El triangle de l’assetjament escolar

L’assetjament escolar és un problema que ha existit sempre, però realment sabem quin és el perfil de l’agressor?, i el de la víctima? Com hem d’actuar en cas d’estar en presència o de conèixer persones que pateixen bullying? Aquestes són algunes de les preguntes que s’han fet el director clínic d’Amalgam7 i vicepresident del claustre de Salut Mental de Catalunya, Jordi Royo, i el psicoanalista i psicòleg clínic José Ramón Ubieto, conferenciants de la jornada organitzada per la Fundació Crèdit Andorrà sobre la prevenció de l’assetjament escolar per al professorat. Al cicle de xerrades van assistir una cinquantena de docents de totes les escoles i dels tres sistemes educatius del país i també la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla.

Royo, que va ser l’encarregat de presentar la Guia preventiva sobre l’assetjament escolar i ciberassetjament: mares, pares, docents i alumnes: el diàleg és possible, ressalta que 4 de cada 10 adolescents d’entre 10 i 13 anys manifesten que tenen por d’esdevenir víctimes de maltractaments, segons una enquesta de convivència escolar promoguda pel ministeri d’Educació. Aquestes xifres s’aproximen bastant a les recollides per la Unesco, que apunten que el 30% dels adolescents escolaritzats en els països del primer món han patit assetjament o ciberassetjament. “Això ens demostra que hi ha un triangle que és el que interacciona amb el maltractament, és a dir, en un vèrtex tenim l’agressor, a l’altre l’agredit i en un altre l’observador o observadors”, explica Royo. Però, de quina manera s’inclou el testimoni dins del bullying? A través del que es coneix com “la llei del silenci”, que consisteix en, com a observador, no dir res a ningú per por a convertir-se en la nova víctima. “L’assetjament és cosa de tots. No és un problema de dos entre la víctima i l’assetjador, sinó que és un problema de la víctima que la pateix, de l’assetjador que exerceix aquesta violència que moltes vegades ell mateix ja ha patit abans, i de la posició dels testimonis”, va exposar Ubieto, segons el qual entre tots es poden generar solucions.

Els dos especialistes estan d’acord en la diversificació dels perfils d’assetjadors i de les víctimes. “No podem caure en l’error de parlar de bons i de dolents, perquè aquests papers no són estables, sinó que moltes vegades són dinàmics. Ens hem trobat persones que en un moment determinat han sigut agressors, però que en el seu dia també havien sigut víctimes”, va dir Royo, que va apuntar que habitualment els agressors no són conscients del mal que han fet i molt menys que volien fer mal. Pel que fa a la víctima, segons Ubieto, és aquell que no pot respondre a la intimidació, sigui per coacció o per un impàs personal o temors.

Finalment, Ubieto va destacar l’arribada de la digitalització com una arma de doble fil, ja que “el bullying no s’acaba quan surten de l’escola, sinó que continua a casa a través de les xarxes socials i la difusió de falsos rumors”. A Andorra un 10,7% dels joves d’entre 13 i 16 anys afirmen haver sigut maltractats a través de les xarxes socials.