El test no és suficient per decretar una baixa laboral, afirma Benazet

El resultat del test serològic no serà de cap manera l'únic factor que determini un aïllament i, per tant, la baixa laboral de ningú. Serà el metge d'atenció primària qui ho determini, després de completar les proves que consideri necessàries per establir un diagnòstic. Ho ha afirmat, insistit i reiterat el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, en una roda de premsa on ha fet l'habitual balanç de dades de la pandèmia, que en les últimes 24 hores no s'ha cobrat cap víctima mortal i que, per contra, permet congratul·lar-se de les onze noves altes, que eleven el nombre fins a un total de 537.

Aquest recompte més recent recull que encara hi ha 168 casos actius (ahir eren 179), dels quals tretze persones estan hospitalitzades: cinc a l'UCI, de les quals quatre necessiten ventilació mecànica, i vuit a planta. No hi ha hagut variació en aquest cas, com no canvia la dada de sanitaris afectats: trenta. Una de les altes, no obstant, és un dels cinc membres de cossos especials que es van contagiar. Pel que fa al centre sociosanitari, al Cedre hi ha vint malalts (cinc, procedents de la residència Salita) i sis estan convalescents. Aquestes variacions, va apuntar Benazet, són el resultat de 95 proves PCR, de les quals nou van donar positiu.

Balanç al marge, Benazet va dedicar bona part de la intervenció a aclarir els dubtes relacionats amb els tests serològics: les proves arriben a l'equador de la primera volta, amb més de 34.000 ja realitzades, i encara que sense dades definitives, va matisar, tot permet apuntar que, efectivament, sembla que es va confirmant el percentatge no superior al 10 per cent de la població afectada.

El ministre, que ha comparegut acompanyat del president del Col·legi Oficial de Metges, Josep Anton Touceda, va assegurar de manera reiterada, dèiem, que el resultat del test serològic per si mateix "no és causa de baixa laboral", tot i que sí és la base per extremar les mesures de confinament i precaució, "perquè genera un dubte, però no és suficient per establir un diagnòstic". Tant ell com Touceda han exposat que aquest indici s'ha de contrastar i completar amb les proves i exàmens que decideixi el metge de capçalera (el referent qui en tingui, qualsevol d'atenció primària qui no), qui pot demanar una prova PCR que sumaria a altres mètodes, com una exploració si el facultatiu ho considera convenient, per establir el diagnòstic clínic.

Determinar l'aïllament, i per tant, la baixa laboral, en funció únicament del test no seria "prou sòlid", ha reconegut també Touceda, però quan es fa seguint el procediment mèdic habitual, amb diagnòstic clínic, "no sols no vulnera cap criteri bioètic, cap dret de la persona, ni la seva dignitat; més aviat la preserva", ha considerat, per recordar que és el procediment que se segueix sempre, en qualsevol situació i davant de qualsevol malaltia. És a dir, com s'ha fet sempre. Perquè el test, ha recordat Touceda "no és un diagnòstic, sinó una ajuda al diagnòstic". Un resultat amb l'IgM (un dels dos indicadors que mesura el test) positiu "no vol dir que la persona estigui malalta; vol dir que en algun moment s'ha infectat, i no sabem si la malaltia continua activa o si ja ha marxat". Per tant, el que cal és extremar les mesures dins del confinament fins que el metge en faci un diagnòstic.

Touceda i Benazet han reconegut que l'atenció primària s'ha vist fortament tensionada, especialment en dos moments: a l'inici de la pandèmia al país i en aquests moments, en què estan fent front a les consultes derivades dels resultats del cribatge. Però, ha insistit el president del col·legi professional, "tots els metges han estat a l'alçada en tot moment", mentre que les "petites disfuncions" en l'atenció s'han anat "progressivament subsanant". Els mateixos metges es van autoorganitzar, en un lapse de 24 o 48 hores en aquells primers dies de març, optant per afavorir la teleassistència i limitant l'accès a les consultes només als casos que requerien d'una exploració.

Cal reforçar l'atenció primària? "Som els que som, tenim els recursos que tenim", ha reflexionat Touceda, i per com ha funcionat la resposta fins ara "tot fa pensar que no cal gaire reforç". Dos instruments de recent implantació, ha assegurat, han facilitat la feina: la figura del metge referent, perquè la població tingui clar on adreçar-se, i la història mèdica compartida.