlar en primera persona” sobre la problemàtica en unes micropíndoles que posarien el focus a contrarestar l’estigma i així ho van fer. Però a hores d’ara des de Salut encara no s’ha contactat amb elles i no en saben res. La presidenta de l’Adjra, Sandra Cano, consideren que és “molt greu” aquesta manca de coordinació, ja que les associacions han fet la feina i ara es troben que perden credibilitat davant les persones disposades a participar-hi perquè no s’ha fet cap pas per tirar endavant aquestes píndoles de sensibilització.

“Com el tamarro”
Des de l’Adjra també critiquen que no s’hagi dotat de més recursos el servei de salut mental de l’hospital, cosa que s’hauria d’haver fet abans d’acabar el 2022, i que no hagin tingut més notícies sobre la implementació de l’educador de carrer, una figura de la qual fa anys que es parla. Unes qüestions, aquestes, que “són com la llegenda urbana del tamarro, quelcom que algú diu que hi és però ningú ho veu”, assenyala Cano.