El TS rectifica una batlle per decidir sense haver escoltat dos menors
El Tribunal Superior, en una sentència dictada el mes de juny passat, critica l’actuació d’una batlle que el 12 de desembre de l’any passat va dictar un aute sobre la represa de contacte d’un progenitor amb els seus fills menors, una filla de 14 anys i un fill de 16. La crítica ve fonamentada en el fet que va dictar aute sense haver escoltat l’opinió dels menors, un dret que tenen els infants, segons la Convenció dels drets de l’infant de les Nacions Unides, així com també el Conveni Europeu de Drets Humans, que diu que “s’hi comprèn el dret d’un menor d’edat de ser escoltat directament pel jutge abans de prendre una decisió que l’afecti de manera personal o patrimonial”.
La batlle va dictar que les visites amb la filla serien tutelades pel Servei de Trobada Familiar i les del fill, sota la supervisió dels serveis socials. El pare va recórrer contra aquest aute perquè no s’havien tingut en compte les seves peticions de recuperar la guarda custòdia dels seus fills i perquè també demanava la restitució de la pàtria potestat mèdica del seu fill. El pare, però, denunciava sobretot el fet que no s’havia procedit a l’escolta de l’opinió dels fills i per tant vulnerava el dret dels menors a ser escoltats. Per tot, reclamava la nul·litat de l’aute i de les actuacions.
El Tribunal Superior estima el recurs del pare contra l’aute de la batlle del 18 de desembre passat i anul·la i retrotrau les actuacions al moment anterior a la resolució impugnada a fi que puguin ser explorats (o escoltats) els menors per la batlle, en presència del ministeri fiscal i posteriorment es resolgui amb llibertat de criteri totes les qüestions plantejades pel progenitor.
Segons el Superior, els dos fills tenen una condició de “menor madur” perquè la batlle d’instància pugui efectuar la seva exploració en les condicions que estimin més adients i en presència del ministeri fiscal, que és qui té encomanda per mandat constitucional la protecció dels drets dels menors, sense que sigui precís que s’hagi de nomenar cap altra persona perquè defensi els seus interessos, com proposava el pare en l’escrit del recurs. I també sense perjudici que també la mare hagi de ser escoltada com a cotitular de la pàtria potestat.
Tres anys sense permís de caça per trossejar i traslladar un mufló
Un caçador haurà de pagar 2.000 euros de multa i tindrà suspesa la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys per haver desplaçat i transportat un cap de mufló mascle de manera prohibida. El Superior confirma la pena dictada per la resolució del Govern i desestima el recurs presentat pel caçador.
L’home va trossejar un mufló mascle separant el cap del cos, i va transportar el cap, que duia la corresponent anella de marcatge. Això ho va fer sense l’autorització del cos de banders per trossejar l’animal abans del seu transport, segons marca la Llei de caça. El text legal tipifica d’infracció molt greu desplaçar o transportar qualsevol peça d’una manera prohibida.
El recurs del caçador es basava en el fet que el director del cos de banders era un òrgan incompetent per dictar aquesta resolució sancionadora i que no podia ser sancionat el transport del cap de mufló perquè estava degudament anellat.
El Superior considera, primer que el director del cos de banders sí que és competent en la matèria, i segon que tal com diu la llei i el reglament de gestió i caça d’espècies sotmeses al Pla de caça en terreny cinegètic, no només ha de portar l’anella o el marcatge de captura la peça morta, sinó que el caçador ha d’haver obtingut en el moment de la comunicació de la captura l’autorització corresponent del cos de banders. En aquest cas el caçador va separar el cap del mufló de la resta del cos sense aquesta autorització i seguidament el va traslladar.
La CASS perd en una valoració de menyscabament
El Tribunal Superior ha desestimat el recurs d’apel·lació que va interposar la CASS contra la sentència del 28 de gener passat del Tribunal Unipersonal de la secció administrativa de la Batllia sobre el grau de menyscabament d’un home.
L’home, que pateix hipertensió, insuficiència mitral i patologia lumbar va demandar la CASS perquè li donava l’alta mèdica i va reclamar una pensió d’invalidesa per malaltia comuna. El Tribunal Unipersonal, el gener passat va estimar la demanda i la CASS va interposar recurs.
Segons la CASS, les patologies li atorguen a l’home un grau inferior de menyscabament al de 66,25% que diu la prova pericial que la mateixa CASS va sol·licitar i que el Tribunal Unipersonal confirma.