El tribunal descarta una prova i titlla de “deslleial” l’actuació de la defensa

La defensa del pneumòleg acusat d’abusos deshonestos havia presentat un informe elaborat per una empresa de detectius privats i la seva intenció era fer l’interrogatori de dos d’aquests investigadors. Abans que es dugués a terme la declaració, però, es va posar sobre la taula el problema que havien de declarar com a testimonis i no com a pèrits.

L’acusació particular i el ministeri fiscal es van queixar en primer lloc pel fet que aquesta prova s’hagués presentat a darrera hora i, a més, perquè la manera d’obtenir-la no havia estat ajustada a llei, segons van insistir. Després de la deliberació sobre l’acceptació o no de la prova, el president del tribunal va decidir declarar aquestes proves no pertinents, ja que va exposar que estaven “mancades de bona fe” i que havia estat una “actuació deslleial” de la defensa aportar-les a última hora i en aquestes circumstàncies. A més, va manifestar que “no havia vist mai una cosa com aquesta”.
El president va afegir que el tribunal s’havia sentit “traït” i va concloure que aquesta manera de procedir de la defensa anava contra el Codi de procediment penal. Moments després, el president va aclarir que en fer servir aquestes paraules no havia volgut atacar la persona de l’advocat sinó la manera d’actuar processalment.
L’acusació particular va demanar que el ministeri fiscal investigui si la manera com va obtenir la prova aquest gabinet de detectius privats és un fet delictiu, ja que considera que s’ha atemptat contra la intimitat i l’honor de les seves defensades. En aquest sentit, es va manifestar que la detectiu es va presentar a les víctimes com una pacient del doctor que també havia estat objecte d’un tacte rectal i no les va advertir que les estava enregistrant mentre mantenien converses.
La defensa, per la seva banda, va remarcar que era una prova que volia “fer llum” en aquest cas i va negar que ha­gués actuat amb mala fe. També va exposar que veia vulnerat el dret a la defensa per aquesta denegació de la prova.
Posteriorment a aquest intercanvi de retrets, la vista va continuar amb la declaració de diferents testimonis aportats per la defensa, i corresponents a pacients o familiars dels pacients del metge. Tots van assenyalar la bona praxi del pneumòleg i el fet que no es limités a dur a terme una simple visita pneumològica, perquè més d’una vegada havia ajudat que se’ls detectés altres patologies. Alguns van exposar, d’aquesta manera, que li “devien la vida” al doctor ja que els havia detectat, en alguns dels casos, algun tumor que cap altre metge no els havia trobat abans.
També va prestar declaració la dona del pneumòleg, que va atribuir els fets a “l’enveja” i als “diners”. També va relatar que al llarg d’aquests anys han viscut un “calvari”. I va concloure que era “impossible” que hagués dut a terme els fets que se li imputen.

Els dos metges neguen una enemistat o pressions
La vista es va reprendre ahir al matí amb dos testimonis clau: el metge de capçalera de les víctimes i el que llavors era soci del doctor jutjat. El soci va manifestar que no hi havia cap enemistat entre tots dos abans dels fets i va afegir que en un moment donat el metge de capçalera de les dones es va posar en contacte amb ell per exposar-li que li havien comentat que el doctor els havia fet unes exploracions que les havien fet sentir molt incòmodes, i que aleshores, en revisar les històries, va comprovar que no hi havia cap justificació per a les pràctiques que havia dut a terme. A més, va exposar que ell no fa actes d’aquest tipus i que sempre deriva els pacients als especialistes que considera que són més adients. Va manifestar que ell mai fa tactes vaginals i que si ha de fer tactes anals els fa a l’hospital. A les demandes de si per descartar una apendicitis és necessari fer un tacte anal, el doctor va contestar que ell personalment s’estima més fer altres proves, com una ecografia, i que si té la sospita que el pacient pot tenir apendicitis el deriva a urgències. També va constatar que derivar un pacient al ginecòleg era un tràmit relativament ràpid, tot i que el pneumòleg havia exposat les dificultats de l’època la jornada anterior. Quant a les preguntes de si havia manipulat les històries clíniques, va manifestar que “rotundament no” i, a més, va afegir la qüestió de quin benefici en podia treure d’aquesta manipulació. A més, va descartar la teoria del complot i va afegir que no té cap enveja  i que fins i tot no és “egoista” amb els pacients, ja que en transfereix a altres professionals.
Quant al metge de capçalera de les quatre noies, va manifestar que es va sentir sorprès quan la primera de les joves li va explicar de manera succinta què li havia passat a la consulta del pneumòleg. En aquest sentit va insistir que no va entendre el sentiment de les pacients respecte a l’exploració a què havien estat sotmeses i que ell tampoc no va trobar cap explicació lògica de per què s’havien fet aquestes exploracions, ja que no hi havia, de manera aparent, cap justificació. Va afegir que ell no practica mai tactes vaginals i que els rectals els fa de manera molt puntual i per descartar determinades patologies, però mai apendicitis. També va remarcar que no havia incitat en cap moment de manera directa les joves a denunciar i que únicament els va comentar que podien anar als serveis socials del ministeri de Salut, ja que va ser el que, després de consultar un advocat, li va semblar més adient. Pel que fa al que llavors era director mèdic de l’hospital i germà del metge de capçalera, va exposar que el seu germà li havia explicat el neguit després que dues pacients li haguessin exposat què havia passat a la consulta del pneumòleg. Uns dies després va començar a sentir comentaris a l’hospital sobre els fets i van decidir convocar-lo per exposar-li aquests rumors.