El tripartit rebutja una llei específica per a la Cerdanya tot i impulsar-la al territori

El ple del Parlament va rebutjar ahir, amb els vots del tripartit, una proposició de llei per a un règim especial de la Cerdanya. La iniciativa, impulsada pel Consell Comarcal, reclamava una organització administrativa pròpia i demanava la cessió de multitud de competències, com ara l’educació, la sanitat i la recaptació de tributs. També refusava formar part de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran.

Els impulsors van defensar la personalitat pròpia de la Cerdanya i van remarcar que el territori està dividit del tractat dels Pirineus ençà. El tripartit la va rebutjar, tot i que la iniciativa tenia el suport del PSC i d’ERC al territori. El Consell Comarcal és presidit pel PSC, i l’alcaldia de Puigcerdà és en mans d’ERC.
Actualment, la Val d’Aran és l’únic territori català amb un règim especial, però la Cerdanya també hi aspira. Tant el vicepresident del Consell Comarcal, Josep Pous, com també l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, van subratllar la unanimitat de les forces polítiques cerdanes amb relació a aquesta llei, i va demanar als diputats si es podien imaginar que l’Estatut no hagués estat admès a les Corts espanyoles per a ser debatut.
Els defensors de la llei, que va ser aprovada per unanimitat al febrer pel Consell Comarcal i fou tramesa al Parlament, van apel·lar a la història. De fet, la llei remarca que la Cerdanya “forma una unitat geogràfica i històrica que no es correspon amb la divisió política que la parteix des del 1659”, any de la signatura del tractat dels Pirineus entre els estats espanyol i francès, “ni amb la divisió administrativa que la parteix entre les demarcacions de Lleida i Girona des de l’any 1983”. La iniciativa recorda que, fins al 1117, la Cerdanya es podia considerar com “un territori sobirà amb dinastia hereditària pròpia”.
El text té com a objectiu “restituir als cerdans de forma actualitzada una estructura administrativa”. De fet, es reclamava a la Generalitat que cedeixi les competències d’ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, ordenació del territori i urbanisme, consum i turisme, protecció i conservació del patrimoni històric i artístic, protecció de la natura i la muntanya, agricultura, ramaderia, pesca, joventut, oci, extinció d’incendis, gestió i recaptació de tributs, oficines de treball, carreteres locals o esports, entre d’altres.
Un altre punt de la llei exigeix que la Cerdanya no sigui “inclosa dins cap divisió territorial pròpia de Catalunya que no sigui ella mateixa”. D’aquesta manera, la comarca rebutja formar part de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran en la nova organització territorial que prepara la Generalitat.
Pous va defensar la seva total oposició a aquesta vegueria, atès que, afirma, consolidaria la divisió de la Cerdanya en un territori “inviable econòmicament, que se situaria al capdavall de l’Estat espanyol pel que fa a recursos propis”.
Tant Pous com Planella van lamentar el greuge que, segons la seva opinió, la Cerdanya pateix fins al punt que, van dir, és l’única comarca sense diputat que hi tingui la primera residència. Pous va remarcar que la comarca pateix un fet singular provocat per la història i va destacar que, encara que aquesta proposició de llei sigui rebutjada, en el futur es tornarà a presentar, com ja s’ha fet en el passat, perquè hi ha “unitat de tots els partits, tot i les pressions rebudes” per les formacions dins de Catalunya. “Si es rebutja, els cerdans hi persistirem”, va assegurar, ja que “si hem estat 180 anys dividits, tenim 180 anys més per insistir-hi, per reclamar que es faci justícia”.
Per la seva banda, l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, va lamentar que la Cerdanya faci “150 anys que està en una desgraciada situació de desgavell administratiu”, amb una “disparitat de nivells administratius”’.
El tripartit va presentar una esmena a la totalitat, que va prosperar i va impedir que la llei es pogués tramitar, tot i que el PSC i ERC a la Cerdanya van avalar aquesta iniciativa. De fet, el Consell Comarcal de la Cerdanya és presidit pel PSC –Esteve Maurell, present a la tribuna de convidats–; el vicepresident Pous és de CiU; i l’alcalde de Puigcerdà, d’ERC. Esquerra també és present al Consell Comarcal, que va aprovar la iniciativa per unanimitat. Malgrat aquest suport al territori, el diputat d’ERC Pere Vigo va haver de defensar l’esmena a la totalitat.
Vigo va donar suport a la descentralització administrativa i política que el Govern està preparant amb la nova organització territorial, que suposarà “un abans i un després de la configuració institucional i territorial de Catalunya”. El diputat d’ERC va assegurar que, “si algú és sensible a la realitat singular de la Cerdanya és aquest Govern”, i va afegir que “no hi ha res més injust que tractar d’igual el que és diferent”, bé que també va remarcar que han de ser les noves lleis d’ordenació territorial les que hauran de respondre a la singularitat dels territoris.
El tripartit també es va mostrar contrari a una llei específica per a la Cerdanya. Així, el diputat del PSC Roberto Labandera va assegurar que és “una proposta fragmentària, allunyada d’un model global”.
A ICV-EUiA, Lluís Postigo va demanar no instrumentalitzar els temes territorials, ni “deixar-nos portar pel populisme fàcil dient sí a tot el que es planteja”. “Toca abordar l’organització territorial de Catalunya de forma global”, va afegir.
En canvi, l’oposició no va donar suport a l’esmena a la totalitat del tripartit. El diputat de CiU Eudald Casadesús va considerar que la proposta s’hauria de poder debatre al Parlament. “De què té por el tripartit?”, es va demanar. Casadesús va qüestionar que el tripartit té “un discurs al territori per quedar bé i un altre de diferent al Parlament”, un argument que també va emprar el diputat del PPC Enric Millo, qui va denunciar que a la cambra catalana canvien de discurs. “D’això, a casa meva se’n diu amagar la veritat”, va sentenciar Millo, que també va assegurar que fan “electoralisme pur”.